LA NOVA LEGISLATURA EUROPEA

La candidata a presidir la Comissió Europea no convenç l'Eurocambra

Socialistes i liberals expressen dubtes i exigeixen compromisos abans de votar a favor mentre que els Verds anuncien el seu vot en contra

La nominada pels líders de la UE, l'alemanya Ursula von der Leyen, promet un Executiu comunitari paritari

zentauroepp49014182 german defense minister and candidate for european commissio190710210031

zentauroepp49014182 german defense minister and candidate for european commissio190710210031 / Francisco Seco

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

A menys d’una setmana de la votació a Estrasburg, la conservadora alemanya Ursula Von der Leyen no té el camí lliure cap a la presidència de la Comissió Europea. Més enllà de la seva família política, el Partit Popular Europeu, cap dels altres dos grans grups de la cambra–Socialdemòcrates i Liberals– li han garantit el seu recolzament en la investidura prevista per a la setmana que ve. Al contrari. Durant la marató d’audiències d’aquest dimecres els dos grups han expressat dubtes davant de la “vaguetat” de les seves respostes i li han posat deures a canvi del seu recolzament. Els Verds, el quart grup de la cambra, han anunciat que hi votaran en contra. 

“No hem rebut prou respostes, així que li enviarem les nostres peticions per escrit i l’avaluarem en funció de les respostes que rebem. Mantindrem un debat en el grup i després prendrem una decisió”, ha anunciat la presidenta dels Socialdemòcrates europeus, Iratxe García, després de les dues hores d’examen a porta tancada a què han sotmès la candidata designada pels 28 caps d’Estat i de Govern de la UE per substituir el luxemburguès Jean-Claude Juncker

Els socialistes afronten aquest crucial vot –Von der Leyen necessitarà almenys 376 vots– dividits i decebuts amb l’acord sobre alts càrrecs tancat pels líders europeus, que ha impulsat la ministra d’Angela Merkel  en detriment del socialista Frans Timmermans. Algunes delegacions, com l’alemanya, ja han anunciat que no donaran el seu aval i hi ha altres delegacions que veuen amb escepticisme el nomenament. Segons fonts del grup, la intervenció de Von der Leyen ha sigut “fluixa” i ha deixat més preguntes que respostes. La mateixa sensació que ha deixat en altres reunions. “S’esperava més d’ella”, ha indicat una altra font.

Condicions dels liberals

Malgrat la predisposició dels liberals de Renovar Europa a donar el seu aval la pròxima setmana, aquest grup també ha posat preu al seu recolzament. “El nostre grup vol jugar un paper constructiu, però el nostre vot no es pot donar per fet. Hem escoltat missatges positius, però per a la setmana que ve necessitem compromisos clars”, ha resumit el cap de files dels liberals de Renovar Europa, Dacian Ciolos

Si Von der Leyen vol el seu suport haurà de comprometre’s amb quatre elements: recolzar una conferència sobre el futur d’Europa, crear un mecanisme sobre l’Estat de dret per a tots els estats membres que inclogui sancions, crear llistes transnacionals per a les pròximes eleccions europees i donar garanties que Timmermans i la liberal danesa Margrethe Vestager tindran el mateix pes i rang polític com a vicepresidents del nou Executiu.

Els Verds hi votaran en contra

Notícies relacionades

El més dur dels tres exàmens ha sigut, no obstant, el delsVerds, que l’han interrogat sobre política comercial, transport, canvi climàtic, agricultura, immigració, Estat de dret o defensa sense obtenir respostes satisfactòries. Fins al punt que el grup, el quart de la cambra amb més eurodiputats, ja ha anunciat que hi votarà en contra. “Les declaracions han sigut decebedores. No hem sentit cap proposta concreta. Hem sigut elegits per a un mandat pel canvi i no veiem com es pot aconseguir un canvi amb aquesta candidata”, ha criticat la seva copresidenta, Ska Keller.

Von der Leyen s’ha compromès a formar una escola de comissaris paritària, amb la meitat homes i la meitat dones, a donar una cartera de rellevància a Vestager, a la decarbonització de l’economia el 2050 i a mantenir una posició forta en defensa de l’Estat de dret. Les seves paraules han sigut insuficients. “No és moment ni el meu paper treure conclusions sobre el seu diàleg amb els grups però queda feina per fer”, ha admès el president de l’Eurocambra, David Sassoli, després de la reunió celebrada per la conferència de presidents que reuneix tots els presidents dels grups.