31 març 2020

Anar al contingut

TRAMA INTERNACIONAL

Bulgària: Un país sota sospita

La nació més pobra de la UE presenta tal nivell de corrupció que Brussel·les supervisa el seu acompliment en matèria de justícia i seguretat

Víctor Vargas Llamas

Bulgària: Un país sota sospita

DIMITAR DILKOFF

El gener del 2018, Bulgària coronava la fita d’assumir la presidència del Consell Europeu per primera vegada en la seva història. Una injecció de prestigi per a un país amb un bagatge de poc més d’una dècada en el club comunitari i tot un reconeixement d’autoestima per l’esdevenir del poble més pobre del continent. O això semblava. Perquè poques efemèrides han lluït una cara B tan perversa com la d’aquesta ocasió: L’Executiu de Sofia es convertia en el primer a liderar l’alta instància comunitària sota l’escrutini del Mecanisme de Cooperació i Verificació (MCV), un òrgan que actua quan un membre no compleix els compromisos comunitaris contrets en matèria de llibertat, seguretat i justícia. Un tutelatge entre el que és paternal i el que és humiliant, que evidenciava que Bulgària no només era, és, la nació més pobra, sinó que també està considerada amb rotunda unanimitat com la més corrupta de tota la Unió Europea. 

De fet, el MCV es va crear expressament per la incorporació de Romania i Bulgària el 2007, quan se’ls van diagnosticar severes llacunes per superar quant al seu model de justícia. La mesura tenia un caràcter transitori «per ajudar els dos estats a reparar les seves deficiències». La Comissió va establir una sèrie d’obligacions amb l’objecte que búlgars i romanesos poguessin exercir plenament els seus drets com a ciutadans de la UE, mentre es van implementar indicadors per avaluar els avenços. Uns paràmetres que, en el cas de Bulgària, se centraven en la independència, la professionalitat i l’eficàcia del sistema judicial, així com la lluita contra la corrupció i la delinqüència organitzada.

Paradoxa

La paradoxa es revela al conèixer que la desconfiança no és recíproca: els búlgars ocupen el segon lloc entre els europeus que professen més confiança en la UE, segons dades de l’Eurobaròmetre del 2018, amb un 57%. Gairebé idèntic percentatge en l’extrem oposat, el que mostra la ciutadania búlgara a l’avaluar el seu propi sistema judicial, la solvència del qual i independència queden en dubte per al 58% de la societat.

Aquesta percepció amenaça de prevaler si es continuen donant mesures tan discutides com l’adoptada fa just dos anys per Rumen Ràdev el gener del 2018, durant la seva breu singladura com a president del país, quan va vetar un projecte de llei contra la corrupció que havia aprovat el Parlament setmanes enrere. Radeb va argüir llavors que la llei «no permetria una investigació eficient de les trames de corrupció».

La negativa va suposar un nou revés per a les ànsies de transparència de la ciutadania, no així per a Brussel·les, que l’any següent, a finals del 2019, proposava la retirada definitiva de la vigilància sobre l’Estat búlgar al constatar «un progrés suficient» en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat «per garantir la independència judicial» en el transcurs dels últims 12 mesos.  El MCV avalava «el compliment dels compromisos» que Sofia va assumir en el moment de la seva adhesió a la UE, per la qual cosa sol·licitava formalment la conclusió del tutelatge. La decisió queda en mans d’Ursula von der Leyen, la flamant nova directora de la Comissió Europea.

Dilema

La realitat del país balcànic sembla entossudida a no precipitar els avenços comunitaris amb constants mostres de vulneració de les més elementals garanties de transparència i equitat. Una de les proves més flagrants va arribar amb el sonat cas de la periodista Viktoria Marinova, violat i assassinada just al divulgar les primeres conclusions rellevants de la seva investigació sobre el tèrbol entramat de suborns i corrupteles entorn dels fons públics de la UE oficialment destinats per al desenvolupament del país. Quantitats ingents d’euros que acabaven engrossint de forma il·lícita les arques de grans corporacions, segons revela la web Bivol.

La intenció de silenciar la periodista ha obrat de nou l’efecte Streisand, amplificant la repercussió de les conclusions de la investigació entre l’opinió pública búlgara i aixecant nous dubtes a Brussel·les. Queda en mans de Von der Leyen la papereta de confiar en un Estat tan profundament contaminat per l’ombra de la corrupció durant dècades o optar per prolongar la tutela i deslegitimar el dictamen de la mateixa organització comunitària.