Buttigieg fa un favor a Biden i suspèn la seva campanya

Les peces del puzle demòcrata es reorganitzen a ritme de vertigen a les portes del superdimarts, la important jornada en què voten en primàries 14 estats que reparteixen més d’un terç dels delegats per a la nominació. Aquest diumenge, l’endemà que Joe Biden arrasés a Carolina del Sud, el segon candidat moderat amb millors resultats fins ara, Pete Buttigieg, ha anunciat que suspèn la seva carrera.

Amb 38 anys, el més jove entre els aspirants, també el primer obertament homosexual que ha lluitat amb possibilitats per la presidència, Buttigieg ha protagonitzat en un any un ascens fulgurant des de l’alcaldia de South Bend, la quarta ciutat d’Indiana, fins al panorama nacional, que ha descobert un polític intel·ligent, culte i preparat, amb una oratòria similar a la de Barack Obama, tot i que sense el carisma de l’expresident.

Després del triomf en nombre de delegats a Iowa i el segon posat a Nou Hampshire a poca distància de Bernie Sanders, no obstant, van arribar les cites a Nevada i Carolina del Sud. I en aquests dos estats que reflecteixen molt més la diversitat racial del país es va demostrar la seva incapacitat per guanyar-se recolzaments entre grups de votants clau com els negres i els hispans. A Carolina del Sud, malgrat el quart lloc, va aconseguir sol un 3% del vot negre.

Atac a Sanders

En el seu discurs per anunciar la decisió de llançar la tovallola abans del superdimarts Buttigieg ha explicat que «el camí s’ha estret fins a tancar-se, un indici que les seves pròpies enquestes internes no li donaven bones perspectives». Però ha dit també que tenia la «responsabilitat de considerar l’efecte de seguir en la carrera». I aquí arrela una de les claus de la seva decisió.

Tot i que Buttigieg no ha donat el recolzament explícit a cap candidat i s’espera que el seu vot es reparteixi entre Biden, Sanders, Elizabeth Warren i Michael Bloomberg, la seva sortida a qui més beneficia és a l’exvicepresident, que amb l’impuls de Carolina del Sud i a falta de veure l’efecte de l’entrada en lliça de Bloomberg es planteja com l’opció moderada i de l’aparell per frenar el progressista Sanders. I en les paraules públiques de Buttigieg hi havia un missatge tàcit però cristal·lí contra el senador independent de Vermont. «Necessitem una agenda per a una base àmplia, no una que es perdi en ideologia», ha dit.

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

En una trucada amb els seus principals donants per anunciar-los la decisió Buttigieg els ha donat la seva opinió que el partit ha de presentar «el nominat adequat» per guanyar Donald Trump. I poc després en el discurs públic de comiat s’ha endinsat també en la crítica que reiteradament s’està fent últimament contra Sanders assegurant que la seva candidatura podria tenir efecte negatiu en altres carreres i el ja excandidat ha dit que és necessari «un pla prou fort no només per guanyar la Casa Blanca sinó per mantenir la Cambra (baixa) i guanyar el Senat».

Queden ara en la carrera per aconseguir la nominació presidencial del Partit Demòcrata sis candidats: Sanders, Biden, Warren, Bloomberg i Amy Klobuchar i Tulsi Gabbard.