Julie A., 16 anys, la víctima més jove a causa del Covid-19 a França

Aquest divendres està programada una nova evacuació de pacients amb coronavirus a l’est de França, ja que la pandèmia empitjora al país amb gairebé 1.700 morts, inclosa una adolescent de 16 anys que s’ha convertit en la víctima més jove que ha causat la malaltia.

Per alleujar els hospitals al Gran Est, a punt de col·lapsar-se, aquesta evacuació aèria es produeix el dia després d’una transferència sense precedents de pacients de l’est a altres regions per mitjà d’un TGV mèdic.

Amb 365 morts en les últimes 24 hores, l’epidèmia continua creixent i augmenta el temor que les ucis a l’Illa de França aviat se saturin.

Julie A., la jove de 16 anys que ha mort a l’hospital, va venir d’aquesta regió. «Mai tindrem una resposta; és insuportable», ha explicat la seva mare, la Sabine, a AFP. Trencada de dolor, ha relatat la seva tragèdia a l’agència de notícies francesa: tot va començar amb unes primeres proves negatives en Covid-19 i, després, una prova positiva. Aquesta malaltia amb fama d’afectar avis i persones vulnerables ha destrossat la seva família.

«És insuportable», explica la Sabine. Al parlar a tota velocitat, evoca «la commoció de perdre un fill», «el sentit de la vida», l’obligació de «continuar».

«Havíem de tenir una vida normal», relata des del telèfon a la seva casa dels suburbis de París.

Primer, una petita tos

«Ella va començar a tossir», explica la Sabine. Una tos petita i lleu que va aparèixer fa una setmana i que va tractar amb xarop, herbes i inhalacions.

Dissabte, la Julie va començar a sentir falta d’alè. «Va començar a tenir dificultats per recuperar l’alè», recorda la seva mare. Després van venir els atacs de tos, que van portar la seva filla, que mai havia tingut cap problema de salut, al metge.

El doctor va observar una deficiència respiratòria «acceptable». Van trucar a una ambulància, tot i que finalment van ser els bombers els que la van traslladar.

Vestits de neoprè complets, mascaretes, guants; «és la quarta dimensió», explica la mare. Van portar la noia, amb una mascareta de paper a sota de la seva mascareta d’oxigen, a l’hospital més pròxim, a Longjumeau, a Essonne.

La Sabine va tornar a casa. Quan va trucar a l’hospital una mica més tard, la van informar d’una tomografia computeritzada, opacitats pulmonars, «res greu».

Li van fer una prova del Covid-19.

A la nit, la Julie va tenir una insuficiència respiratòria i se la van endur a l’hospital Necker per a nens, a París. Li van continuar fent altres proves del Covid-19.

«Em fa mal el cor»

La Julie va ingressar a  cures intensives dimarts. La van instal·lar en una habitació petita amb parets blaves, amb cadells. «Als 16 anys, encara és pediatria, som joves», diu la Sabine.

Quan va visitar la seva filla a la tarda, estava ansiosa, parlava però es cansava ràpidament: «Em fa mal el cor», va dir ella.

No obstant, els resultats de les últimes proves del Covid-19 van donar ¡negatiu!.

«Li van obrir la porta del dormitori, les infermeres ja no anaven amb bata, el metge va aixecar el polze per dir-li que està bé», rememora la Sabine. La Julie semblava que havia evitat el pitjor.

Era ja tard i la Sabine va tornar a casa; va prometre que tornaria l’endemà.

Respiració assistida

A última hora de la nit, una trucada: el resultat de la primera prova realitzada a l’hospital de Longjumeau acaba d’arribar, la Julie era positiva en Covid-19 i la seva condició s’estava deteriorant; havia de ser intubada.

«No ho crèiem. Ens dèiem que havien d’estar equivocats. ¿I per què aquests resultats arribaven tan tard?», es pregunta una vegada i una altra la Sabine.

«Des del principi, ens van dir que el virus no afectava els joves. Ho crèiem, com tots els altres», assegura la Manon, la germana gran de la Julie.

Al voltant de les 00.30, una altra trucada: «¡Vine, ràpid!».

«Allà, vaig entrar en pànic. Hi ha paraules que et fan entendre», diu la Sabine.

Segons el Director General de Salut, el professor Jérôme Salomon, que va anunciar la mort de la nena dijous a la nit, la Julie va ser víctima d’una forma greu del virus, «extremadament rar» en els joves.

«En una hora»

«Ella ja estava grisa», explica la Sabine.

Quan va arribar a l’hospital amb la seva filla gran al voltant de la una de la matinada de dimecres, la Julie estava morta. Li va tocar la mà: «La seva pell encara era calenta», recorda.

La seva germana li va acariciar el front. I després, immediatament, els van explicar que no la tornarien a veure, que el protocol en temps d’epidèmia és estricte.

«Tot això va passar en una hora...», explica la Sabine.

Tot ha de ser cremat

Impossible també recuperar les seves pertinences, ni la roba ni els objectes de la nena; tot ha de ser cremat. Però se les van enginyar per guardar una cadena del bateig, un braçalet.

El cos de la Julie es va quedar al dipòsit de cadàvers de l’hospital Necker. Es quedarà allà fins a l’enterrament, planejat de pressa. Com a precaució, no hi haurà cerimònia, només 10 persones seran presents al cementiri.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

«Vam haver de triar entre els nostres familiars que hi seran presents», diu la Manon. «El mateix dia de la seva mort, ja havíem de triar el seu taüt». Aquest taüt haurà d’estar tancat i la Julie «no estarà maquillada ni vestida; un no té el dret», explica la seva germana.

Des de dijous a la nit, els rètols a les cadenes de tele assenyalen repetidament que una nena de 16 anys ha mort a causa del coronavirus. «És horrible perquè era la meva filla», es lamenta la Sabine.