Municipals franceses en temps de coronavirus

L’avenç del coronavirus va portar Emmanuel Macron a estudiar seriosament un ajornament de les eleccions municipals la primera volta de les quals se celebra aquest diumenge sota l’amenaça de l’epidèmia. No obstant això, les pressions de l’oposició, especialment de la dreta, que espera recuperar-se del daltabaix sofert en les europees del 2019, les exigències jurídiques per fer-ho possible i l’opinió dels científics va decantar el president per mantenir uns comicis en els quals la seva formació política, La República en Marxa(LREM) té poques possibilitats de cantar victòria.

«Els científics consideren que res impedeix els francesos, fins i tot els més vulnerables, acudir a les urnes. És important garantir la continuïtat de la nostra vida democràtica i de les nostres institucions», va dir Macron aquest dijous en una al·locució televisada que van veure 25 milions de persones.

En qualsevol cas, la jornada serà inèdita en la història de la V República perquè els col·legis electorals han d’adaptar-se als temps del virus i seguir les consignes del Ministeri de l’Interior per limitar el risc de transmissió.

Sense cues

S’evitaran les cues, hi haurà marques a terra per respectar la distància d’un metre entre electors en cada etapa de la votació, hi haurà gel hidroalcohòlic a l’entrada i a la sortida de les escoles; es desinfectaran periòdicament urnes, taules i cabines; els votants hauran de firmar amb el seu propi bolígraf i els qui portin posada una mascareta hauran de treure-se-la en el moment de votar.  

El 64% dels francesos dona suport a la decisió de mantenir les eleccions, però la por del contagi augmenta les possibilitats d’una abstenció rècord. Segons l’institut Ifop, podria assolir el 46%, sis punts més que el 2014. Opinion Way vaticina que a les localitats de més de 3.500 habitants la participació només arribarà al 38%. 

Segon test de la legislatura

El Govern ha facilitat el vot per poders i els candidats han anat a totes durant els últims dies de campanya per tranquil·litzar els electors, però la crisi sanitària afegeix un ingredient d’ansietat als comicis, segon test de la legislatura des de les europees del 2019 en qui un Macron desgastat per la crisi de les armilles grogues va igualar en escons Marine Le Pen.

Tot i que en les municipals els francesos acostumen a utilitzar la seva papereta per sancionar el president, com li va passar a François Hollande el 2014, ara el resultat haurà de tenir en compte un panorama polític en el qual es juguen molt els partits tradicionals que fa tres anys van saltar a miques per la irrupció del macronisme.

Per als Republicans (dreta gaullista), el repte és evitar l’hemorràgia cap a la formació presidencial i conservar l’enorme poder local aconseguit el 2014 a compte del Partit Socialista, que ara lluita per sobreviure mantenint París, Lilla, Rennes i Nantes.

La França Insubmisa de Jean Luc Mélenchon mostra un perfil baix integrant-se a col·lectius ciutadans o a formacions d’esquerra i el partit de Marine Le Pen, avui en onze ajuntaments, centra els seus esforços als seus bastions del Nord i de l’arc mediterrani.

LREM no espera aconseguir cap gran capital i se centra a atrapar els 10.000 representants locals per iniciar així la seva implantació territorial, amb el suport en molts casos dels alcaldes de dreta sortints. LREM va néixer el 2016 per portar Macron a l’Elisi i cap dels seus membres —tret dels trànsfugues socialistes o conservadors— s’ha sotmès a les urnes. Des d’aquest punt de vista, al partir de zero, qualsevol avenç és un punt al seu favor.

Una altra dada a tenir en compte serà l’avenç d’Europa Ecologia Els Verds, que en les europees van ser els tercers més votats (13%) i volen confirmar aquesta dinàmica. Ara només tenen un alcalde, el de Grenoble, en una població de més de 100.000 habitants i tenen en el seu punt de mira Lió, Estrasburg, Bordeus o Rouen. «La qüestió mediambiental s’obre pas i és més cridanera quan es passa del global al local. Per als ecologistes és un bon moment i un bon escrutini», analitza la Fundació Jean Jaurès.

35.000 alcaldes

Els francesos elegiran en dues voltes 500.000 consellers municipals, que al seu torn elegiran els alcaldes de gairebé 35.000 localitats. Els anomenats consellers municipals tenen un mandat de sis anys i el sistema electoral, proporcional i majoritari a dues voltes, depèn de la mida de la població.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

A les tres ciutats amb més habitants (París, Marsella i Lió) es vota per sectors. Les llistes de les candidatures han de ser paritàries. Passen a la segona volta (el 22 de març) les llistes que hagin aconseguit el 10% dels vots en la primera. Les que tinguin més del 5% podran forjar aliances per seguir en la contesa.

Els ciutadans dels països membres de la Unió Europea —tret dels britànics ja que el brexit és un fet— poden votar i presentar-se com a candidats a condició d’haver-se inscrit en les llistes electorals.