Anar al contingut

Emboscada

Dissidents de les FARC assassinen cinc militars al sud de Colòmbia

Els militars circulaven en un camió quan van ser víctimes d'ua emboscada

Es calcula que hi ha més de dos mil integrants de l'exguerrilla que no van abandonar les armes

Abel Gilbert

Dissidents de les FARC assassinen cinc militars al sud de Colòmbia

HO (AFP)

Almenys cinc militars colombians, un sergent i quatre soldats, van morir dijous en una emboscada que va tenir lloc als voltants del municipi de Cumbitara, al departament de Nariño, fronterer amb l’Equador, van informar fonts castrenses. El secretari de Govern de Nariño, Mario Viteri, en va responsabilitzar una facció de les FARC que no es va sumar als acords de pau firmats el 2016.

"Hem tingut coneixement d’una acció violenta a Santa Rosa-Cumbitara contra l’Exèrcit, que va ocasionar la mort d’uns quants soldats professionals", va reportar la Defensoria del Poble. Segons el Ministeri de Defensa hi va haver "un enfrontament armat" als voltants del mas de Santa Rosa, que forma part de Cumbitara, poble situat en una zona muntanyosa del departament del sud-oest.

Diferents mitjans de premsa involucren dissidents del front 29 de l’antiga guerrilla. A Nariño hi operen romanents del que va ser la principal insurgència colombiana, així com l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) i bandes d’origen paramilitar dedicades al narcotràfic i agrupades en les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC).

La direcció de crim organitzat de la Fiscalia calcula en més de tres mil els dissidents de les FARC a tot el país. Es tracta de grups que de moment no estan articulats. 

L’emboscada a l’Exèrcit coincideix amb l’arribada al país dels ambaixadors del Consell de Seguretat de l’ONU per avaluar l’estat en què està el procés de pau amb les FARC firmat el novembre del 2016.

Però, a més, la notícia es coneix quan apareixen en l’horitzó altres turbulències derivades del final del conflicte armat. D’una banda, la decisió d’Iván Máquez, un dels negociadors dels acords de l’Havana amb el Govern de Juan Manuel Santos, d’abandonar la Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC), el partit hereu de la guerrilla. No se sap per què.

L’altre episodi es relaciona amb la fuga de Seuxis Paucis Hernández Solarte. Jesús Santrich, com se'l coneix públicament, s’havia de presentar dimarts passat davant del Tribunal Suprem per declarar pels suposats càrrecs de narcotràfic dels quals l’acusen els Estats Units. Les autoritats judicials van demanar la seva captura a la Interpol i van posar preu al seu cap. Des de la FARC es van veure obligats a repudiar-lo i afirmar el seu compromís amb els acords que el mateix Santrich va negociar. No va deixar de recordar els incompliments per part de l’estat i la mort de 134 guerrillers des que van deixar les armes. Els assassinats sobretot en mans de paramilitars han contribuït al creixement de les faccions dissidents de la insurgència.

Temes: FARC