Bloomberg abandona la cursa electoral

Els diners, fins i tot molts, molts diners, no poden comprar-ho tot. Michael Bloomberg, el milionari empresari, filantrop i exalcalde de Nova York que va decidir llançar-se a la carrera per la nominació presidencial del Partit Demòcrata davant els dubtes que li plantejava la capacitat de la resta de candidats de poder superar Donald Trump al novembre, ha anunciat aquest dimecres que llança la tovallola. Ho ha fet després d’un ‘superdimarts’ en què la seva inigualada inversió de fons li va donar escassos rèdits i anunciant que posa ara els seus esforços, la seva cartera i la potent maquinària que ha creat ja a tot el país al servei de Joe Biden, a qui ha donat el seu suport explícit en el seu missatge de comiat.

Com si mirés les xifres de la seva empresa, que són font d’informació vital en el món econòmic, Bloomberg ha analitzat les dades de dimarts i ha vist que el seu camí s’havia tancat. Després de gastar-se en anuncis del ‘supermartes’ 225 milions dels prop de 500 que porta invertits en publicitat només podia comptar amb la victòria en els caucus al territori de Samoa. Entre aquest estat i els sis on va superar el 15% de vot va esgarrapar 44 delegats.  

Abandonament ortodox

El seu abandonament és, estratègicament, molt més ortodox que les formes que han marcat la seva campanya i la seva arriscada, cara i fallida aposta de saltar-se les quatre primeres cites de primàries. Amb la lluita per la nominació clarament delineada ja com un duel a dos entre Biden i el progressista Bernie Sanders, Bloomberg s’ha afegit a altres candidats, com Pete Buttigieg i Amy Klobuchar, que es retiren per ajudar a aglutinar el vot moderat al voltant de l’exvicepresident. 

«Sempre he cregut que guanyar Donald Trump comença per unificar-se rere el candidat amb més opcions de guanyar-lo», ha assegurat Bloomberg en el seu anunci. «Després del vot d’aquest dimarts està clar que aquest candidat és el meu amic i gran nord-americà Joe Biden», ha dit també. I ha destacat la «decència, honestedat i compromís» de l’ara favorit amb «temes importants» entre els quals ha remarcat «el control d’armes, la sanitat, el canvi climàtic i bons llocs de treball».

Diners i passat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Fa només tres mesos que Bloomberg va declarar formalment la seva entrada en lliça. Recolzat en una fortuna que es calcula que supera els 60.000 milions de dòlars, va crear una estructura poderosa amb gairebé 2.500 empleats, amb més de 200 oficines en estats, més enllà dels que votaven en el ‘superdimarts’. El seu focus intens estava en alguns dels estats frontissa que va perdre Hillary Clinton davant Trump com Michigan, Pennsilvània i Florida. Va iniciar també una operació capdavantera d’enquestes i minat i anàlisi de dades, segons antics rivals com Andrew Yang, molt més avançada del que podria somiar el mateix Partit Demòcrata, que ara pot beneficiar-se’n.

Bloomberg comptava amb això, amb la fama del seu nom, amb un currículum empresarial i polític d’èxit i amb una llarga història de donacions polítiques que li van suposar potents recolzaments entre líders polítics, especialment alcaldes demòcrates. Els seus diners i el seu passat, no obstant, també van jugar en contra seu. Va ser qüestionat pels seus rivals per intentar «comprar» la nominació. I quan per primera vegada va aparèixer en un debat va protagonitzar una desfeta. El caire racista de la política d’«escorcollar i detenir» que va aplicar en els seus tres mandats com a primer edil novaiorquès (dos dels quals els va servir com a republicà) i un qüestionable historial de declaracions i accions sexistes el van posar sota l’assalt de tots i ningú va ser més efectiva en els seus atacs que la senadora Elizabeth Warren. Del segon debat se’n va sortir una mica millor. No va importar. Tampoc els diners.