31 d’oct 2020

Anar al contingut

VIOLACIONS DE DRETS HUMANS

Dura condemna a l'ONU dels abusos de Birmània als rohingyes

Un total de 134 països a l'Assemblea General denuncien «els crims més greus sota el dret internacional»

Idoya Noain

Tot i que sigui en un text de caràcter no vinculant el món ha tornat a recordar als líders polítics i militars de Birmània com d’inacceptable que és el que estan fent als rohingyes. Divendres, a Nova York, 134 països dels 193 que componen l’Assemblea General de les Nacions Unides van aprovar una resolució amb una contundent condemna als abusos que el país de majoria budista està sotmetent tant als membres d’aquesta comunitat musulmana com d’altres grups de minories, que han patit arrestos arbitraris, tortures, violacions i morts durant les seves detencions.

El text, que va tirar endavant amb 9 vots en contra i 28 abstencions, denuncia «crasses violacions de drets humans i abusos» i assegura que representen «els crims més greus sota el dret internacional».  Torna el focus una vegada més sobre la tortuosa situació dels rohingyes, la persecució dels quals durant dècades a Birmània es va intensificar el 2017 amb una campanya que l’ONU ja ha determinat anteriorment de «voluntat genocida». Aquesta campanya globalment identificada com de neteja ètnica ha deixat milers d’assassinats i prop de 800.000 nous exiliats, que eleven el total fins a més d’1,1 milions.

Les demandes de l’ONU

L’última resolució apressa al cessament immediat de la lluita i les hostilitats, a la protecció de tota la població, a fer passos urgents per castigar violacions drets humans i a «accelerar esforços per eliminar la falta d’estat i la discriminació sistemàtica i institucionalitzada» que pateixen especialment els rohingyes, que Birmània considera immigrants il·legals de Bangladesh (que tampoc els reconeix) i a qui des de 1982 nega la ciutadania i drets bàsics. El text, així mateix, insta a desmantellar els camps de refugiats on s’amunteguen i a «crear les condicions per al retorn segur, voluntari, dignificat i sostenible» dels centenars de milers de desplaçats en un èxode forçós.

El text va ser rebut amb crítiques per l’ambaixador birmà davant de l’ONU, Hau Do Suan, que va assegurar que es tracta d’«un altre clàssic exemple de dobles paràmetres» que, segons la visió oficial birmana, representa una «aplicació selectiva i discriminatòria de normes de drets humans dissenyades per exercir pressió política a Birmània». El diplomàtic també va assegurar que la resolució «sembrarà llavors de desconfiança i crearà més polarització entre diferents comunitats a la regió».

El pas a l’ONU arriba dues setmanes després que la lideressa de facto de Birmània des del 2016, Aung San Suu Kyi, insistís davant de la Cort de Justícia Internacional de la Haia, on Gàmbia ha presentat un cas en contra del seu país, en què la situació dels rohingyes és fruit d’«un conflicte armat intern». Suu Kyi va guanyar el premi Nobel de la pau el 1991. Avui seria difícil que ho fes. El món no la creu.