Els nacionalistes de Nicola Sturgeon arrasen a Escòcia en les eleccions

El Partit Nacional d’Escòcia (SNP, per les seves sigles en anglès) ha sigut l’altre gran guanyador de les eleccions d’aquest dijous. Ha sumat fins a tretze escons més dels que tenia fins ara a Westminster, ha passat de 35 a 48 d’un total de 59 en joc. Després de conèixer els resultats, la ministra principal i líder del partit, Nicola Sturgeon, ha recordat al primer ministre britànic, Boris Johnson, que el cabal de vots obtingut pel seu partit «renova i enforteix» el mandat del seu govern regional per celebrar un nou referèndum d’independència –l’Indyref2–, que Sturgeon vol convocar per a finals de l’any que ve. «Ha arribat el moment que la gent d’Escòcia pugui decidir el seu futur», va afirmar la dirigent. 

«Ha sigut una nit excepcional», ha dit una Sturgeon eufòrica que, a més, ha volgut remarcar que aquests comicis han deixat clar que la majoria dels escocesos no volen un govern conservador que els faci fora de la Unió Europea. La ministra principal ha qualificat de «bastant ombrívols» els resultats en el conjunt del Regne Unit, després de la majoria obtinguda per Johnson. Junt amb el ‘Brexit’, la qüestió escocesa marcarà, sens dubte, aquesta nova legislatura. En el referèndum del 2016 Escòcia va ser, junt amb Irlanda del Nord i Gibraltar, l’únic territori del Regne Unit que va votar en contra del divorci amb Brussel·les, amb un clar 62%.  

El partit de Johnson a Escòcia ha perdut fins a set escons (en tenia 13), mentre que els laboristes han sigut pràcticament esborrats del mapa polític escocès, ja que se n’han deixat sis i es queden amb un. També ha sigut una nit amarga per als Liberaldemòcrates. A la màxima dirigent del partit al Regne Unit, l’escocesa Jo Swinson, el candidat del SNP li ha arrabassat l’escó a què optava per tan sols 149 vots de diferència.  Swinson no ha trigat a presentar la seva dimissió.

Pressió a Londres

Durant la campanya electoral, Sturgeon no ha deixat de repetir que la independència és el millor antídot contra el ‘brexit’ i ara, reforçada la presència del seu partit a Westminster, no desaprofitarà l’ocasió per pressionar al màxim el Govern de Londres, que és de qui, al cap i a la fi, depèn la decisió final de celebrar o no una segona consulta. Les espases estan en alt. Johnson ja ha repetit de totes les maneres possibles que no l’autoritzarà i, donada la majoria absoluta que han obtingut els ‘tories’ en aquests comicis, és més que improbable que Sturgeon aconsegueixi els seus propòsits. Però els independentistes han fet un pas de gegant.

Escòcia té previst renovar el seu Parlament regional el 2021, en plena gestió del ‘brexit’ per part de Johnson, que es preveu turbulenta, que pot ser un avantatge perquè el SNP es faci encara més fort a Holyrood, la cambra d’Edimburg. I tot i que Sturgeon ja va avisar que el seu propòsit és consensuar i pactar la consulta, com va passar amb la del 2014  –que, per cert, els secessionistes van perdre per deu punts–  no és clara quina serà l’estratègia de la líder escocesa si ha de lluitar contra el mur dels conservadors.

Marcar el camí

El moviment independentista escocès no és homogeni, el formen diferents tendències polítiques unides per una causa comuna, la secessió. El SNP, socialdemòcrata, és la força política més forta, però en el seu entorn hi ha grups menys pacients, minoritaris, això sí, que pressionaran Sturgeon perquè no es desviï del seu camí. «La realitat és aquesta: segons la constitució del Regne Unit, Escòcia té un mandat sòlid per demanar un referèndum d’independència, i Londres té un mandat sòlid per dir que no», diu una analista escocès del sector independentista més radical que prefereix mantenir-se en l’anonimat. «Llevat que utilitzem mitjans extraparlamentaris, protestes o desobediència civil, no hi ha possibilitat que aconseguim un nou referèndum. Sturgeon inventarà algun tipus de procés per fingir que no ha mort. Exigirà lleialtat total i adulació interminable, però no aconseguirà res», afegeix.

Notícies relacionades

Boris Johnson aconsegueix majoria absoluta per executar el 'brexit'

Els laboristes de Corbyn pateixen la seva pitjor derrota des de 1935

Malgrat haver sigut una gran victòria, el SNP ha quedat per sota dels escons que va aconseguir en les generals del 2015. Un total de 56 dels 59 seients, un resultat històric. Llavors, el partit estava en mans d’Alex Salmond, avui fora de circulació. L’exministre principal ha d’afrontar un judici l’any que ve, acusat de 14 delictes d’assetjament sexual, incloent-hi dos càrrecs d’intent de violació. Tot i que Salmond ha rebutjat tots els càrrecs i diu que és innocent, el procés pot afectar les aspiracions del SNP de cara als comicis regionals del 2021.