No només crema l'Amazònia

Els greus incendis d’aquest estiu al’Amazònia i la seva representació en un mapa difós per la NASA han servit per aflorar altres zones del planeta calcinades per les flames, com Alaska, Sibèria ol’Àfrica central. I també per denunciar les causes, com les pràctiques agrícoles per fertilitzar els camps, o bé les polítiques mediambientals de països com el Brasil que fomenten la desforestació.

A falta de dades sobre la superfície total cremada al planeta aquest estiu, a Greenpeace posen en relleu que la catàstrofe a l’Amazònia ha servit per crear consciència sobre la crisi climàtica. “Ha sigut, salvant les distàncies, el MeToo dels boscos”, explica Miguel Ángel Solo, portaveu de la campanya de boscos de l’oenagé.

Amèrica

Els incendis són responsables de més d’un quart del total de les emissions anuals de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera i l’Amèrica Llatina té la seva pròpia contribució a la foguera ambiental. Les imatges satel·litàries de les flames que es van escampar pel Brasil van il·luminar aquesta vegada com mai abans les dimensions d’un problema d’abast regional que combina factors econòmics, polítics i climàtics.El denominador comú és l’expansió tant sí com no del negoci agropecuari, informa Abel Gilbert.

La mà de l’home és darrere d’un 80% de les flames. La tala per al pasturatge i l’agricultura van obrir els camins del desastre. L’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE) del Brasil va reportar que durant els primers vuit mesos del Govern d’ultradreta van desforestar-se 9.250 quilòmetres quadrats, 1.813 més que el 2018. Com si fos arrasat gairebé un terç de Catalunya. La destrucció va tenir una àmplia tolerància estatal. Els grans grups econòmics van col·locar com a ministra d’Agricultura Tereza Cristina Dias, anomenada per les oenagés la“musa del verí”pel seu recolzament als agrotòxics. “El pitjor encara ha d’arribar”, va advertir l’enginyer forestal i coordinador general de MapBiomas, perquè els boscos calcinats aquests dies han sigut conseqüència de la tala l’abril, el maig i el juny. “El que va passar al juliol i l’agost cremarà al setembre i l’octubre”.

L’Amazònia juga un rol essencial en la regulació de la temperatura global. Andre Guimaraes, director de l’Institut d’Investigació Ambiental de l’Amazònia (IPAM), defineix amb contundència els efectes de les flames: “A cada hectàrea cremada podem estar perdent una planta o una espècie animal”. Els científics estimen que el pulmó planetari arribaria a un“punt d’inflexió”si es desforestés un 25% de la seva totalitat. Sota aquestes circumstàncies, no comptaria amb la quantitat d’arbres necessària per generar les pluges requerides per la selva. Un col·lapse del cicle de precipitacions tindria efectes devastadors no només al Brasil, sinó també a l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina. La desforestació amazònica, s’alerta, és prop del 20%.

Bolíviareplica en la seva escala la lògica del seu gran veí. S’hi van incendiar9.500 quilòmetres quadrats.El president, Evo Moralesiar. Les 350.000 hectàrees cremades del Gran Chaco paraguaià tenen una conseqüència similar. El foc també ha arribat a les províncies argentines de Santiago del Estero i Mendoza. Es va arribar a les vuit mil hectàrees al departament colombià de Tolima i s’espera molt més.

Amèrica Central tampoc s’escapa d’aquesta matriu de desenvolupament. S’han carbonitzat 5.400 hectàrees de la Reserva Biològica d’Indio Maíz, l’hàbitat de la qual acull el 70% de la biodiversitat de Nicaragua. Des del desembre s’han destruït unes 47.400 hectàrees de bosc. El bosc de Petén, fronterer amb Mèxic i Belize,  és un dels focus. Allà hi ha el segon pulmó de les Amèriques després de l’Amazònia.

