La crisi veneçolana

Bachelet va demanar davant l'ONU una Veneçuela lliure de pors

Al parlar davant el Consell de Drets Humans, l'alta comissionada va denunciar "greus vulneracions" comeses per l'Estat

El Govern va rebutjar l'informe, però en els fets ha respost alliberant 20 presos polítics

afp 1ic4c4

afp 1ic4c4 / CRISTIAN HERNANDEZ (AFP)

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

"Els veneçolans mereixen una vida millor, lliure de por i amb accés a aliments, aigua i serveis sanitaris", va exhortar l’alta comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides, Michelle Bachelet, al presentar a Ginebra el seu lapidari informe sobre la situació en aquest país sud-americà. En el document, es denuncien "greus vulneracions de drets" que inclouen més de 6.800 execucions extrajudicials. El Govern, que durant la seva visita setmanes enrere s’havia compromès a tenir en compte les recomanacions de l’expresidenta xilena, va rebutjar de ple les seves conclusions. "Resulta incomprensible el contingut d’aquest informe, dominat per una visió selectiva i parcialitzada, mancat de rigor científic i amb greus errors metodològics", va dir a Ginebra el viceministre per a Comunicació Internacional, William Castillo. Durant els festejos del dia de la Independència, Nicolás Maduro va assegurar: "Som al costat correcte de la historia". No obstant, aquest divendres s’han alliberat la jutge María Lourdes Afiuni, el periodista Braulio Jatar i 20 estudiants. 

Bachelet ja era conscient de la incomoditat que havia provocat el text a Caracas el mateix dijous. Un dia més tard, la dirigent d’origen socialista i víctima directa de la dictadura del general Augusto Pinochet va ser emfàtica en el seu discurs: "El destí de més de 30 milions de veneçolans és a les mans de les autoritats i de la seva habilitat per posar els drets humans per davant de qualsevol ambició ideològica o política". Per l’alta comissionada, "l’única manera de sortir d’aquesta crisi és la unió, i demano que vegi l’oposició i els defensors de drets humans com a socis en la causa comuna d’aquests drets i de la justícia, per plantar les llavors d’un acord durador que porti a la reconciliació". Bachelet, que entre el 19 al 21 de juny es va entrevistar a Caracas amb Maduro i Guaidó, entre d’altres, encara aposta a la petita escletxa que es va obrir a Oslo per resoldre el conflicte de manera consensuada.

LES RECOMANACIONS

L’alta comissionada li va demanar al president Nicolás Maduro que "adopti immediatament mesures per cessar, reparar i prevenir les violacions dels drets humans, en particular les violacions greus, com ara la tortura i les execucions extrajudicials". En l’informe, s’adverteix que, "si la situació no millora, continuarà l’èxode sense precedents", que supera ja els quatre milions de persones. Es denuncia que especialment des del 2016, el règim de i les seves institucions han posat en marxa una estratègia "orientada a neutralitzar, reprimir i criminalitzar l’oposició política i els qui critiquen el Govern".

El text es va elaborar mitjançant 558 entrevistes a Veneçuela i vuit països més a víctimes i testimonis de violacions de drets humans i de la deteriorada situació econòmica, incloent-hi el període comprès entre el gener del 2018 i el maig del 2019. Bachelet posa l’accent en les accions repressives de les Forces Especials (FAES). Consigna  sobre dades oficials: 5.287 morts el 2018 per suposada "resistència a l’autoritat" i almenys 1.569 més entre el gener i el maig del 2019.  També s’al·ludeix a casos de violència sexual i de gènere perpetrats durant períodes de detenció i en visites de familiars o amics a detinguts. S’esmenta, a més, les accions de grups armats civils progovernamentals, més coneguts com a "col·lectius" i documenta almenys 66 morts durant les protestes realitzades entre el gener i el maig del 2019.

L’informe dona compte que hi ha almenys 793 persones privades arbitràriament de llibertat, entre elles 58 dones, i que des de començament d’any 22 diputats de l’Assemblea Nacional, inclòs el seu president Juan Guaidó (que el gener passat es va autoproclamar president interí amb el reconeixement dels EUA i de 54 Governs més), han sigut desposseïts de la seva immunitat parlamentària.

LA JUSTÍCIA, EN DUBTE

A començaments d’aquesta setmana, Bachelet havia demanat una investigació "independent, imparcial i transparent" de la mort sota custòdia policial del capità de l’Armada veneçolana retirat Rafael Acosta, després d’haver sigut detingut i acusat d’haver conspirat per assassinar el president Maduro. El que no semblava esperar al principi el Govern era un informe amb una contundència com la d’aquest. En el seu document va anar més lluny i va reclamar l’adopció de "totes les mesures necessàries per garantir la disponibilitat i l’accessibilitat d’aliments, aigua, medicaments essencials i serveis d’atenció de la salut", investigacions "efectives, exhaustives, independents, imparcials i transparents" de les violacions dels drets humans, incloses les morts d’indígenes, i porti als responsables davant de la justícia; la llibertat de les persones "privades arbitràriament de la seva llibertat", i la protecció de les persones defensores dels drets humans i de les persones professionals dels mitjans de comunicació.

Al seu torn va exigir a les autoritats que cessi l’ús excessiu de la força durant les manifestacions, que dissolgui la FAES i garanteixi el dret de les víctimes a interposar recursos i obtenir reparacions amb un enfocament sensible al gènere. Bachelet va demanar finalment que el Palau de Miraflores accepti i faciliti l’establiment d’una oficina permanent de l’ACNUDH al país.

Notícies relacionades

EL MALESTAR AL PALAU DE MIRAFLORES

El Ministeri d’Exteriors va presentar un document amb 70 observacions a l’informe fet per l’alta comissionada i li va sol·licitar a la seva oficina fer les correccions corresponents. A través d’un comunicat, va criticar la "visió selectiva i obertament parcialitzada sobre la veritable situació de drets humans" al país. Caracas va lamentar que el 82% de les entrevistes utilitzades per l’ONU corresponguin a persones ubicades fora del territori nacional i va reclamar que es prenguin en consideració els programes socials implementats per atenuar la crisi històrica que s’atribueix exclusivament a les pressions de Washington.