Alicha, el robot terrestre ‘low cost’ inventat per Ucraïna que substitueix els soldats en la primera línia del front

Les actuals tàctiques de combat han causat ja milers de baixes. El camp de batalla és especialment letal per a la infanteria, primera a entrar en lluita, i per a les companyies de defensa antiaèria que la custodien. Fins ara, soldats com el Vitali s’han de batre gairebé cos a cos contra les màquines de guerra. En missions d’alt risc, carreguen a peu míssils lleugers que han d’accionar amb les seves pròpies mans contra helicòpters o avions que els llancen munició. La seva feina és protegir les unitats d’assalt. Però a un preu molt alt. «Arrisquem massa. Caiem com mosques. Així que vam decidir fer alguna cosa per canviar-ho», explica el Vitali. I així va ser. Del seu enginy va sortir Alicha. Un nou complex robòtic terrestre que desafia ja l’aviació russa. Va ser específicament dissenyat per «salvar la vida dels soldats».

Fabricació artesanal

Alicha, ‘pruna silvestre’, segons la traducció de la paraula ucraïnesa Aліча, ha sigut fabricat artesanalment per un grup de soldats de la unitat de defensa antiaèria de la 28 Brigada Mecanitzada. Van reunir diners de les seves butxaques, uns 2.000 dòlars, amb l’objectiu de crear una arma substitutiva dels sistemes portàtils MANPADS. «Alicha és un desenvolupament únic. No existeix una altra arma com aquesta enlloc del món», prossegueix el Vitali. En la seva estructura verdosa, Alicha porta un coet Igla 9M39 soviètic capaç de fer caure amb precisió tota mena d’aeronaus a una distància màxima de 5 quilòmetres. La brigada, a més, va condicionar el canó d’Alicha per donar sortida a aquest tipus de míssils veterans, que al seu dia van ser manufacturats en sèrie per la Unió Soviètica. «Com veieu, en la guerra també apostem per l’economia circular», fa broma un altre dels brigadistes, mentre es disposa a dirigir a Alicha utilitzant un ‘joystick’ manual.

Notícies relacionades

Gaza desencadena una guerra de campanyes de boicot

De presidents a reus

Alicha té una curiosa manera de treballar, que fins i tot podria resultar simpàtica en vista de qualsevol. Utilitza un parell de rodetes per moure’s pel perímetre i aconsegueix fins i tot arribar als 30 quilòmetres per hora. A la part superior del seu xassís, es veuen dues antenes de només uns centímetres de llarg, que pugen i baixen mentre emeten un so agut de tipus androide. En aquell moment, Alicha es disposa a detectar el senyal del seu objectiu. Una vegada fixada l’àrea d’acció, calcula en temps real la traçabilitat i curvatura de llançament. Poc després, ejecta mitjançant autopropulsió l’Igla cap al seu blanc adversari. «El més interessant és que funciona per control remot. D’aquesta manera, eliminem la necessitat de desplaçar-nos al front», contínua el Vitali. Amb unes simples ulleres de realitat virtual que clonen el visor d’Alicha «el podem pilotar des de molt lluny, per exemple, des d’Espanya», detalla.

En aquest instant, Alicha espera ja amagat en terra de ningú el seu pròxim objectiu. Fa d’avançada a les tropes ucraïneses per protegir-les en l’anomenada «zona grisa». El tram que les separa de les tropes de Moscou. La brigada prepara ja noves edicions millorades, després de ser testada la seva eficàcia. Cinc Aliches més aviat estaran actius. Un invent casolà que podria revolucionar la manera de fer les guerres del futur.