Els ultres alemanys mesuren les seves forces a Turíngia

Bettina i Carsten han recorregut gairebé 300 quilòmetres per veure Björn Höcke. El líder de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD)a Turíngia està de campanya a Sömmerda, una petita localitat al nord d’Erfurt, la capital de l’estat federat oriental. «És un home fantàstic», diu visiblement exaltada la parella de classe mitjana arribada des de Berlín. «Allà no podem dir obertament que votem AfD», asseguren. Aquí, en aquest racó d’Alemanya de l’est, se senten segurs.

Turíngia és un delsbastions electorals de la jove força ultra. Si les enquestes es compleixen, AfD superarà folgadament la barrera del 20% electoral en els comicis regionals de diumenge. Podria fins i tot ser la segona força més votada davant de la CDU de la cancellera Angela Merkel.

«El multiculturalisme acaba en multicriminalitat». «Els mitjans d’aquest país practiquen propaganda governamental». «Necessitem un gir de 180 graus en la política migratòria». Aquests són els eixos del discurs deHöcke, que coqueteja obertament amb la retòrica neonazi i que ha fet de la provocació la seva principal eina de comunicació política.

Visió apocalíptica

El líder del partit a Turíngia no decep en el míting de Sömmerda. Höcke dibuixa un quadro apocalíptic d’una Alemanya al caire del precipici econòmic, a punt de ser envaïda per hordes de criminals estrangers. Negacionista de l’escalfament global i amb accent social sota el paraigua del que anomena «patriotisme solidari»: «Un país pot tenir un sistema social meravellós o les fronteres obertes, però no les dues coses alhora».

Les eleccions de Turíngia apunten una doble dinàmica que es ve repetint a Alemanya cada vegada que s’obren les urnes: el tauler polític s’està fragmentant i la formació de governs és, conseqüentment, cada vegada més complicada. La gran coalició governant a nivell federal (democristians de la CDU i socialdemòcrates del SPD) molt probablement sortirà castigada de les urnes aquest diumenge.

Si els democristians queden finalment darrere de la ultradreta, les veus crítiques ambAnnegret Kramp-Karrenbauer, l’actual presidenta del partit conservador elegida per MerkelAnnegret Kramp-Karrenbauerpresidentapartit conservador per succeir-la, tornaran a fer-se sentir.

Cita històrica

Les eleccions també podrien ser històriques per un altre motiu: Die Linke, formació de postcomunistes i socialdemòcrates desencisatsDie Linke postcomunistes socialdemòcrates desencisats, està a un pas de guanyar la seva primera elecció des de la seva fundació el 2007. En els últims comicis de Turíngia, el 2014, va ser segona força (per darrere de la CDU) amb el 28% dels vots. Totes les enquestes coincideixen que Die Linke guanyarà diumenge amb aquest mateix percentatge.

L’objectiu de Bodo Ramelow, líder de Die Linke i actual primer ministre de Turíngia, és reeditar el tripartit amb els socialdemòcrates i Els Verds amb el que governa des del 2014. Però el previsible mal resultat del SPD, que podria caure per sota del 10%, podria fer insuficient la suma de les tres formacions. Un Govern en minoria o fins i tot un tripartit de centredreta entre la CDU, el SPD i els liberalconservadores del FDP són els altres dos possibles escenaris, sense descartar una repetició electoral. Oficialment, ningú vol governar amb la ultradreta.

30 anys després

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

«La reunificació va funcionar malament perquè 30 anys després hi continua havent-hi errors que no es reconeixen com a tals», declara a EL PERIÓDICO Bodo Ramelow. «Les dones germanoorientals que es van divorciar abans de 1989 no cobren avui cap pensió, a diferència del que passa a l’Alemanya occidental. Els que són d’aquí han vist com els joves abandonaven la regió per centenars de milers, i ara t'expliquen que els seus fills se’n van anar i que els seus nets ja no els visiten», explica el primer ministre.

Tres dècades després de la caiguda del Mur de Berlín, com apuntava una enquesta recent de l’institut Allensbach, més del 40% dels ciutadans de l’Alemanya oriental se senten ciutadans de segona. Els votants d’AfD Bettina i Carsten en són un bon exemple. Ells, almenys, han trobat en la ultradreta una opció política en què per fi se senten representats.