Bolsonaro qualifica de "bla-bla-bla" els documents sobre els horrors de la dictadura

Abans de lluitar la presidència, Jair Bolsonaro solia confessar la seva malenconia pels anys en què el Brasil va ser administrat pels militars. Des que és al capdavant del Govern d’ultradreta s’ha proposat reescriure la història tràgica de la dictadura militar (1964-73). Per l’excapità de l’Exèrcit, els documents públics que comptabilitzen 443 desapareguts, reuneixen 47.000 fotografies, informes d’experts i testimonis de les víctimes de les violacions als drets humans perpetrades durant aquell període són un "bla-bla-bla".

Bolsonaro sembla seguir en campanya electoral quan revisa el passat. "¿Vostè es creu la Comissió de la Veritat? Van ser set persones nominades per Dilma [Rousseff]", va dir aquest dimarts sobre la presidenta que va promoure aquell òrgan enmig de fortes pressions castrenses. Rousseff va ser presa i torturada als anys 70. Quan el Congrés va decidir la seva controvertida destitució el 2016, el llavors diputat Bolsonaro li va dedicar el seu vot a Brilhante Ustra, el coronel que havia sigut el seu botxí.

Però el mandatari s’entossudeix sempre a traspassar el límit de l’acceptable i per això aquest dimarts va fer alguna cosa més que defensar la llei d’amnistia de 1979, que va protegir els militars i civils acusats de delictes de lesa humanitat. Va qualificar de "balela (estupidesa)" els documents que incriminen els repressors, entre ells els responsables de l’assassinat el febrer del 1974 de Fernando Santa Cruz, pare de l’actual president del Col·legi d’Advocats  (OAB), Felipe Santa Cruz. "¿Vols un document per a això, Déu meu al cel? Un document és quan un es casa o es divorcia. ¿Tenen un document que digui el contrari?", va dir l’excapità per desqualificar els testimonis dels supervivents. Segons Santa Cruz fill, Bolsonaro "va tornar a demostrar trets de caràcter greus en un governant: la crueltat i la falta d’empatia" amb els que van patir sota la dictadura.

L’OAB està fent seriosos qüestionaments al Govern al punt de reclamar la dimissió del ministre de Justícia i Seguretat, i exjutge de la causa Lava Jato, Sergio Moro i el procurador Deltan Dallagnol, per falta de parcialitat en les investigacions que van portar a la presó l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva. De fet, el Partit dels Treballadors (PT) va presentar hores enrere una denúncia en contra de Moro pel paper fet en aquestes circumstàncies.

Reaccions en contra

En aquest context és que Bolsonaro no va tenir millor idea que recordar el passat guerriller del pare de Santa Cruz. El president va suggerir que va morir com a conseqüència d’una acció insurgent. Però el seu propi Ministeri de la Dona, la Família i els Drets Humans, ho va desmentir al confirmar que l’opositor a la dictadura va tenir una mort "antinatural, violenta, causada per l’Estat brasiler".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’excoordinador de la Comissió Nacional de la Veritat, l’advocat Pedro Dallari, va considerar que Bolsonaro no té cap compromís amb la democràcia. "Crec que el paper que ha fet el president en aquest episodi és profundament malenconiós, perquè la Comissió Nacional de la Veritat va ser una conquesta de la societat brasilera". Dallari va cridar el president a utilitzar el seu poder per fer el que no es va poder: "Trobar les restes dels desapareguts". Per l’excoordinador, Bolsonaro s’equivoca si pensa que el seu electorat recolza aquest tipus d’agenda antidemocràtica. "El van votar per combatre la corrupció, l’atur, no per aquesta agenda d’extrema dreta".

Per la seva part,l’Observatori Jueu dels Drets Humans del Brasil va afirmar que les declaracions de Bolsonaro han sigut no només una "completa burla i falta de respecte per la vida, sinó que també caracteritza una amenaça a qualsevol que s’oposi al Govern actual, defensi l’estat democràtic i la preservació dels drets humans".