PERFIL | Qasem Soleimani, d'heroi a màrtir de la revolució

Després de parlar als soldats  perquè quedés clara l’estratègia que havien de seguir per prendre la ciutat, es va formar un remolí de gent entorn de Qasem Soleimani. Era l’octubre del 2015, el setge a Alep començava i Soleimani somreia encantat: els soldats, un per un o en grup, posaven al seu costat per treure’s com més ‘selfies’ millor, que mai se sap quan es tornarà a tenir a prop un home així.

L’expectació amb el general era normal: Soleimani estava considerat l’home més poderós a l’Iran per darrere de l’aiatol·là i guia suprem, Ali Khamenei, i liderava les forces Al-Quds, cos d’elit de la Guàrdia Revolucionària que actua fora del territori de l’Iran. En concret, el totpoderós general, assassinat aquest divendres en un atac dels EUA a l’aeroport de Bagdad, era qui dirigia les operacions en la guerra siriana i a l’Iraq.

Segons la intel·ligència nord-americana, de fet, era ell –i no el president sirià, Bashar al-Assad– qui dissenyava les estratègies militars del règim. Va ser ell –i no Al-Assad– que va vincular la milícia libanesa Hezbol·là a la guerra. En definitiva, va ser ell qui va aconseguir que el president sirià salvés la pell el 2014, quan els rebels sirians semblaven disposats a prendre Damasc per la força.

Vell combatent

Soleimani, nascut el 1957, va començar la seva meteòrica carrera militar en la dècada dels 80, durant la guerra entre l’Iraq i l’Iran. El 1990 va aconseguir ser comandant de la Guàrdia Revolucionària i, el 1998, va ser designat cap de les forces Al-Quds –‘Jerusalem’ en persa, perquè la presa d’aquesta ciutat és l’objectiu principal d’aquest cos d’elit–.

Des d’aleshores i des de les ombres, Soleimani ha estat a tot arreu: el seu cos ha atacat Tailàndia, l’Índia, Nigèria i Kenya, a més de Síria, l’Iraq i l’Afganistan. La seva acció més famosa va ser el 2011, quan les forces Al-Quds van intentar –sense èxit– assassinar l’ambaixador de l’Aràbia Saudita a Washington. Per fer-ho, van contractar un càrtel de la droga mexicà. Però es van equivocar: el càrtel amb què van contactar treballava per a l’agència antidroga dels EUA. Després d’aquests fets, Washington va declarar a les forces Al-Quds com a grup terrorista.

En els últims anys, Soleimani es va centrar, sobretot, en les guerres de l’Iraq i Síria, on va crear les Forces de Mobilització Popular (FMP), un paraigua de milícies xiïtes que han lluitat contra Estat Islàmic a l’Iraq i per Al-Assad a Síria. Aquests grups, comandats per iranians però els combatents dels quals són iraquians i afganesos, són temuts per la població sunnita dels dos països.

«Màrtir»

Notícies relacionades

Els EUA maten a l'Iraq, per ordre de Trump, el poderós comandant iranià Qasem Soleimani

Escalada de tensió entre els EUA i l'Iran després de l'assassinat del comandant Soleimani | Directe

«Soleimani és la persona operativa ara mateix que més poder té a tot Pròxim Orient –va dir, el 2013, al ‘The New Yorker’ un exmembre de la CIA a l’Iraq–. I mai ningú ha sentit a parlar d’ell». Amb els anys, la cosa ha canviat: el poder de Soleimani va créixer; la seva popularitat, per les seves victòries militars sobre el terreny, també.

A l’Iran, en els últims anys, el seu perfil va créixer enormement, fins a ser considerat com un heroi de guerra i un veterà implacable que, durant els seus anys en el conflicte contra l’Iraq, va ascendir a comandant de divisió amb només 20 anys. De fet, la seva importància a Teheran era tan gran que fa uns anys el líder suprem iranià, Ali Khamenei, es va referir a Soleimani com un «màrtir vivent de la revolució». Ara, el comandant que ho movia tot des de l’ombra és mort. I la seva mort crea una incertesa enorme.