¿Què tenen en comú els autors dels tirotejos de masses?

Cada vegada que es produeix un tiroteig de masses als Estats Units, part de la classe política i els creadors d’opinió apunten a les malalties mentals, els videojocs bèl·lics o l’exaltació de la violència en la cultura popular com les principals causes de la sagnia quotidiana que generen les armes de foc. “La malaltia mental i l’odi van prémer el gallet; no, la pistola”,va dir el president Donald Trump dilluns, poc després que 30 persones fossin assassinades a El Paso (Texas) i Dayton (Ohio). Però aquest mantra, repetit per l’Amèrica conservadora per evitar que es parli del que realment distingeix els EUA d’altres països industrialitzats, la facilitat de la població civil per accedir a les armes, no acaba de sostenir-se, segons els estudis.  

El criminòleg de la Universitat d’Alabama, Adam Lankford, va publicar el 2016 un estudi que analitzava les morts a mà armada a 171 països i va concloure que la tinença d’armes entre la població civil és un factor molt més decisiu que la incidència de les malalties mentals. “Si els trastorns fossin el factor principal, els països amb índexs de suïcidi més elevats també tindrien més tirotejos, però no és el que veiem”, va afirmar Lankford. És innegable que molts assassins de masses exhibeixen símptomes de deliri, paranoia o depressió severa. Una anàlisi de l’FBI del perfil de 63 assaltants va determinar que el 25% havien sigut diagnosticats amb una malaltia mental. I d’ells, un 3%, amb un desordre psicòtic. Però també va concloure que, “per si soles, les malalties mentals no són un factor de risc”. 

Acabar amb l’estigmatització 

Fa temps que les associacions psiquiàtriques nord-americanes reclamen a la classe política que deixi d’estigmatitzar els seus pacients. I una cosa semblant passa amb aquells que estudien l’impacte delsvideojocs. Un estudi oficial publicat el 2004 va afirmar que només el 12% dels autors en més d’una trentena de tirotejos en centres escolars havien mostrat interès pels videojocs violents. 

Els experts coincideixen que no hi ha perfils monolítics a l’hora de determinar els factors que porten un pistoler a matar indiscriminadament innocents. Però un estudi del Violence Project, finançat pel Departament de Justícia, ha trobat alguns trets comuns entre ells a l’analitzar desenes de matances comeses des del 1999. El primer és que la majoria dels assaltants van patir traumes infantils o van estar exposats a la violència des que eren nens: assetjament escolar, violència domèstica, suïcidi parental, abusos sexuals... En molts casos, també va servir de precursor per a trastorns mentals com ara l’ansietat, la depressió i les tendències suïcides. 

Crisis personals

Un segon factor recurrent és que gairebé tots els pistolers van patir una crisi personal en les setmanes o mesos que van precedir els seus actes. Va poder ser laboral o sentimental, però va donar peu a canvis de comportament observats en el seu entorn i una marcada sensació de greuge, sovint expressada en amenaces violentes. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Un altre component que es repeteix és el factor de contagi dels tirotejos i la radicalització dels seus autors a internet. La majoria van estudiar les matances dels seus predecessors, recompensats amb la notorietat mediàtica que van provocar els seus actes. “La por social i la fascinació amb els tirotejos de masses serveix parcialment de motivació per cometre’ls”, escriuen els directors del Violence Project en el 'L. A. Times'.

L’últim tret comú és que els pistolers tenien al seu abast els mitjans per perpetrar els seus plans, llegeixi’sl’accés a les armes. En els tirotejos escolars, el 80% dels assaltants van obtenir les armes dels seus familiars. En els tirotejos laborals, majoritàriament les van comprar legalment. En altres contextos, hi ha més probabilitats que s’adquirissin il·legalment, segons el Violence Project.