PLE A ESTRASBURG

Von der Leyen ofereix una assegurança europea d'atur per als treballadors

L'únic grup que li ha garantit el seu recolzament és el PPE, mentre socialistes i liberals esperaran a dimarts per pronunciar-se

20190716 445912 previavotacionescomisione 1 1 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La democristiana Ursula von der Leyen està decidida a convertir-se en la primera presidenta de la Comissió Europea. Fins al punt que, passi el que passi en la votació d’aquest dimarts al Parlament Europeu –prevista a les 18 hores– ja ha anunciat que dimitirà del seu càrrec com a ministra de Defensa d’Alemanya per “servir Europa amb totes les seves forces”. Un gest que ha arribat acompanyat aquest dilluns de pàgines i pàgines de promeses a socialdemòcrates i liberals per intentar contenir la sagnia de vots i sumar la majoria absoluta que necessita per ser aprovada: 374 vots.

Es tracta de la meitat més un d’un hemicicle format per 747 eurodiputats (quatre menys del que es preveia perquè ni Puigdemont, ni Junqueras, ni Comín ni un danès han recollit la seva acta). Un número assequibleque a aquestes hores, no obstant, continuasense tenir garantit, perquè només la seva família, el PPE (182 escons), li ha confirmat el seu recolzament. A l’espera de la seva intervenció final aquest dimarts davant el ple, Von der Leyen va remetre dues cartes, a socialdemòcrates (154 escons) i liberals (108 escons), per intentar satisfer les seves exigències.

L’alemanya promet una Comissió Europea més ambiciosa contra el canvi climàtic i la reducció de les emissions de CO2 almenys un 50% per al 2030 (respecte al 1990). Ofereix una reassegurança europea d’atur per als països afectats per xocs externs, un instrument legal perquè tots els treballadors a la UE disposin d’un salari mínim que els permeti viure decentment, aplicar amb més flexibilitat les normes del pacte d’estabilitat i creixement, un nou pacte en matèria migratòria, una conferència sobre el futur d’Europa i “millorar” el sistema dels‘spitzenkandidaten’  –caps de llista dels grups a presidir la Comissió– tot i que sense comprometre’s a proposar la creació de llistes transnacionals en les eleccions europees. També ofereix un mecanisme europeu sobre l’Estat de dret, amb informes anuals, per avaluar la situació als estats membres, una escola de comissaris paritària i dues vicepresidències executives–Frans Timmermans i Margrethe Vestager– amb el mateix pes que el vicepresident i alt representant de la UE per a la política exterior.

Sánchez i Costa fan pinya

Promeses que tant el president espanyol com el seu homòleg portuguès han donat per bones. “Continuarem exigint més esforços per l’Europa social però hem de recolzar la seva candidatura. Europa ha d’avançar. Hem d’evitar el bloqueig”, ha avisat Pedro Sánchez. “Són compromisos positius que justifiquen el nostre recolzament”, ha afegit Antonio Costa. Malgrat la posició dels dos líders el grup socialista, el mateix que els liberals, ha ajornat a dimarts la seva decisió. “La carta per a un nombre important de companys recull moltes de les demandes que la nostra família política ha plantejat. D’altres entenen que no estan al 100%”, ha explicat la presidenta del grup, Iratxe García. “Demà veurem quina és la posició final del nostre grup polític”, ha afegit

La delegació alemanya del grup, com l’austríaca, manté el seu no a Von der Leyen, el nom de la qual va ser pactat per sorpresa pels Vint-i-vuit durant una maratoniana cimera fa dues setmanes. A més, també descarten donar suport a l’alemanya elsVerds/Aliança Lliure Europea(74 escons) i l’Esquerra Unitària Europea(41 escons). En funció del nombre de dissidències, Von der Leyen podria compensar aquesta pèrdua amb elsConservadors i Reformistes Europeus(62 escons), que aglutinen els ultraconservadors polonesos deLlei i Justícia(PIS),Voxi els nacionalistes flamencs de l’N-VA.

Ultraconservadors i extrema dreta

Notícies relacionades

El recolzament dels polonesos, la delegació més potent del grup, està no obstant en l’aire pel bloqueig a l’ex primera ministra polonesa, Beata Szydlo, que aspirava a presidir la comissió d’ocupació de la cambra i que ha sigut vetada de nou aquest dilluns al mateix cordó sanitari imposat a la ultradreta aglutinada entorn del grup Identitat i Democràcia (73 escons) de Matteo Salvini i Marine Le Pen. Si l’Eurocambra rebutja Von der Leyen, el Consell Europeu tindrà 30 dies per designar un nou candidat.

I si cau l’alemanya també podrien posar-se en qüestió la resta d’alts càrrecs designats el passat 2 de juliol: el primer ministre belga en funcions, Charles Michel, com a pròxim president del Consell Europeu; a la directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, com a nova presidenta del Banc Central Europeu i al ministre espanyol d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, com a nou cap de la diplomàcia europea.