UN DIVORCI COMPLICAT

Gibraltar mira amb temor la imminència d'un 'brexit' dur

Un enduriment dels controls repercutirà en l'economia als dos costats de la tanca

El Penyal és autònom en el subministrament de serveis essencials com electricitat i aigua

Gibraltar mira amb temor la imminència d'un 'brexit' dur

JON NAZCA

3
Es llegeix en minuts
Adriana López

Recorda l’any 1969, quan ja vivia a Gibraltar i el general Franco va ordenar el tancament del pas fronterer amb Espanya. Per terra, mar i aire, incloses les telecomunicacions. Mercedes, de 76 anys, compara aquell moment amb la incertesa generada pel‘brexit’. La ciutadana nacionalitzada britànica, d’origen espanyol i nascuda en exili al Marroc francès després de la guerra civil, explica que la seva preocupació més gran seria no poder veure part de la seva família que resideix a l’altre costat del reixat.

«Jo no vull que passi una altra vegada el que va passar fa 50 anys. ¿Repetirem el mateix? Jo encara en tinc molta de la meva sang allà. Ho paguen els que no tenen la culpa», argumenta Mercedes per afegir: «El sofriment que teníem aquí i allà (amb referència a La Línea de la Concepción). Van haver d’anar a treballar a Alemanya, a França, deixant les seves cases quan aquí hi havia treball ¿Qui ho pateix? Espero que no passi res», afegeix capbaixa.

Quan es parla de les fronteres britàniques amb la UE en els debats polítics, només s’esmenta la frontera entre les dues Irlandes. El que la controvertida ‘backstop’ (salvaguarda irlandesa) pretén evitar ja existeix entre Gibraltar i Espanya: una frontera dura.

De moment, és relativament fàcil de creuar i el flux de persones és ràpid. En el cas d’una sortida sense acord, els temps de control fronterer per entrar i sortir del penyal podrien ampliar-se, causant problemes especialment alstreballadors fronterers.

Trànsit de treballadors

Segons informes governamentals, hi ha gairebé tants llocs de treball com habitants a Gibraltar, 30.000. Unes 13.000 persones que viuen al Camp de Gibraltar entren diàriament per treballar. Es calcula que més del 60% són espanyols i en l’altre 40% hi ha representació de totes les nacionalitats de la UE.

Els tres punts d’accés a Gibraltar són el port, l’aeroport  i la frontera terrestre. L’any passat més d’11 milions de turistes van visitar Gibraltar, dels quals el 51% són espanyols, el 30% britànics i el 12% de països de la UE, segons un informe anual publicat pel Govern de Gibraltar. Així que els controls més estrictes propis d’una frontera dura podrien afectar l’economia tant de Gibraltar com del sud d’Andalusia.

En el cas d’un ‘brexit’ durels serveis essencials podrien continuar funcionant amb normalitat, segons Michael Caetano, conseller delegat de la planta elèctrica més gran de Gibraltar. «El gas natural liquat s’importa per mar, així que no hi ha cap connexió dependent del pas fronterer», afegeix.

«En el cas que la central tèrmica necessités recanvis i no hi poguessin arribar per terra, hi anirien en barco. Tardarien una mica més però, a priori, no ens plantegem que hi hagi gaires problemes», explica el conseller delegat per afegir: «El nivell que tenim d’autonomia amb subministraments essencials és pràcticament el 100%. En el tema de l’aigua, tenim plantes dessalinitzadores, i nosaltres els administrem l’energia elèctrica, per tant, són independents. S’han fet els deures i crec que estem preparats en un ‘brexit’ dur».

Cues

En un mateix carrer al centre de Gibraltar, diverses persones de nacionalitat espanyola expliquen que la seva preocupació més gran són les cues. «Es formaran cues i, si ens estem un munt de temps per entrar i sortir, arribarà un punt en què no ens compensi. He de deixar la nena a l’escola i entrar per dins i seria impossible si hem d’esperar quatre hores», explica la Leti, una empresària tècnica de bellesa.

«En el cas d’un ‘brexit’ dur –assegura la Merci–, jo me n’hauria d’anar a Gibraltar. El meu nòvio i jo treballem aquí», assenyala la propietària d’una perruqueria amb riure nerviós. «El negoci el tinc aquí. No tindria cap altra opció que anar-me’n a viure a Gibraltar», afegeix amb fermesa.

Una altra perruquera que treballa al local de davant també explica com l’incomoda la incertesa del ‘brexit’. «No sabem què passarà. No sabem serà el tema de les cues. Haver de deixar la feina és el que més m’afectaria. ¿Com esperaràs quatre hores per entrar?».

Incertesa contínua

Notícies relacionades

És probable que fins que no es compleixi la data límit del ‘brexit’ no es coneixeran els efectes que podria causar una sortida sense acord. Tot i així, el Parlament britànic ha reobert i sembla estar en ple apogeu. Això podria significar que un pacte és més a prop o, almenys, la renegociació d’una altra extensió fins al 31 de gener.

El que Gibraltar espera és que el 2019 s’arribi a un acord diplomàtic amb conseqüències més humanes que les que es van generar el 1969 i amb els 16 anys següents d’incomunicació total.

Temes:

Gibraltar Brexit