La desil·lusió i emigració dels joves grecs

Perséfone té un vague record –si és que el conserva– del que era o va ser Grècia abans que tot passés: abans que es declarés la crisi econòmica mundial i el país hel·lè entrés en el cicle de recessió, rescats, austeritat, pobresa i retallades en el qual encara, de fet, continua immers. Han passat 10 anys d’aquell inici i només ara Grècia, sembla, comença a recuperar-se: el producte interior brut (PIB), des del 2017, està en ascens, tot i que tímidament.

Perséfone tenia 8 anys l’última vegada que això va passar i, com molts membres de la seva generació, pensa a emigrar. «He pensat a marxar del país per estudiar quan acabi la universitat –diu la jove, de 18 anys–. I després tornar. La gent jove és la responsable del futur del país, i si marxem i no lluitem pel nostre futur, llavors no solucionarem res. La gent de la meva edat marxa perquè està decebuda i creuen que Syriza no ha fet prou».

Molts joves diuen i pensen el mateix: que Syriza, a l’arribar al poder el 2015, va prometre molt. Que Syriza, al governar, va complir poc. Que Tsipras, l’objectiu del qual era acabar amb l’austeritat, va acabar aplicant-la.

Viure amb 400 euros

I, per descomptat, aquesta austeritat ha tingut el seu impacte: el salari mínim s’ha reduït a 650 euros, i és impossible viure-hi dignament a Grècia. Però la situació és encara pitjor, perquè el treball s’ha precaritzat tant que molts joves aconsegueixen ocupació, sí, però de mitja jornada i amb salaris al voltant de 400 euros. Després, acaben treballant jornades completes, però sense declarar-ho.

«Els joves necessitem millors salaris. Si et paguen més a Bèlgica, doncs marxes a Bèlgica. No pots viure aquí amb 400 euros. És impossible. S’ha encarit tot. Solucionar aquests problemes necessita temps. No crec que Mitsotakis [el guanyador de les eleccions d’aquest diumenge, president de Nova Democràcia (ND)] pugui solucionar el problema de l’economia del tot en els pròxims quatre anys perquè les inversions necessiten temps. Però confio en ell», diu Yánnis, votant d’ND.

«Els joves que marxen tenen una mentalitat capitalista. Pensen que si em va bé i millor que als altres, llavors sobreviuré, cosa que està molt malament, perquè crec que hem de moure’ns tots junts cap endavant», pensa Perséfone.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Kyriakos Mitsotakis ha promès, durant la campanya electoral, abaixar els impostos a mansalva i en tots els fronts possibles. I fer-ho, sobretot, a les empreses, seguint el mantra liberal que indica que això servirà perquè pugin les contractacions.

Però aquesta política, durant els anys d’austeritat, ha acabat generant ocupació precària. Lataxa d’atur juvenil, a Grècia, segueix disparada al 40%, cosa que ha provocat que, durant els anys de la cisis –del 2008 al 2019– mig milió de joves grecs hagin abandonat el país a la recerca d’altres oportunitats, sobretot a Europa. Mig milió, en un país de 10 milions, és una xifra estratosfèrica: el 5% del total de la població grega ha marxat en menys de 10 anys.