11 d’ag 2020

Anar al contingut

DESASTRE ECOLÒGIC

El foc a Austràlia arrasa la fauna i obliga a ultimar noves evacuacions

Més de mil milions d'animals han mort o estan ferits pels incendis

Les autoritats han prolongat l'estat de desastre a l'estat de Victòria

El Periódico

Les autoritats australianes han instat la població del sud-est del país a estar preparada per a una altra evacuació massiva després que l’augment de les temperatures hagi avivat els enormes incendis forestals que afecten nombroses comunitatsL’impacte del drama és demolidor amb l’entorn natural, on s’acumulen més de mil milions d’animals morts o ferits, segons experts de la Universitat de Sydney. Davant de les poc encoratjadores previsions, el primer ministre de l’estat de Victòria, Daniel Andrews, ha estès l’estat de desastre a causa dels focs i ha fet una crida d’alerta a la població davant de la vintena de focus actius en aquesta demarcació

La mesura, que atorga més poders a les autoritats per prendre possessió de propietats privades i ordenar evacuacions, s’ha adoptat davant de la previsió d’un augment de les temperatures fins als 40 graus acompanyats de forts vents, que podria agreujar la situació.

«És difícil predir com seran de complicats els pròxims dies, però amb tants incendis en el terreny, amb un front de foc tan extens, calor i forts vents, hi ha moltes raons per pensar que tindrem més foc avui, demà i potencialment el cap de setmana», ha exposat Andrews. «Si rep instruccions per marxar, ha de marxar. Aquesta és l’única manera de garantir la seva seguretat», ha agregat

Canvi de plans

Les autoritats apressen la població a sortir de les zones en les quals s’ha estès l’estat de desastre, que inclouen la zona alpina i el municipi d’East Gippsland, al sud-est de Victòria, on els focs han causat tres morts i calcinat 244 cases des de principis d’any. Altres zones del país també es preparen davant de la previsió que els incendis s’agreugin en les pròximes hores.

A Kangaroo Island, la tercera illa més gran d’Austràlia, les autoritats han recomanat als residents de la localitat de Vivonne Bay, refugiar-se en campaments assignats per protegir-se del foc que allà ha causat dos morts i cremat 160.000 hectàrees.

I tot i que s’intenta minimitzar en la mesura possible el demolidor impacte de les flames, la realitat es mostra tossuda: un dia després que el primer ministre, Scott Morrison, sol·licités als turistes estrangers que no es desanimessin pels incendis, les circumstàncies han obligat a evacuar-los novament aquest dijous.

Les xifres del drama

Els incendis han causat 27 morts des del mes de setembre, vint a Nova Gal·les del Sud on també es compten 1.870 de les més de 2.000 cases que s’han cremat a tot el país. La temporada d’incendis va començar a la primavera, abans del previst, en un any que va ser catalogat com el més calorós i sec a Austràlia, segons un informe de l’Oficina de Meteorologia del país. Les flames han arrasat més de 10,3 milions d’hectàrees de terreny, una àrea de la mida equivalent a la superfície de Castella i Lleó.

Les conseqüències també estan sent demolidores per a la fauna. Segons els experts, el nombre d’animals morts o ferits podria superar els mil milions. Malgrat que fa uns dies es considerava que la xifra podria rondar els 480 milions, l’ecòleg de la Universitat de Sydney Chris Dickman afirma que aquesta quantitat de víctimes és conservadora i només incloïa els animals morts en l’estat de Nova Gal·les del Sud. 

Males previsions

El Govern estatal ha anunciat 1.000 milions de dòlars australians (619 milions d’euros) per a la reconstrucció de les comunitats afectades, que s’afegeixen als 2.000 milions de dòlars australians (1.375 milions de dòlars dels EUA o 1.236 milions d’euros) que va anunciar aquesta setmana el Govern federal. Segurament, les xifres s’hauran d’incrementar.

«Desafortunadament la previsió no indica una tornada generalitzada de condicions més humides que la mitjana en les parts afectades per la sequera i els incendis de l’est d’Austràlia», va alertar Karl Braganza, cap de l’oficina de vigilància climàtica de l’organisme.