D’altra banda, en aquests moments els Estats Units enfronten 48 incendis de grans dimensions en 12 estats, segons el National Interagency Fire Center. Els més importants estan concentrats aAlaska, un dels pulmons del planeta, on ha cremat des de començament d’any una extensió equivalent a la província de Huelva. Els experts coincideixen que els focs són part del cicle natural a Alaska, però també remarquen que la seva incidència i durada s’ha accelerat en els últims anys arran de l’escalfament global. L’augment de la temperatura al Pol Nord dobla a la mitjana del planeta i a començaments de juliol van arribar a registrar-se 32 graus centígrads a Anchorage, un rècord històric. Malgrat la preocupació que han despertat les desenes d’incendis que esquitxen el país, fins ara la temporada està sent relativament benigna i la xifra d’hectàrees cremades encara és lluny de les registrades el 2015 i el 2017, el pitjor any des del 1952. Fa només 10 mesos, Califòrnia va viure l’incendi més devastador de l’últim segle als EUA. Al nord de l’estat es van calcinar 18.000 edificis i 86 persones van morir a Paradise i els seus voltants, informa Ricardo Mir de Francia.

Sibèria

“La situació als boscos de laRússia orientalfa temps que ha deixat de ser un problema local per transformar-se en unacatàstrofe ecològicaa escala nacional”. Amb aquestes alarmistes paraules, la secció russa de l’oenagé Greenpeace va valorar l’onada d’incendis que aquest estiu ha devastat més de 5,4 milions d’hectàrees a Sibèria, concretament al territori de Krasnoiarsk, la regiód’Irkutsk i a la república de Sakhà, nom oficial de la immensa Iacútia.En unes quantes setmanes, una superfície superior al territori de Bèlgica va ser devorada per les flames, informa Marc Marginedas.

En moltes ocasions, ni tan sols es va intentar apagar els focs, ja que afectaven zones remotes, pràcticament deshabitades i de difícil accés. No obstant, el fum originat per les flames va arribar a pol·luir l’atmosfera de les principals ciutats russes de Sibèria durant diversos dies, cosa que va obligar les autoritats locals a declarar l’estat d’emergència, segons va informar ‘The Siberian Times’.

Les localitats de Novossibirsk, Kémerovo o Tomsk van estar més d’una setmana cobertes per una densa boirina. El governador general de Krasnoiarsk, Aleksándr Uss, va arribar a demanar a les fàbriques dels voltants de la ciutat una reducció voluntària de les seves emissions contaminants. “Tots respirem el mateix aire”, va justificar.

“El fum és horrible, m’ofego, tinc vertigen”, va explicar Raisa Brovkina, una dona hospitalitzada, al primer canal de la televisió russa. Irina Pánkova, cardiòloga a l’hospital número 1 de Novossibirsk, ha admès que la xifra de pacients que acudeixen al centre amb mals de cap, pressió elevada i problemes respiratoris s’havia incrementat de forma significativa. 

Malgrat que no hi ha una única causa que expliqui l’epidèmia d’incendis als boscos siberians, sí que és cert que la Fiscalia General ha determinat que en alguns casos el foc havia sigut provocat per ocultar la pràctica de latala il·legal de boscos. “N’hem descobert alguns exemples a la regió d’Irkutsk”, ha acusat el portaveu de la Fiscalia General, Aleksándr Kurennoy. 

Àfrica central

A l’agost, una gran taca vermella situada alcontinent africà va desviar durant uns dies la preocupació mundial pels grans focs de l’Amazònia. La NASA va donar a conèixer a través del Mapa d’Informació sobre Incendis per a la Gestió de Recursos (FIRMS, en les seves sigles en anglès) una aglomeració de focs a països del sud de la conca del Congo.Tal com va publicar l’agència de notícies Bloomberg, dades satel·litàries de la companyia Weather Source van registrar en un lapse de 48 hores 6.902 incendis a Angola i 3.395 a la República Democràtica del Congo (RDC). Unes xifres superiors als 2.127 focs que es van identificar al Brasil,informa Judit Figueras.

