guerra al golf

El Iemen: la batalla entre l'Aràbia Saudita i l'Iran per la influència en la regió

Riad s'ha bolcat de ple en el conflicte armat per derrotar els rebels houthis, avalats pel règim xiïta de Teheran

El Iemen: la batalla entre l'Aràbia Saudita i l'Iran per la influència en la regió

YAHYA ARHAB

Es llegeix en minuts

Kim Amor

La guerra del Iemen forma part del pols que lliuren per apuntalar la seva influència en el Pròxim Orient l’Aràbia Saudita i l’Iran, les dues potències regionals, no només en el camp militar i polític, sinó també en el religiós. El conflicte armat s’ha convertit en un autèntic malson per a la monarquia saudita. Va presumir que necessitaria unes quantes setmanes per sufocar la revolta dels houthis i avui, quatre anys després, no sap com sortir d’aquest vesper. Teheran, mentrestant,es beneficia del desgastdel seu enemic i, tot i que ho nega, alimenta amb armes els seus aliats houthis. 

Els saudites són els divulgadors del wahhabisme, base de l’extremisme sunnita, que a partir dels 80 del segle passat es va estendre com l’escuma a cop de petrodòlars a gran part dels països musulmans. Riad sempre ha comptat amb el recolzament dels Estats Units, malgrat que grups com Al-Qaida o l’Estat Islàmic són fills del corrent religiós saudita.

L’Iran, també ric en hidrocarburs, iúnic país no àrab de la regió, és la gran pàtria del xiisme, l’altra branca de l’islam. Des de la revolució islàmica del 1979, el règim de Teheran sempre ha estat en el punt de mira de Washington. Tot i que els xiïtes representen tan sols el 10% dels 1.600 milions de musulmans del món –entre els quals els houthis– el seu nombre a la regió està gairebé a la par al dels sunnites, si excloem la població d’Egipte. Els xiïtes, per exemple, són majoria a l’Iraq i dominen el Govern de Bagdad.

Màxim apogeu

La penetració wahhabita al Iemen va ser una de les raons per les quals ja en els anys noranta del segle passat, la població zaidita houthi va començar a protagonitzar revoltes contra el règim de Sanà, sota el comandament del llavors president Ali Abdallah al-Salih. Des del seu principal feu, la província del nord de Saada, va lluitar ja llavors contra la influència saudita i va exigir més autonomia per a les empobrides zones del nord sota el seu control. Els houtis representen un terç dels 24 milions de iemenites.

Des d’aleshores el malestar houti ha sigut constant i el seu gran moment va arribar amb la Primavera Àrab, la revolta que en el cas iemenita va servir per acabar amb els 34 anys de poder absolut de Salih. Després de la seva caiguda, el càrrec va passar al vicepresident, Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi. Va arrencar llavors una transició política que va acabar en fracàs, la qual cosa va aprofundir encara més la crisi. Els houthis, alçats en armes, van avançar fins a conquistar la capital i un bon tros de territori del país, amb ajuda de les forces lleials a l’expresident Salih.

Va ser llavors quan va entrar de ple en la crisi l’Aràbia Saudita per tal de reconquistar la capital i reposar en el poder Hadi, avui dia refugiat a Riad, i reconegut com a president del país per gran part de la comunitat internacional. Des del març del 2015, els saudites lideren una coalició militar formada per gran part dels països del Golf, a més d’Egipte, i amb el recolzament també d’altres nacions com el Marroc o el Senegal.

Altres fronts

La coalició, que rep ajuda logística i d’intel·ligència dels Estats Units, el Regne Unit i França, ha basat la seva acció militar principalment en atacs aeris indiscriminats, la qual cosa ha provocat la mort de desenes de milers de civils, i en el bloqueig del port d’Hodeidah, al mar Roig, per on entra el 80% de les importacions del país, inclòs aliments. Els houthis, a part de les forces de terra, utilitzen míssils balístics que han arribat a territori saudita. Als líders dels rebels els agrada afirmar que el seu model de combat és el del Vietcong al Vietnam i el de les guerrilles de l’Amèrica Llatina.

Et pot interesar

Però al Iemen hi ha altres front oberts. Al país actua també Al-Qaida a la Península Aràbiga (AQAP) i forces de l’Estat Islàmic, a més de la milícia armada del denominat Consell de Transició del Sud, grup que aspira a la independència del sud del país. També es mantenen actius els seguidors de Salih, assassinat pels houthis el 2017 després que decidís canviar-se de bàndol i recolzar Riad.

Fa mesos que l’ONU qualifica la situació del Iemen com la crisi humanitària més gran d’aquest segle.  El 80% de la població necessita ajuda humanitària. Més de tres milions de persones pateixen desnutrició, entre aquestes dos milions de menors. Segonsestimacions de Save de Children, entre l’abril del 2015 i l’octubre del 2018 haurien mort per malnutrició més de 85.000 nens menors de 5 anys. Xifres demolidores.