L'autor de la matança a dues mesquites de Nova Zelanda reconeix els fets

L’australià Brenton Tarrant s’ha declarat culpable de l’atac supremacista del març del 2019 contra dues mesquites a Nova Zelanda, que es va saldar amb 51 morts, i es preveu que sigui condemnat a cadena perpètua un cop passi la quarantena imposada al país pel Covid-19.

Tarrant, que el juny de l’any passat es va declarar no culpable dels 92 càrrecs que se li imputen, ha comparegut per videoconferència en una vista davant el Tribunal Superior neozelandès, que va ser convocada ahir a la nit per sorpresa, sense que se sàpiga per què l’acusat de 29 anys ha canviat de parer.

«Culpable», ha respost tres vegades Tarrant de manera impassible davant els 51 càrrecs d’assassinat, 40 de temptativa d’assassinat i un per terrorisme, segons imatges parcials de la vista retransmesa pels mitjans en què el jutge i els advocats apareixien en diferents sales a causa de la quarantena nacional imposada aquesta setmana.

Sentència, després de la crisi sanitària

El jutge Cameron Mander ha indicat en un document judicial publicat després de la vista que la declaració de culpabilitat «representa un pas molt decisiu per finalitzar aquest procés penal», especialment perquè la pandèmia provocarà retards massius en la celebració dels judicis al país.

«No existeix la intenció de sentenciar el defensat abans que el Tribunal reprengui les seves operacions judicials per fer-ho en un moment en què les víctimes i familiars puguin assistir-hi en persona», va emfatitzar el magistrat.

El tribunal s’ha marcat fins al pròxim 1 de maig per anunciar quin dia farà pública la sentència, tot i que l’anunci pot retardar-se encara més depenent de la situació pel nou coronavirus.

Tarrant romandrà en una presó d’alta seguretat a la ciutat d’Auckland fins que conegui la seva pena, que es preveu que serà de cadena perpètua.

La declaració de culpabilitat de Tarrant en la vista d’avui, a la qual han assistit menys d’una vintena de persones, comporta una condemna, així com l’anul·lació del procés de sis setmanes que estava previst per a principis de juny.

«Estem satisfets que les víctimes no hauran d’afrontar el trauma del judici», ha expressat en un comunicat Kevin Tso, director executiu de la Xarxa de Recolzament a les Víctimes de l’Atac Terrorista de Christchurch.

Per la seva banda, la primera ministra, Jacinda Ardern, al conèixer la declaració de culpabilitat de Tarrant, ha expressat que si bé «res els tornarà els seus éssers estimats, això és un petit alleujament».

Massacre a boca de canó

Tarrant és la primera persona acusada per terrorisme des que Nova Zelanda va implementar la llei de supressió de terrorisme després dels atacs de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units.

L’acusat va retransmetre en les xarxes socials part de l’assalt del 15 de març de l’any passat en què va disparar a boca de canó contra els musulmans, incloent-hi nens que es trobaven a les mesquites per a l’oració dels divendres.

A la mesquita d’Al Noor va matar 42 persones en menys de sis minuts i al Centre Islàmic de Linwood, on va arribar 10 minuts després, va acabar amb la vida de set persones més disparant des de l’exterior.

A Linwood, un feligrès anomenat Abdul Aziz va aconseguir parar l’atac tirant un lector de targetes bancàries a Tarrant i, fins i tot, va llançar al parabrisa del seu cotxe una de les armes de l’atacant.

Tarrant va fugir en el seu cotxe i va ser detingut poc després per la policia, cosa que va posar fi a un atac d’una mitja hora.

Dues víctimes van morir en un termini de 48 dies després dels atacs per les ferides.

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Tarrant, que també va publicar en les xarxes socials el seu ideari supremacista, va agafar per sorpresa les autoritats, ja que no tenia antecedents i va obtenir la llicència d’armes el novembre del 2017 després de complir els requisits legals.

Des de l’atac a Christchurch, el Govern de Nova Zelanda va adoptar diverses mesures, com ara una reforma a la tinença d’armes semiautomàtiques, i va impulsar a nivell mundial regulacions en les xarxes socials per evitar la propagació de missatges d’odi, a més de crear una comissió especial per investigar els fets.