Els motins policials eleven la pressió sobre Evo Morales a Bolívia

La disputa política torna a trobar els bolivians davant el fantasma de la resolució violenta. Aquesta possibilitat va augmentar quan un sector de la policia va decidir donar suport al dirigent ultraconservador de la regió de Santa Cruz, Luis Camacho, en la seva croada per forçar la dimissió del president Evo Morales. Els motins dels uniformats van començar a la regió, la més pròspera del país, i es van estendre cap a Cochabamba, Sucre i altres departaments del país. El Govern va advertir la comunitat internacional que està en marxa un cop d’Estat. «La democràcia està en risc», va reconèixer Morales i va cridar els seus adversaris a «preservar la pau i la vida».

Notícies relacionades

¿Què se sap del robatori al Louvre i qui són els lladres? Les dues hipòtesis que estudien la policia i els experts

Les ruïnes de Gaza

Els policies es van afegir a les protestes que l’oposició més dura lidera a les regions decididament llançades a portar endavant els canvis polítics als carrers. Ja no impugnen els resultats electorals que van donar la victòria al president en primera volta i que són auditats perl’Organització d’Estats Americans (OEA). A hores d’ara dels fets, només busquen la seva dimissió. Camacho, que encapçala aquest reclam, ha deixat en un lloc irrellevantCarlos Mesa, el rival electoral de Morales a l’octubre. L’empresari ha promès la tornada de la Bíblia i Deu a la seu de l’Executiu. En aquest camí fa forta l’aliança amb exaliats del Govern.

El ministre de Defensa, Javier Zavaleta, va assegurar que les Forces Armades no dissoldran les protestes policials. Morales no vol repetir el que va passar el 2003, quan una vaga policial va acabar amb nou morts de la institució i quatre militars més. L’episodi va accelerar la caiguda del president Gonzalo Sánchez de Losada. El seu vicepresident era Mesa. La seva gestió interina va acabar el 2005 al mig d’un país una altra vegada paralitzat entre altres per Morales, que ara Camacho vol desplaçar.