27 set 2020

Anar al contingut

ALERTA SOCIAL ALS EUA

La misèria s'instal·la als carrers de Califòrnia

L'estat daurat es veu sumit en una crisi de vivenda i amb les taxes de pobresa més grans al país

Més de 130.000 persones malviuen a les grans urbs, on els pisos són més cars i els salaris no augmenten

Andrea López-Tomàs

La misèria s'instal·la als carrers de Califòrnia

Els rostres de més de 6.000 dones decoren les parets de l’espai de l’organització Women’s Empowerment (Apoderament de les Dones) de Sacramento. Els seus somriures triomfants han deixat enrere la vida als carrers de Califòrnia. Lluny del glamur de les pel·lícules de Hollywood, l’estat daurat és la regió més pobra dels Estats Units després de Washington D.C. Amb una taxa de pobresa del 18,2%, un de cada sis californians es veuen afectats per un preu de la vivenda a l’alça que fa que s’hi concentrin  nivells alarmants de sensesostre.

Malgrat ser la cinquena economia del món, davant del Regne Unit, la desigualtat a l’estat de Califòrnia creix al mateix ritme que la seva riquesa mentre les xifres de pobresa als EUA no paren de baixar. I aquesta misèria es reflecteix als carrers. «Més de mig milió de persones no tenen un sostre on viure a tot el país, però el 47% es concentren a Califòrnia», explica Jennifer L. Rich del Consell Interagencial dels EUA sobre la falta de vivenda. L’estat ultrademòcrata de 40 milions d’habitants es veu desbordat per un problema sense precedents.

«Gairebé dos milions més de californians viurien en la pobresa si no fos pels programes d’assistència econòmica que ja existeixen proveïts pel Govern estatal», afegeix la directora d’investigació de l’Institut de Polítiques Públiques de Califòrnia (IPPC), Sarah Bohn. Tot i que l’economia nord-americana segueix a l’alça i les xifres d’atur baixen fins a mínims històrics, les retallades del Govern federal als programes de vivenda assequible immobilitzen l’estat daurat.

«Moltes d’aquestes persones en risc de pobresa treballen, però es veuen forçades a dedicar més del 50% del seu salari a pagar per la seva casa», diu la directora de polítiques de l’IPPC, Caroline Danielson. La perversitat del sistema perpetua el problema. «En algunes parts de l’Estat, l’alt cost de vida pot significar que les famílies guanyen massa per ser elegibles per rebre assistència de l’Estat, però no prou per arribar a fi de mes», afegeix Tess Thorman, investigadora associada de l’IPPC.

Un sensesostre dorm en ple Sunset Boulevard a Hollywood / HECTOR MATA (AFP)

Així, els carrers de San Francisco i Los Angeles presenten un paisatge completament diferent al de les guies de viatge. Les 130.000 persones sense llar que viuen a Califòrnia –seguides de lluny per les 92.000 de l’estat de Nova York– es concentren en les grans urbs, on la vivenda és més cara i els salaris no augmenten. Al bressol de Hollywood es parla de la crisi dels sensesostre amb més de 1.000 morts des de principis d’any només a la ciutat de Los Angeles.

Trump en contradicció

«El que li estan fent a la nostra bonica Califòrnia és una desgràcia per al nostre país, és una pena», criticava Donald Trump durant un míting. El president dels EUA va visitar l’estat daurat el mes passat preocupat per la situació. Des de la Casa Blanca, Trump va assenyalar la necessitat de desregular les regles de construcció amb l’objectiu de crear noves vivendes. Al seu torn, el mandatari va sembrar la polèmica amb un informe que també defensava l’ús de la força per resoldre la crisi a Califòrnia. «Quan es combina amb serveis efectius, la vigilància policial pot ser una eina important per ajudar a treure les persones del carrer i refugiar-les en vivendes», deia.

La contradicció persegueix Trump. Amenaça, d’una banda, de castigar San Francisco per la crisi dels sensesostres. Rebutja, de l’altra, la sol·licitud del governador de Califòrnia, Gavin Newsom, per proporcionar vals de vivenda que ajudin a combatre la problemàtica. Per Trump, el focus del problema sembla ser un altre. «Quan tenim líders del món que venen a veure el president dels EUA, i estan viatjant per una carretera, no poden estar mirant això», es justificava amb referència a l’acumulació de persones sense llar als barris més famosos d’aquestes grans ciutats.

En campanya

Els governants californians dubten de la intenció del president, ja que no seria la primera vegada que utilitza la crisi per criticar aquest bastió del Partit Demòcrata. «Si Trump està disposat a aportar solucions serioses, amb una inversió real sobre la taula, Califòrnia està preparada per parlar», responia Newsom en un comunicat en què criticava la reducció de l’atenció mèdica per als nord-americans de baixos ingressos i la limitació de l’accés als beneficis del Govern per als immigrants imposats per l’Administració republicana.

Precisament, durant aquesta setmana Newsom ha aprovat un conjunt de normes per resoldre la crisi de la vivenda a partir de la limitació per llei de les pujades dels lloguers i altres mesures que protegeixin els llogaters dels desnonaments. En plena campanya per a les presidencials del 2020, els candidats del Partit Demòcrata també han visitat el focus del problema per defensar els seus programes de vivenda assequible.

«Construir més cases perquè baixi el preu de la vivenda és un pla a mitjà termini, però també és important una política educativa que ampliï el nivell educatiu de la nostra població sense ofegar-los en deutes», defensa Danielson. Les famílies californianes necessiten més recursos i la seva consecució és una responsabilitat compartida. «La combinació de polítiques i programes estatals i federals continuarà sent important per reduir la pobresa a Califòrnia», conclou Thorman. Amb un sostre segur sobre els seus caps, s’omplirien les parets dels centres socials amb fotografies de dones i homes amb una vida nova mentre els carrers californians es buidarien de misèria.