Anar al contingut

CRISI POLÍTICA

El president de l'Equador torna a Quito per dialogar amb els indígenes

Les comunitats originàries exigeixen que s'anul·li l'alça dels preus i desmenteix un principi d'acord amb el Govern

Abel Gilbert

El president de l'Equador torna a Quito per dialogar amb els indígenes

El president de l’Equador, Lenín Moreno, va retornar a la capital equatoriana enmig de la multitudinària protesta contra l’alça del preu dels combustibles de fins a un 100% i va assegurar que estan en marxa les converses amb el moviment indígena per solucionar una crisi que ha provocat 766 detinguts, ferits i fins i tot un mort. 

«A Quito vaig rebre la comunicació que les marxes es desenvolupen amb normalitat. Germans indígenes, m’alegra que hagin separat als elements perniciosos. I que grat que és anunciar que els diàlegs ja comencen a donar fruit», va dir a través de les xarxes socials.  Moreno es va allunyar durant dos dies de l’epicentre del conflicte social, l’evolució del qual va seguir a 500 quilòmetres, a la ciutat costanera de Guayaquil.

De tornada al palau de Carondelet, també va agrair el recolzament de la majoria dels països de la regió. «La comunitat internacional recolza la democràcia a l’Equador condemnant qualsevol ingerència que pretengui desestabilitzar el Govern. ¡Gràcies, països germans!», va dir Moreno.

L’ombra de Correa

El mandatari havia assenyalat el seu exmarmessor Rafael Correa i el veneçolà Nicolás Maduro com els caps d’una conjura per desplaçar-lo. L’optimisme de Moreno no era compartit per la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie), que el va desmentir de manera rotunda també a través de Twitter. «Davant la campanya mediàtica de desprestigi –va escriure la Conaie– i la circulació d’informació falsa, malintencionada i descontextualitzada, aclarim a les nostres bases i ciutadania que no hem negociat ni hem arribat a cap acord amb aquest Govern repressor i criminal».

La Conaie va recordar que la protesta no s’ha aixecat. Al seu torn va demandar la dimissió de la ministra de Govern i el ministre de Defensa, María Paula Romo i Oswaldo Jarrín, respectivament, per la comissió de «delicte de lesa humanitat». Les comunitats originàries van denunciar haver sigut víctimes d’emboscades a diverses zones de Quito.  «Malgrat les crides a la pau, la policia va arrasar amb tot». El moviment estudiantil, que va acompanyar la mobilització, va assegurar al seu torn que les forces de seguretat van irrompre violentament als centres d’acolliment.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va expressar la seva preocupació «davant l’ús excessiu de la força» per part dels uniformats així com l’«escalada de la violència» d’un sector dels manifestants.

La proposta del Govern

En aquest context les autoritats van llançar una oferta a la Conaie perquè s’assegui a la taula de negociacions. El secretari general de la Presidència, José Agusto Briones, va dir que el Govern ja ha tingut trobades amb alguns representants del moviment indígena només amb el propòsit de fomentar la confiança mútua.

Però alhora vol oferir-los un programa enfocat directament en els problemes que afronta la pagesia. Aquest pla contempla la creació de sistemes de reg, reestructurar i fins i tot condonar part del deute que mantenen les cooperatives, reobrir escoles i augmentar el nombre de docents especialitzats en educació bilingüe. 

Fins al moment, la Conaie manté el seu plec d’exigències: abans que res, que el president faci marxa enrere amb l’eliminació dels subsidis al combustible. Segons les autoritats, l’Equador ha gastat en sostenir de manera artificial els preus de la gasolina, el dièsel i el gas 54.269 milions de dòlars entre 2005 i 2018, una quantitat equivalent al 50% del PIB i que arriba pràcticament al total del deute extern actual. 

La mesura ha sigut consensuada amb el Fons Monetari Internacional (FMI) en el marc d’un acord que contempla a més una profunda reforma de la legislació laboral. L’Equador ha pactat amb l’organisme un sever ajustament en les estructures de l’Estat a canvi d’un préstec d’uns 4000 milions de dòlars. 

Les comunitats originàries van reiterar que si Moreno no accepta la seva demanda redoblaran els esforços al carrer perquè dimiteixi. El president ara per ara té del seu costat les Forces Armades, els mitjans de comunicació i una part de la societat.