Zelenski busca apuntalar el seu poder a Ucraïna després de les eleccions legislatives

Va ser la primera decisió que va prendre Volodímir Zelenski tot just assumir la presidència d’Ucraïna el maig passat. Minuts després de jurar el càrrec, l’humorista va anunciar la dissolució de la Rada (Parlament unicameral ucraïnès) i la convocatòria anticipada d’unes eleccions legislatives que s’havien de celebrar, com a tard, a la tardor. Després d’imposar-se davant el cap de l’Estat sortint Petró Poroixenko a les presidencials de l’abril, el nouvingut a la política ucraïnesa busca ara una base de suport parlamentari que li permeti aplicar les seves promeses electorals de lluitar contra la corrupció i posar fi a la guerra a l’est del país sense enfrontar-se amb el legislatiu d’entrada.

Els prop de 30 milions d’ucraïnesos convocats a les urnes aquest diumenge amb tota seguretat concediran una àmplia majoria a Servidor del Poble, el partit de recent creació que precisament porta el nom del programa televisiu que el va fer famós i que el va catapultar fins al poder. La principal incògnita resideix en el marge del triomf que obtindrà, en particular, si aconseguirà un nombre suficient de parlamentaris que li concedeixin la majoria absoluta a la Cambra.

Els sondejos d’opinió atorguen a la força política presidencial entre el 35% i el 49% dels vots. En el cas que els números no acabin sortint, ja compta amb partits disposats a fer coalició, en concret Golos, una altra força política de recent creació encapçalada per Sviatoslav Bakartxuk, un popular cantant de rock, així com Batkivstxina, liderada per l’exprimera ministra Iúlia Timoixenko, tots dos amb percentatges de sufragis inferiors al 10%.

Creu a Poroixenko 

En el seu afany de fer creu i ratlla amb el passat immediat del país, l’únic partit al qual Zelenski li ha posatuna creu d’entrada i amb el qual ha descartat qualsevol fórmula de cooperació ésSolidaritat Europea, liderat per Poroixenko, a qui les enquestes li concedeixen entre el 8% i l’11%. Zelenski sembla disposat a eliminar qualsevol vestigi del seu antecessor en el càrrec i algunes iniciatives destinades a purgar funcionaris vinculats a l’anterior cap de l’Estat en aquest període d’'interregne' ja han suscitat la preocupaciópreocupació dels socis europeus de Kíev, evocant pràctiques pretèrites per desfer-se dels oponents polítics.

Fa només uns dies, el comediant va anunciar la seva intenció d’aplicar als polítics pròxims a Poroixenko el mateix veto per exercir càrrecs públics que es va imposar a les personalitats vinculades amb l’expresident prorús Víktor Ianukóvitx després de la revolució de Maidan. "El mínim que podem fer és impedir-los de forma permanent la possibilitat de participar en el Govern de l’Estat", va declarar Zelenski. L’anunci va suscitar la reacció immediata delsrepresentants diplomàtics de la UE, que en un comunicat van recordar-li al nou màxim mandatari que de cap manera l’actual traspàs de poder es podia "comparar" amb el que va passar durant la Revolució de la Dignitat (Maidan), en què van perdre la vida desenes de persones i el president sortint va acabar fugint a Rússia. "El canvi electoral i la rotació política és la norma a les democràcies, els vetos indiscriminats no ho són", va puntualitzar la nota.

L’ombra de Putin

Amb un conflicte obert a les regions de l’est, que ja ha causat més de 13.000 morts, el ‘factor rus’ continua estant molt present en la política ucraïnesa. Amb tota probabilitat, el segon partit de la Cambra serà La Plataforma Opositora per la Vida, amb percentatges al voltant del 10% o 12%, i que té com a líders dos polítics obertament prorussos com Iuri Boiko i Víktor Medvedtxuk. Aquest últim és un home de negocis ucraïnès que manté fins i tot vincles familiars amb Vladímir Putin, ja que el president rus és el padrí de la seva filla Darina. Medvedtxuk ha viatjatdiverses vegades a Moscou les últimes setmanes, on s’ha reunit amb el primer ministre, Dmitri Medvédev, i amb el mateix líder del Kremlin, suscitant una indignació generalitzada a Kíev.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears