Crisi a Colòmbia

La segona vaga general manté la protesta a Colòmbia

L'aturada es va notar a les grans ciutats, amb mobilitzacions per demanar més equitat

Álvaro Uribe va negar que vulgui desestabilitzar el president i va al·ludir a una conjura local i internacional

zentauroepp51116610 bogota  colombia   november 27  anti government demonstrator191127204406

zentauroepp51116610 bogota colombia november 27 anti government demonstrator191127204406 / Guillermo Legaria

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Colòmbia va tenir el seu setè dia de protestes que van travessar el territori amb les seves mobilitzacions, talls de carreteres i cassolades. La vaga general convocada pels sindicats i estudiants en reclam d’un país més just va enervar el president, Iván Duque. «Estem vivint moments de molta exigència en la societat, però que quedi clar: aquí no pretendran els piròmans guanyar amb la violència el que no van guanyar a les urnes», va dir al participar d’un Congrés Nacional de Ramaders que li va oferir un emfàtic suport.

Hi va haver marxes a Cali, Medellín, Barranquilla, Cartagena, i altres centres urbans. Aquesta vegada es van reportar incidents menors. La plaça Bolívar va ser una altra vegada l’epicentre de la convocatòria a Bogotà. Els manifestants van arribar amb banderes i samarretes de la selecció de futbol. Hi va haver música i ball. En cap moment van deixar de corejar el nom de Dilan Cruz, que va morir dilluns als 18 anys com a conseqüència d’una acció policial. La seva defunció va ser un dels motius de desacord entre les forces que van convocar a poblar els carrers i el Govern de dretes.

L’abisme que es va obrir entre Duque i les organitzacions sindicals i socials és molt més profund ara. El mandatari ha rebut un plec d’exigències que inclou la retirada dels projectes de llei de reforma tributària, de pensions i laboral. També se li demana que depuri la policia, s’abstingui de privatitzar empreses estatals i compleixi els acords de pau firmats entre el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC. Finalment, li demanen que derogui un impost per finançar Electricaribe i defineixi polítiques ambientals més enllà de la retòrica. «Ara el que toca és que ens responguin», va assenyalar un dels dirigents que ha participat de la fins ara fallida conversa amb Duque. «Ells van decidir retirar-se», va respondre el president.

El cap d’Estat va parlar al país quan els efectes de la vaga començaven a sentir-se. «La protesta pacífica és legítima quan s’exerceix respectant els drets dels altres i quan s’exerceix rebutjant, de manera clara, la violència», va insistir. Duque va assegurar sentir «dolor» per les ferides que van rebre uns 340 uniformats des que va esclatar el conflicte social. Un policia es troba en estat crític.

Crítiques de la premsa

«Duque no ha fet més que anar a les palpentes. Des del dia de l’aturada,les seves reaccions han sigut erràtiques i tardanes, i no ha aconseguit prendre mesures concretes per conjurar la crisi», va assenyalar Vladdo, columnista del diari ‘El Tiempo’. «Senyor president, el país està en flames; s’ha de reconèixer. La ciutadania reclama amb més vehemència el seu dret a viure dignament. Lamentablement, vostè ha preferit escoltar més els seus consellers que el clamor ciutadà. I això ha sigut el seu error més greu», va assenyalar el polític Pablo Felipe Robledo des d’‘El Espectador’.

Notícies relacionades

Gustavo Petro, l’exalcalde de Bogotà i rival electoral de Duque el 2018, va  reclamar al president que «negociï immediatament l’agenda de reformes socials» per desactivar l’esclat. «Piròmans són els que es neguen a negociar amb el poble», va dir, prenent les mateixes paraules del mandatari. Petro va alertar, al seu torn, sobre les pressions que rep Duque dels sectors més conservadors. «¿Serà que acabarem defensant-lo del cop d’Estat del’extrema dreta uribista?».

L’expresident Álvaro Uribe va negar que vulgui «tombar» Duque. «Nosaltres volem enfortir-lo», va dir sobre el seu delfí. Alhora va assegurar que Colòmbia és objectiu d’una conjura local i internacional de la qual no serien aliens els veneçolans Nicolás Maduro i Diosdado Cabello. «Això no és espontani. Hi ha altres factors, un propòsit més gran. Tants llocs de violència no es produeixen espontàniament», va afirmar.