COMICIS A LA FEDERACIÓ RUSSA

Les primeres dades apunten a un càstig a Putin en les eleccions locals a Rússia

Una baixíssima participació i uns pobres resultats dels candidats governamentals a la Duma de Moscou, malgrat el recolzament oficial, marquen els comicis regionals i municipals

El veto del Kremlin a la majoria de candidats presentats per l'oposició va provocar un estiu calent a la capital, amb massives manifestacions opositores i multitud de detencions

undefined49768129 moscow  russian federation   08 09 2019   a woman casts her 190908164716

undefined49768129 moscow russian federation 08 09 2019 a woman casts her 190908164716 / YURI KOCHETKOV

2
Es llegeix en minuts
Giuseppe Agliastro

Les eleccions locals celebrades ahir a Rússia podrien acabar amb una greu derrota per al Kremlin. I fins i tot amb nous maldecaps per al president, Vladímir Putin, de cara a les transcendentals eleccions parlamentàries que s’hauran de celebrar al país d’aquí a dos anys, concretament el 2021

Milions de russos estaven convocats ahir a les urnes per elegir16 governadors13 consells regionals i multitud de consistoris municipals, No obstant, tota l’atenció estava centrada en les eleccions a l’alcaldia de Sant Petersburg i a la Duma (assemblea municipal) de Moscou, ciutat on en els últims dos mesos han tingut lloc les més importants manifestacions contra Putin dels últims vuit anys.

Al tancament delscol·legis electorals, els resultats dels sondejos a boca d’urna a Moscou no van ser finalment difosos a causa que un elevat percentatge de votants es van negar a revelar el seu vot. No obstant, segons fonts pròximes al municipi consultades per Dozhd TV, els candidats avalats per Putin haurien sigut superats en almenys10 de les 45 circumscripcions electorals uninominals.De confirmar-se aquestes dades, constituirien un important revés per al partit oficialista Rússia Unida, que, no obstant, continuarà controlantl’Ajuntament de Moscou tot i que amb menys escons dels actuals. L’elevada abstenció també va constituir un senyal de la indiferència de l’electorat. Dues hores abans del tancament dels col·legis electorals, només el 17% del cens electoral a Moscou i el 24% a Sant Petersburg havia acudit a votar.

Creixents problemes econòmics

Els creixents problemes econòmics de la ciutadania i l’increment de l’edat de jubilació anunciat fa un any per les autoritats han fet molt mal a Rússia Unida, la formació política de Vladímir Putin, que ara té una taxa d’aprovació amb prou feines superior al 30%, la més baixa dels últims 13 anys. Per aquesta raó, molts candidats del Kremlin es van presentar formalment com a independents.

Si la derrota de Rússia Unida es confirma finalment, és possible que això es degui a l’estratègia del «vot intel·ligent», inaugurada per Navalni en aquesta consulta electoral. «En absència de candidats dissidents (vetats per les autoritats prèviament), s’ha de votar pel que té més possibilitats de vèncer el candidat del Kremlin», havia recomanat el bloguer opositor. Molts d’ells són, de fet, membres del Partit Comunista.

En qualsevol cas, l’ombra d’una tupinada electoral plana sobre la votació d’ahir. L’oenagé Golos ha constatat l’ús d’«instruments il·legals a l’estil dels anys 90», és a dir, situacions en les quals les persones «es veuen obligades a votar, se’ls paga o són portades en grup a les urnes». La corrupció «massiva» en les votacions, segons el copresident de Golos, Grigory Melkonyants, es va utilitzar sobretot a Sibèria i a l’Orient Llunyà del país. Les infraccions d’aquest tipus no són noves a Rússia, tot i que queda per veure fins a quin punt van ser fetes servir en aquesta ocasió.

Clima polític de gran tensió

Notícies relacionades

El clima polític continua sent de gran tensió. Al centre de Moscou, la policia va detenir almenysdeu persones, entre elles el periodista i diputat municipal Ilyá Azar, a més de Maria Aliójina, del grup punk Pussy Riot, conegut pels seus acolorits passamuntanyes. La raó no està clara, però sembla que alguns dels arrestats portaven samarretes amb els noms dels que van acabar a la presó durant la protesta que va tenir lloc el 27 de juliol, després de la decisió de les autoritats d’impedir amb pretextos peregrins la candidatura de molts dissidents.

Aquesta manifestació, que va transcórrer de forma pacífica, està sent investigada per la justícia com un delicte de «desordres massius». Fins ara, cinc persones han sigut condemnades a penes de dos quatre anys de presó per aquesta protesta. Però una possible pena més severa penja com una espasa de Dàmocles sobre els caps dels líders de l’oposició, ja que es tracta d’un delicte que es castiga amb fins a 15 anys rere les reixes.