Sanders i Warren es refermen a 20 dies de l'inici de les primàries demòcrates

Era l’última oportunitat abans que comencin les primàries demòcrates per presentar credencials, fer la traveta al rival, convèncer la legió d’indecisos o desmarcar-se de la resta de contendents que aspiren a disputar-li la presidència a Donald Trump al novembre. Una nit aparentment reservada per a l’enginy i els focs artificials. Però els sis candidats que van participar ahir a la nit enl’últim debat televisat abans que comenci a votar-se a les planes nevadesd’Iowa  van acabar comportant-se com si no hi hagués res en joc. Els va sortir un debat mesurat, predictible i insuls, un banquet dialèctic sense carn ni peix. Els esquerrans Bernie Sanders i Elisabeth Warren van ser els millors, però res suggereix que la vetllada servís per alterar la trajectòria de les enquestes. 

Aquestes enquestes anticipen un dels caucus a Iowa més disputats de les últimes dècades. No hi ha un clar favorit, com va passar fa quatre anys amb Hillary Clinton, que no obstant va estar a prop de perdre davant de Sanders el primer envit de les primàries. El veterà socialista de Vermont ocupa ara el primer lloc enl’últim sondeig publicat divendres passat per la CNN i Des Moines Register amb un 20% en intenció de vot, seguit per Warren, l’alcalde Pete Buttigieg i l’exvicepresident Joe Biden en quart lloc, a cinc punts de Sanders. Bernie és també el candidat que més ha recaptat en l’últim trimestre i té segurament la millor estructura de campanya als estats que obriran les primàries. Només a Iowa diu comptar amb 10.000 voluntaris per provar de donar el cop el pròxim 3 de febrer. 

En el debat de Des Moines, la somnolenta capital d’Iowa, Bernie tenia més que perdre que altres candidats. Tant pel seu avantatge en els sondejos com per les polèmiques que han aflorat en els últims dies. La seva campanya ha estat dient que Warren és la «candidata de les elits», una figura incapaç d’afegir nous votants al sarró demòcrata. I per acabar de tacar la seva imatge de jugador d’equip, la senadora de Massachusetts va explicar la vigília que, en una conversa privada del 2018, Sanders li va dir que no pensava que una dona fos capaç d’arrabassar-li la presidència a Trump. 

Polèmica amb el comentari masclista

Bernie va negar haver fet aquest comentari durant l’intercanvi de cops més interessant de la nit. «Com és possible que algú en el seu seny pugui dir que una dona no pot ser presidenta», va concloure abans de remarcar que Hillary li va guanyar còmodament el vot popular a Trump el 2016. Warren no va voler fer sang («Bernie i jo som amics i no soc aquí per lluitar amb ell»), però va posar en evidència els quatre homes del debat al dir que entre tots havien perdut 10 eleccions. «Les úniques en aquest escenari que hem guanyat totes les eleccions a què ens hem presentat som les dones: Amy (Klobuchar) i jo». 

Warren i Sanders competeixen pels mateixos votants. Representenl’ala més esquerrana del partit, la que més que canviar de president vol canviar radicalment els Estats Units. Un plantejament diferent que encarnen Biden i Buttigieg, que apel·len al votant moderat amb una tornada al civisme i reformes graduals. Aquesta és la gran elecció que enfronta l’electorat demòcrata en aquestes primàries, un electorat més interessat de moment en desfer-se de Trump que de canviar el món. Per això Biden continua dominant les enquestes nacionals. No només té el nom més conegut, després de ser el lloctinent de Barack Obama, sinó que arrasa entre la població afroamericana, decisiva en molts estats si surt a votar. 

Adeu a la gràcia de Joe

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Però Biden s’ha fet gran. El 2015, després de set anys de vicepresidència extenuant, va perdre el seu fill Beau per un càncer. Tenia 46 anys i estava cridat a succeir-lo en l’arena política. Va ser una altra desgràcia més en una vida plena de tragèdies familiars. I ni tan sols ahir a la nit, en un debat amb molt protagonisme de la política exterior, des de l’Iran a Corea del Nord o l’intervencionisme militar, va poder imposar els seus galons. La vibrant gràcia de l’«oncle Joe», com l’anomenen molts nord-americans, s’ha difuminat. Només reapareix quan s’indigna per les inequidades d’una economia que està fagocitant les classes mitjanes. 

La pregunta és si amb aquests esclats d’energia en tindrà prou per arribar a la línia de meta d’aquí a cinc mesos, quan s’elegeixi definitivament el candidat demòcrata. En campanya, Trump és una bèstia i no està clar que Biden conserva prou pulmó per guanyar-lo.