No obstant, tal com apunten diversos experts, les conseqüències d’aquestes flames no són comparables a les que estan destruint la selva amazònica. “Les imatges satel·litàries són impactants, però la majoria sónfocs controlats provocats pels mateixos camperols”, assegura el tècnic en enginyeria agrícola i director de l’organització ruandesa MSAADA, Damascene Ntambara. “A més, s’ha de tenir en compte que més del 60% de les llars en aquestes zones utilitzen elcarbó com a principal font de combustible. Aquesta crema també influeix en les imatges que ha divulgat la NASA”, afegeix.

Cremar el terra per tornar a sembrar-hi és una de les pràctiques més comunes de l’agricultura tradicional. És el que es coneix com a “tala i crema”. Segons comenta a aquest mitjà Laura Daphrin, responsable de projectes a l’Àfrica al Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI), “aquest costum consisteix a talar i cremar la parcel·la i deixar-la descansar una vintena d’anys perquè torni a créixer el bosc i, amb les cendres, es fertilitzi el terra de nou. Molts agricultors africans continuen exercint aquesta tècnica perquè és econòmica i no disposen d’alternatives més sofisticades”.

Tot i que la majoria són controlats, els incendis de l’Àfrica subsahariana representen el 70% de l’àrea cremada al planeta,segons sosté l’Agència Espacial Europea (ESA). A més, el mateix organisme afirma que els incendis suposen entre el 25% i el 35% del total de les emissions anuals degasos contaminants. “La cultura agrícola diu que les cendres fertilitzen el sòl, però, alhora, aquests incendis provoquen una emissió de gasos ambefecte d’hivernaclei una destrucció de microorganismes del sòl, com la flora bacteriana”, explica a EL PERIÓDICO el biòleg i responsable de la campanya de boscos de Greenpeace, Miguel Ángel Soto.

“Es poden qüestionar aquestes tècniques agrícoles, però les seves conseqüències no s’han de comparar amb el que està passant a l’Amazones. No és el mateix cremar un bosc tropical ple d’arbres d’entre 30 i 50 metres atapeïts de biomassa que un terreny amb restes agrícoles. Mentre més vegetació es crema, més diòxid de carboni s’emet a l’atmosfera”, conclou l’expert.

Espanya i Portugal

L’estiu del 2019 serà recordat a Espanya per la successió de tres incendis que han calcinat mésd’11.000 hectàrees del pulmó verd de l’illa de Gran Canària i que han obligat a desallotjar 9.000 persones de casa seva, algunes en dues ocasions consecutives. Per trobar un foc similar cal remuntar-se al 2005, quan l’incendi de Riba de Saélices (Guadalajara) va devastar 12.732 hectàrees i va acabar amb la vida d’11 agents forestals, informa Manel Vilaseró.

A diferència d’aquest, no obstant, el foc a les Canàries s’ha rabejat amb els espais naturals. El 84% del terreny afectat correspon a zones protegides on hi ha 65 espècies d’animals i plantes en perill d’extinció. Caldrà esperar un temps fins que pugui fer-se el recompte complet de danys.

Darrere de la catàstrofe s’ha repetit la mateixa combinaciód’onades de calor, baixa humitat i fort vent que expliquen la virulència i extensió que adquireixen cada vegada més els incendis al sud d’Europa, influïts pel canvi climàtic.

El mateix còctel explosiu que va cuinar el segon incendi més important del 2019, el de la Torre del Español, entre Tarragona i Lleida, amb 4.072 hectàrees cremades.

Notícies relacionades

Les emissions de CO2 dels incendis multipliquen l'efecte d'hivernacle

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A l’altre costat de la frontera, aPortugal, sis incendis es van carregar 10.000 hectàrees a la zona de Castelo Branco, a prop de la frontera espanyola. La meitat d’Extremadura va quedar coberta pel fum.

Les dificultats per fer front a les flames han posat en evidència una vegada més l’ineficaç sistema antiincendis del país veí, que amb prou feines ha millorat després del dur cop dels dramàtics focs del 2017, en què van morir 64 persones.