El 'reality show' de la presidència de Trump entra en una nova temporada

«Aquest moment és veritablement històric». La frase la va pronunciar una diplomàtica nord-americana durant una conversa de veïns, però va bé per resumir la sensació que s’ha instal·lat en bona part del país des que el Congrés ha donat aquesta setmana el primer pas per obrir un procés d’‘impeachment’ contra Donald Trump per les seves pressions a Ucraïna perquè investigués un dels seus rivals polítics.

En 230 anys d’història, només tres presidents s’han enfrontat a un desafiament així, la més dràstica de les opcions que contempla la Constitució per forçar la destitució del comandant en cap per «traïció», «suborn» o «alts crims i faltes».L’envit demòcrata ha introduït un element de conseqüències imprevisibles a la campanya presidencial del 2020 i ha acabat per dinamitar els pocs ponts que quedaven entre les dues Amèriques.

L’amenaça de l’‘impeachment’ ha sigut una constant durant els tres anys de mandat del republicà, un president que ha polvoritzat tots els estàndards del que fins ara es considerava acceptable. Sovint, vorejant la il·legalitat. El Congrés ha examinat els seus conflictes d’interès, els negocis de les seves empreses familiars o els pagaments per silenciar dues dones amb qui presumptament va mantenir relacions sexuals.

Frenar les indagacions

S’ha qüestionat la seva tendència a mentir compulsivament, amb més de 12.000 falsedats pronunciades des que va arribar a la Casa Blanca, segons el recompte del ‘Washington Post’. I sobretot s’ha investigat si va conspirar amb Rússia per interferir en les eleccions del 2016 o si va obstruir més tard a la justícia per frenar les indagacions del fiscal Robert Mueller.  Res l’ha aturat. Ni tan sols els dubtes més que raonables sobre l’obstrucció que van deixar els dos anys d’investigació de Mueller. 

Però com ha escrit el ‘New Yorker’, el ‘reality show’ de la seva presidènciaacaba d’entrar en una nova temporada. I aquesta vegada el president no controla els temps ni la narrativa perquè tot es mou a un ritme trepidant. Han passat només 7 dies des que la premsa va publicar que la denúncia anònima que va destapar el cas versava sobre Trump i Ucraïna. Dos dies des que els demòcrates van llançar la investigació d’‘impeachment’.Un dia des que es va fer pública la transcripció parcial de la trucada entre Trump i el president ucraïnès. I només unes hores des que es va publicar una còpia redactada de la queixa del ‘whistleblower’. Se’n desconeix la identitat, però d’acord amb el ‘The New York Times’ la va escriure un analista de la CIA assignat a la Casa Blanca. 

A diferència del complicat embolic de la trama russa, aquesta vegada els fets tenen poc misteri. Com demostra la transcripció de la Casa Blanca, Trump va demanar al president ucraïnès Volodímir Zelenki que investigués el candidat demòcrata Joe Biden i el seu fill Hunter per presumpta corrupció amb la finalitat aparent de danyar la seva campanya. Ho va fer després d’haverbloquejat els ajuts militars a Ucraïna, una prerrogativa que recau en mans del Congrés.

Alts càrrecs

I a la missió va allistar el fiscal general i el seu advocat personal, posant els recursos de l’Estat a disposició dels seus interessos polítics personals, segons la lectura demòcrata. La rematada final podria haver arribat quan alts càrrecs de la Casa Blanca van donar instruccions per encobrir el contingut de la trucada retirant-la dels arxius, segons la denúncia del ‘whistleblower’. 

«És una traïció de la presidència, que està fent tractes per influir les eleccions a l’anar contra un dels seus oponents amb l’ajuda d’un líder estranger que depèn dels EUA», ha dit el número dos dels demòcrates a la Cambra de Representants, Steny Hoyer. El seu partit està jugant a la ruleta russa, ja que la majoria de nord-americans s’oposaven fins ara a l’‘impeachment’ i res indica que suficients republicans donin l’esquena al seu líder si el judici polític s’acaba celebran al Senat, cambra que controlen.

Però tampoc hi ha dubte que els demòcrates han deixat enrere la seva aversió al risc de les últimes dècades. Tant per l’impuls de la sang nova a les seves files com per les lliçons apreses del ‘trumpisme’. «Trump els ha ensenyat que el desvergonyiment funciona», ha escrit Peter Beinart a ‘The Atlantic’. 

Irregularitats potencials

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Aquesta vegada no volen repetir els errors de la trama russa. Volen actuar ràpid i centrar l’‘impeachment’ exclusivament en l’episodi d’Ucraïna, fàcil d’entendre per al gran públic, encara que sis comitès del Congrés continuïn investigant altres potencials irregularitats. «El consens a les nostres files és que ens hem de concentrar en aquestes al·legacions», ha dit Pelosi. El pròxim pas és que el Comitè Judicial al capdavant la investigació presenti els articles d’‘impeachment’, que vindrien a ser els càrrecs dels quals s’acusa el president, perquè la Cambra baixa els voti i es posi en marxa el procés formalment. 

Trump està furiós, nega qualsevol irregularitat i dispara en totes les direccions. Ha demanat als seus correligionaris que «tanquin files» perquè els demòcrates «volen destruir el Partit Republicà».I, entremig, apunta als missatgers. Vol saber les fonts del denunciant anònim, que acusa de ser un espia. «Ja saben el que fèiem abans amb els espies i la traïció, ¿oi?», va dir dijous retòricament.