Anar al contingut

Renzi se'n va del PD per fundar el seu propi partit

L'ex primer ministre italià assegura que continuarà mantenint el seu recolzament al Govern de Conte

Irene Savio

Renzi se'n va del PD per fundar el seu propi partit

ALBERTO PIZZOLI

Com molts dels seus aliats temien i d’altres es resistien a acceptar, Matteo Renzi ha donat finalment el seu cop de mà i ha anunciat la sortida del Partit Democràtic (PD), la formació que ell va liderar fins al març de l’any passat i amb la qual va governar com a primer ministre entre el 2014 i el 2016.

La rocambolesca decisió del polític toscà, enèsim cop d’escena de l’agitat estiu polític italià, suposa un terratrèmol per al partit progressista, però no afecta en la immediatesa el nou Govern italià creat fa uns 10 dies pel PD i el Moviment 5 Estrelles (M5S).

«Continuaré donant suport  de manera convençuda a aquest Executiu», ha puntualitzat el mateix Renzi, en una llarga entrevista publicada aquest dimarts al diari ‘La Repubblica’, que torna a barrejar així les cartes de la política transalpina. D’acord amb Renzi, la decisió ja ha sigut comunicada al primer ministre italià, Giuseppe Conte, i anirà aparellada de la sortida del PD d’uns 30 parlamentaris, que se n’anirien amb ell. Un grup, aquest, a què podrien afegir-se també alguns ministres de l’actual Executiu.

El fantasma de la Democràcia Cristiana

Amb el pas fet, Renzi ha suggerit que el que busca és la creació d’una nova força pròpia, de caràcter centrista i socioliberal, la qual cosa ha evocat el que en el seu moment va fer l’actual president francès Emmanuel Macron, però també el poder que va arribar a tenir en el seu moment la Democràcia Cristiana (DC), el difunt partit que va governar la Itàlia de la postguerra amb una permanència continuada en el poder sense parió a Occident. 

Un objectiu que podria aconseguir si, a més d’aconseguir una part del PD, també aconsegueix captar part de les restes de Forza Italia (el partit del ja ancià Silvio Berlusconi) i alguns dels polítics moderats que no es reconeixen en les actuals forces polítiques majoritàries del país. Tant és així que el mateix Renzi ha dit que la seva maniobra «ampliarà la base del consens parlamentari» al voltant de l’actual coalició governamental.

Dures crítiques

La decisió de Renzi, que ha provocat àcides crítiques entre els barons del PD —que l’han acusat d’atomitzar a la ja dividida esquerra italiana—, va començar a sonar amb més força la setmana passada, després que es confirmés que cap dels 42 nous sotssecretaris i viceministres provenia del principal feu dels ‘renzians’, la regió de Toscana. «¿Separar-nos? En parlarem», va dir llavors Maria Elena Boschi, exministra i una de les incondicionals de Renzi.

L’indici final, no obstant, va ser un missatge de l’històric portaveu, Marco Agnoletto, qui aviat dilluns va avisar que l’endemà Renzi faria un anunci important en el programa de televisió ‘Porta a porta’ de RAI 1, al qual els polítics italians assisteixen quan volen que el seu missatge tingui l’abast més gran possible. «¿Ens diuen ja el nom del nou partit o hem d’esperar?», va ironitzar llavors algun periodista.

Formació sense nom

Amb tot, el polític toscà encara no ha avançat com s’anomenarà, ni quins seran els seus símbols i eslògans, de la nova formació. Això sí, segons ha explicat, en els seus plans no hi ha participar en els pròxims comicis regionals i municipals, en vista dels quals el PD i el M5S ja estan negociant una aliança, que apunta a fer front a la Lliga de l’ultradretà Matteo Salvini

«No ens presentem a cap elecció per almenys un any. Qui ho vulgui fer, ho farà a través de llistes cíviques o de manera independent. Anirem a eleccions només per concórrer en les pròximes generals, que tant de bo se celebrin el 2023», ha dit. «Un error. Però ara pensem en el futur dels italians», li ha respost l’actual líder del PD, Nicola Zingaretti, a l’intentar minimitzar l’esdevingut.