Coronavirus Itàlia: Augmenten de nou les morts, amb 743 defuncions en un dia

Itàlia ha tornat a patir aquest dimarts un cop de les xifres de la pandèmia de coronavirus que s’està acarnissant particularment amb el seu territori, després que en els dos dies anteriors s’estabilitzés el nombre de morts i encomanats.

Segons el balanç diari del servei de Protecció Oficial, en les últimes 24 hores s’han registrat 743 morts (davant les 601 de dilluns), i han augmentat fins als 6.820 el nombre de morts des que es va iniciar el brot de Covid-19. No obstant, els casos positius han mantingut la seva tendència a la baixa per tercer dia consecutiu, ja que s’han registrat 3.612 casos en un dia (davant els 3.780 de dilluns i els 4.821 de diumenge). En total, 8.326 persones s’han recuperat i el nombre de contagiats ascendeix a 69.176.

Els «invisibles»

Mentrestant, les autoritats sanitàries i científiques italianes comencen a interrogar-se sobre com fer front als casos «invisibles». Andrea Crisanti, microbiòleg de Pàdua i membre de l’Institut Superior de Sanitat (ISS), estima que els positius a Itàlia haurien de «pujar a 300.000», dels quals 160.000 serien persones amb símptomes, però a qui ningú els ha fet cap prova i 140.000 sense símptomes. Crisanti ha proposat que «es faci la quantitat més gran possible» de tests.

La seva opinió coincideix amb la de 10 científics de la revista científica ‘The Lancet’, que estimen en un 72% els «no identificats» a Itàlia, és a dir, dos de cada tres contagiats, que es curen sense cap intervenció sanitària, però que poden contagiar els altres». Deu metges més han escrit al ‘The New England Journal of Medicine’ que «la major part dels contagis s’han produït en hospitals, ambulàncies i entre el personal sanitari». Aquest dimarts es comptaven a Itàlia 4.824 sanitaris encomanats (9% del total), mentre que segons les dades oficials a la Xina han sigut el 3,8%.

Per «descobrir» els malalts invisibles, les autoritats polítiques i sanitàries, juntament amb l’Autoritat per a la Privacitat, estan estudiant la possible instal·lació obligatòria d’una aplicació als mòbils dels que han donat positiu i són a casa. L’aplicació serviria per controlar els seus desplaçaments i contactes, i eventualment impedir els seus moviments.

Per la seva banda, l’Executiu de Giuseppe Conte ha elevat les sancions a aquells que surtin de les seves cases sense cap motivació sanitària o laboral, les úniques admeses actualment, a part de les sortides per anar a comprar o acudir a una farmàcia. Les multes passen de 206 euros a entre 400 i 3.000 euros, segons la gravetat de la infracció. S’està avaluant també l’ús sistemàtic de drons per efectuar els controls de carrer de les persones que surten de les seves vivendes. Conte també ha anunciat aquest dimarts l’aprovació d’una norma que atribueix als presidents autonòmics la possibilitat d’endurir les mesures al seu territori, respecte a les normes nacionals, si així ho consideren oportú per la situació pandèmica al seu territori.

De la mateixa manera, la magistratura ha obert investigacions en diferents punts del país per analitzar el que ha passat a les residències per a avis, que han constituït un altre focus de contaminació. No obstant, Itàlia no ha registrat de moment casos tan extrems com a Espanya.

Dos fronts polítics

Des d’un punt de vista polític, hi ha dos fronts oberts. La necessitat invocada per l’oposició –conservadora i de dretes– de ser implicada en la gestió de l’epidèmia, fins al punt de pretendre que es formi un govern d’unitat nacional per fer-hi front. A ells s’ha unit també Itàlia Viva, el partit de Matteo Renzi, que recolza l’actual Executiu.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El segon front són les vagues, ja començades dilluns, a les indústries que els sindicats consideren com a «no essencials», però que el Govern ha inclòs entre les 80 activitats que podran continuar produint. Entre les quals hi ha la indústria aeroespacial i algunes del sector metal·lúrgic. 

Maurizio Landini, secretari general de la CGIL, equivalent a CCOO, ha argumentat la seva estratègia que es tracta de l’«única manera perquè demà les fàbriques puguin reobrir». «Si no tinc altres mitjans per afirmar aquests valors, recorro a les protestes laborals», ha explicat.