Sense funerals a la Llombardia

El nom del difunt està escrit amb retolador i el taüt sembla confeccionat cent anys enrere. No hi ha temps per a més. Un capellà amb mascareta dona una benedicció, sense parents, perquè estan confinats a casa seva o a l’hospital. I així acaba el ritual fúnebre.

Les 19 sales mortuòries de Brescia (200.000 habitants), al nord de Milà i el focus més intens dels últims dies a Itàlia, estan saturades. Arriben a entrar 40 cadàvers per dia. L’ajuntament ha decidit que al crematori hi vagin només els residents, els altres es reparteixen per la regió. La cua al crematori de Brescia és d’uns 120 cadàvers.

«Molts metges estan malalts i d’altres, al final del torn, es tanquen en un traster de l’hospital a plorar en solitud. A causa de la falta d’aparells informàtics, col·loquen els expedients clínics sobre una taula i decideixen, partint d’alguns paràmetres, a qui curar per intentar salvar-lo i a qui deixar per a més tard», o potser per mai. És el que deia un missatge enviat ahir a aquest periodista des de l’interior de l’hospital de Brescia, una realitat que càmeres i fotògrafs no poden documentar.

Els familiars en quarantena estan a casa seva, o en una UCI, i s’assabentaran de la mort del marit, dona, oncle, pare o mare només quan surtin, si surten. «Dolor en el dolor», murmura el capellà des de darrere de la mascareta.

Incorporació de metges jubilats

Bèrgam, amb els seus 120.000 habitants, és una mica més enllà, també a la Llombardia. Emmalalteixen unes 50 persones al dia, 300 cada 24 hores en les últimes quatre jornades. Moren 10 persones cada dia. Els metges expliquen que «aquest virus circula des de l’octubre», però se’n van assabentar «només perquè els pacients de pulmonia no es curaven» i, al final, van decidir consultar l’Institut Superior de Sanitat. Era ja finals de febrer, i les conseqüències d’aquell retard es veuen ara.

Als seus hospitals, 76 metges han sigut contagiats. Han assumit tots els facultatius jubilats disponibles, per realitzar tasques necessàries però de segon pla, com prendre la temperatura dels viatgers que arriben i surten de l’aeroport. «Quan això acabi, serà una postguerra», diu en una entrevista per Skype un dels milers d’industrials de la zona, entre les més altes en densitat industrial del país, pensant què passarà d’aquí dues setmanes. A la capella del cementiri local hi arriben 50 taüts al dia. S’amunteguen, es beneeixen i ja està.

Una mica més avall hi ha Milà, la província de la qual va començar tot, amb el focus de Codogno i 11 municipis més. Durant dues setmanes van ser aïllats, cosa que va semblar, llavors, una mesura extrema. Ahir hi va haver zero contagis. No obstant, Milà ha hagut de llançar una licitació europea per aconseguir material sanitari.  El president autonòmic, Attilio Fontana, sol·licita metges, perquè els de la regió, amb torns de sis del matí a deu de la nit, no aguanten més. Els accepten fins i tot sense passar per cap tria, n’hi ha prou que estiguin inscrits a les escoles dels seus països. La Xina, Cuba i Veneçuela ja han respost.

Cures intensives en bugaderies

Notícies relacionades

L’operació militar d’Israel a Cisjordània provoca el desplaçament més destacat de palestins des del 1967

El ministre de Defensa d’Israel aprova el pla militar per conquerir la Ciutat de Gaza

La Llombardia tenia ahir 9.059 positius (1.865 més que divendres) i 966 morts (75 més). A les UCI hi ha 1.060 malalts, però la capacitat de les cures intensives és d’uns 600. Segons les autoritats regionals, «s’ha adaptat tot el possible per crear zones intensives, fins i tot a les bugaderies hospitalàries», i els que estaven a les UCI per altres malalties han sigut traslladats a altres regions.

Tant Brescia com Bèrgam ja havien començat a construir hospitals d’emergència per a malalts del Covid-19 en recintes firals, però Protecció Civil els ha parat. «Requereixen massa temps».