CRISI AL PAÍS SUD-AMERICÀ

Guaidó torna a suggerir la hipòtesi militar per resoldre el conflicte polític veneçolà

«Hem d'avaluar totes les opcions», va dir a Miami abans de reunir-se amb la comunitat veneçolana i a l'espera de ser rebut per Trump

Segons el diputat, «la situació només pot comparar-se a la de Síria o l'Iran».

Leader of Venezuela’s political opposition Juan Guaido talks to a journalist during an interview with Associated Press in Brussels, Wednesday, Jan. 22, 2020. Intelligence police raided the office of Juan Guaidó on Tuesday, while the U.S.-backed opposition leader was travelling in Europe seeking to bolster support for his campaign to oust Venezuelan President Nicolás Maduro. (AP Photo/Francisco Seco)

Leader of Venezuela’s political opposition Juan Guaido talks to a journalist during an interview with Associated Press in Brussels, Wednesday, Jan. 22, 2020. Intelligence police raided the office of Juan Guaidó on Tuesday, while the U.S.-backed opposition leader was travelling in Europe seeking to bolster support for his campaign to oust Venezuelan President Nicolás Maduro. (AP Photo/Francisco Seco) / Francisco Seco (AP)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«Miami és Veneçuela però també és Llatinoamèrica». El diputat Juan Guaidó va trobar la síntesi perfecta del seu programa polític en una de les ciutats més hispanoparlants dels Estats Units. Reconegut per Washington i 54 Governs més com a «president encarregat» del seu país, Guaidó espera reunir-se amb Donald Trump i rebre de la seva administració un suport més determinant que permeti forçar la sortida de Nicolás Maduro del Palau de Miraflores. A més d’un any de la seva autoproclamació, el legislador opositor va tornar a suggerir una solució militar al conflicte veneçolà.  «Hem d’avaluar totes les opcions, privilegiant sempre les que ens portin a curt termini a un desenllaç de la situació», va dir Guaidó a ‘The Miami Herald’, i va assegurar que el temps apressa perquè a Veneçuela hi ha una guerra silenciosa on «no es veuen les bombes però es té el mateix dolor».  Guaidó va reconèixer que es tracta d’una mesura «polèmica» però l’horitzó d’una eventual intervenció «és sobre la taula». El que ocorre a Veneçuela, va afegir, només es pot comparar amb Síria, Iran, el cas de Myanmar, el Sudan del Sud o el Iemen.

El cercle polític del «president encarregat» busca almenys que el Departament d’Estat faci un pas audaç i declari que Maduro és al capdavant d’una organització terrorista que fomenta el narcotràfic, el negoci miner il·legal i la guerrilla colombiana de l’ELN. «El món ha d’entendre que aquest és un problema global», va dir Iván Simonovis, el Comissionat de Seguretat de Guaidó, resident als EUA.

Miami ha sigut per dècades el bastió de l’anticastrisme. Part dels opositors a Hugo Chávez es van agermanar allà amb aquesta dissidència radical. Als voltants de l’aeroport, Guaidó es proposava aquest dissabte desplegar el seu full de ruta per al 2020 i revitalitzar les expectatives dels veneçolans que rebutgen Maduro i van perdre les il·lusions d’un canvi imminent. «Cessament de la usurpació, Govern de transició i eleccions lliures», va proclamar el diputat el 23 de gener del 2019. Amb el pas dels mesos, aquesta consigna, alguna vegada cridada per una multitud, es va convertir en un murmuri pessimista.

La necessitat d’una foto amb Trump

Guaidó va aterrar a Miami després de patir divisions al seu bloc parlamentari, fins al punt que el diputat Luis Parra es va proclamar president de l’Assemblea Nacional (AN, Parlament). La visita als EUA ha sigut precedida per una breu gira pel Canadà i Europa durant la qual Guaidó es va reunir amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, el ‘premier’ anglès, Boris Johnson, i el mandatari francès, Emmanuel Macron. A Espanya va ser rebut per la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya. La falta d’una fotografia conjunta amb Pedro Sánchez ha provocat enuig en l’antimadurisme. Per això, l’entorn de Guaidó espera coronar el viatge amb una trobada a tota pompa amb Trump. No se sap quan serà. Tampoc es coneix el moment i el lloc pel qual tornarà a Veneçuela.

Notícies relacionades

Abans d’arribar a Miami, el cap del Comando Sud de l’Exèrcit dels Estats Units, Craig Faller, va afirmar que «les democràcies del món busquen una manera d’aconseguir al poble veneçolà el que es mereix: llibertat i prosperitat». Si això no ha passat encara és perquè «Rússia, Cuba i la Xina apuntalen la dictadura il·legítima».

La visita de la CIDH

En aquest context, el ministre d’Exteriors veneçolà, Jorge Arreaza, va assegurar que no està autoritzada la presència a Caracas d’una comitiva de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) que Guaidó va convidar «com a Govern legítim» i integrant «oficial» de l’Organització d’Estats Americans (OEA). Arreaza va reiterar que Veneçuela ja no és membre d’aquest organisme continental. Per tant, «no ha convidat o acceptat cap visita de delegació de la CIDH». La Comissió acaba de denunciar les sistemàtiques violacions als drets humans per part de l’Estat xilè durant les protestes que van esclatar a finals d’octubre en aquest país sud-americà.