Anar al contingut

CRISI MIGRATÒRIA A LA MEDITERRÀNIA

Els migrants a bord de l''Ocean Viking' relaten la seva dramàtica fugida

"Un home va arribar a desesperar-se tant per la por que va saltar per la borda", relata un adolescent sudanès

Europa Press

Els migrants a bord de l''Ocean Viking' relaten la seva dramàtica fugida

ANNE CHAON (AFP)

No només l’'Open Arms' es troba en una situació desesperada al mar amb els 150 migrants a bord a l’espera d’un port on atracar. Un altre barco humanitari, aquest al Mediterrani central, en aigües internacionals davant de de les costes de Líbia, també fa dies que està amb 356 persones a bord. Es tracta de l’'Ocean Viking',  el barco de Metges sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerraée, també a l’espera de destí i un futur millor per a les persones que porta a bord. Totes elles fugen del terror de la guerra, de violacions i tortures. Enfrontar-se al desafiament incert del mar és per a tots ells una cosa molt millor que el que deixen enrere.

“Vaig sortir del Sudan després que un grup armat matés el meu pare davant meu durant un atac al meu poble. Tinc un germà més gran que va partir cap a Líbia abans que jo, però ara està desaparegut. Jo volia venir a Europa per trobar feina i que la vida de la meva família millorés. Vaig tardar set dies a creuar el Sàhara. Només vam menjar pa un parell de vegades, i cada nit rebíem un litre d’aigua que havíem de compartir entre 33 persones. Vaig veure com van disparar i van matar un home amb qui viatjava sense cap raó", relata un adolescent sudanès, de 16 anys.

Escapar-se del bombardeig

Durant més d’un any va viure i va treballar a Líbia i va haver de pagar pel seu alliberament en diverses ocasions. Abans de ser rescatat per l’'Ocean Viking', ja havia intentat fer el salt a Europa en unes altres dues ocasions i en els dos casos va ser capturat per la Guàrdia Costanera líbia. La primera vegada va aconseguir escapar, però la segona va acabar al centre de detenció de Tayura, on estava quan va ser bombardejat a començaments de juliol. "Molta gent va morir". Ell va aconseguir escapar després de córrer descalç. "Cada persona amb qui he parlat ha sigut empresonada, extorsionada, forçada a treballar en condicions d’esclavitud o tortura", explica l’experta en assumptes humanitaris de MSF Yuka Crickmar. 

Un altre jove sudanès, aquest de 17 anys, explica que va passar quatre dies al mar abans del rescat, en una barca el fons de la qual es va trencar el mateix dia en què van sortir de Líbia. "Ningú dormia perquè havíem de treure aigua amb una llauna de combustible buida. Ens vam quedar sense menjar i aigua després del primer dia. Un home va arribar a desesperar-se tant per la por que va saltar per la borda i vam haver d’ajudar-lo a pujar de nou a la bassa. Teníem tanta por que només pensàvem en la mort: crèiem que moriríem", relata abans d’explicar per què vol venir a Europa. "Un lloc on es respectin els Drets Humans, on em tractin com a un ésser humà i on pugui trobar feina per mantenir-me a mi i a la meva família".