06 d’abr 2020

Anar al contingut

el futur d'europa

Regne Unit: l'hora de la desconnexió

El 31 de gener a mitjanit, 11 de la nit a Londres, el Regne Unit deixarà de ser el 28è Estat membre de la Unió Europea

La sortida dels britànics obligarà a redistribuir escons a l'Eurocambra, a la qual s'incorporaran 27 nous eurodiputats

Silvia Martinez

Regne Unit: l'hora de la desconnexió

DANIEL LEAL-OLIVAS

La desconnexió britànica de la Unió Europea tindrà lloc aquest divendres 31 de gener a mitjanit hora de Brussel·les, les 11 en territori britànic. Aquell dia i a aquella hora el Regne Unit deixarà de ser el 28è Estat membre de la UE per convertir-se en un país tercer i arxivar 47 anys d’un matrimoni tempestuós. El divorci, no obstant, no serà automàtic ni passarà de la nit al dia. Durant el període transitori, que s’obrirà un dia després i que es prolongarà fins al 31 de desembre del 2020, Londres deixarà de tenir veu i vot en les institucions europees, però continuarà comportant-se (gairebé) com un membre més. 

No tindrà ni comissari europeu en l’Executiu comunitari, ni eurodiputats al Parlament Europeu ni ministres en les reunions del Consell, però continuarà formant part del mercat interior i la unió duanera, que significa que haurà de garantir el funcionament de les quatre llibertats fonamentals de la UE, haurà de continuar aportant diners al pressupost comunitari respectar la legislació europea així com les decisions que emeti el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Una situació que els mantindrà amb un peu dins, però sense els avantatges de formar part de la gran família europea. Aquesta serà la tònica mentre els negociadors designats per Londres i Brussel·les negociïn els termes de la nova relació a partir de l’1 de gener del 2021. Aquest és el termini limitat al qual el Govern de Boris Johnson s’agafa amb dents i ungles per tallar amarres definitivament amb un club en què els britànics sempre han estat incòmodes i al qual han arrencat tota mena de concessions, la més visible, el manteniment de la lliura i no l’euro. 

El tràngol del comiat

Però abans de posar fil a l’agulla amb la nova relació, toca el comiat. Un tràngol que la Unió Europea ha decidit passar sense grans cerimònies i sota una total discreció. Hi haurà un breu acte protagonitzat pels presidents de les tres institucions europees divendres –David Sassoli (Eurocambra), Ursula von der Leyen (Comissió Europea) i Charles Michel (Consell)–, però seran els uixers els que arriaran les banderes britàniques de les institucions passada la mitjanit perquè «no hi ha res a celebrar», repeteixen a l’Eurocambra. 

Abans d’aquell moment, el Parlament Europeu, la institució en què serà més visible la marxa dels britànics, aprovarà dimecres l’acord de retirada. Els eurodiputats tindran temps per mantenir un últim debat abans de la votació definitiva que permetrà als 27 governs de la UE complir el tràmit d’aprovar la sortida un dia després, el 30 de gener. Els 72 eurodiputats britànics tindran el seu moment per a l’adeu durant una cerimònia presidida per Sassoli i en què participaran els presidents dels grups polítics. 

Recomposició de l’Eurocambra

La sortida britànica obligarà a modificar el nombre d’eurodiputats. Dels 72 escons que quedaran vacants, 27 seran ocupats per nous diputats d’altres nacionalitats, que també van ser elegits el maig del 2019, però que estaven a l’espera de la culminació del ‘brexit’ per ocupar els seus seients a l’hemicicle. La resta quedaran en reserva de cara a futures ampliacions. Això significa que el nou hemicicle passarà de 751 a 705 eurodiputats. La redistribució beneficiarà catorze Estats membres, que veuran ampliades les seves delegacions nacionals. És el cas d’Espanya, que sumarà 5 nous eurodiputatsMarcos Ros (PSOE), Gabriel Mato (PP), Adrián Vázquez (Cs), Margarita de la Pisa (Vox) i Clara Ponsatí (JxCat).

En termes polítics, les noves incorporacions i sortides alteraran el pes dels grups i els equilibris, tot i que la gran coalició que conformen les tres grans forces de la Cambra –populars, socialistes i liberals– continuarà comptant amb una majoria confortable –de 432 escons davant els 353 en què quedarà fixada la nova majoria– malgrat la lleugera progressió de l’extrema dreta. El PPE sumarà 5 nous membres i reforçarà el seu pes com a primera força (187). Mentrestant, els Socialistes i Demòcrates (S&D) i els liberals de Renovar Europa veuran disminuïda la seva presència amb sis (148) i onze baixes (97) respectivament. 

També viuran un retrocés els Verds/Aliança Lliure Europea, que passaran de 74 a 67 escons, fet que els relegarà i els col·locarà com a cinquè grup, darrere d’Identitat i Democràcia, el grup d’extrema dreta al qual pertany l’Agrupació Nacional francesa i que sumarà 3 nous eurodiputats fins als 76 escons. A més, perdran pes els Conservadors i Demòcrates Europeus, que quedaran amb 59 escons –a causa de la sortida dels conservadors– així com l’Esquerra Europea, que en perdrà un i es quedarà amb 40. La gran reducció, no obstant, es produirà entre els no inscrits, ja que la marxa del Partit del Brexit reduirà el nombre d’eurodiputats sense grup dels 56 als 30. Entre ells, hi continuarà havent Carles Puigdemont Toni Comín.