La readmissió de Rússia en el Consell d'Europa indigna els països veïns

És el primer cop, des de l’annexió de Crimea, que es reverteixen mesures punitives contra Rússia adoptades per la comunitat internacional. El 24 de juny, en un esgotador debat que es va prolongar fins ben entrada la nit, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE, per les sigles en anglès) va aprovar una resolució que restaurava tots els drets de la delegació de la Federació Russa, a la qual, cinc anys enrere, se li havia retirat la potestat del vot en represàlia pel seu paper en el conflicte d’Ucraïna.

La protesta del Govern de Kíev i de moltes repúbliques exsoviètiques o antics membres del difunt Pacte de Varsòvia no s’ha fet esperar. Els representants ucraïnesos van decidir suspendre la seva participació en la PACE, mentre que un bon nombre de països veïns de Rússia, incloent-hi Geòrgia, Eslovàquia, Polònia i les repúbliques bàltiques, van difondre una declaració conjunta en la qual asseguraven que la decisió era “contrària als valors del Consell d’Europa i la seva carta fundacional”, alhora que enviava “un senyal equivocat a un país que ha recorregut al’agressió armada, al’enverinament, que no respecta els drets dels seus ciutadans i que treballa per desestabilitzar Europa”.  

La votació va donar un resultat de 118 vots a favor, 62 en contra i 10 abstencions. Diverses raons han sigut esgrimides per justificar que s’aixequin les sancions a un país que, en tot el temps transcorregut des de la seva imposició, no ha satisfet cap de les exigències que se li havia plantejat. D’una banda, la necessitat de mantenir oberts els canals de diàleg amb el Kremlin, que havia fingit abandonar definitivament el Consell d’Europa i, per tant, la jurisdicció del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), una instància judicial a què encara poden recórrer els dissidents i opositors russos quan han esgotat els recursos davant de la justícia local. 

Pressupost reduït

Notícies relacionades

Trump celebra una luxosa festa de Halloween

A punt per fer història

Però també hi han influït qüestions monetàries internes de l’organització. En els últims exercicis, Rússia va deixar de pagar les seves contribucions financeres al Consell d’Europa, la qual cosa ha suposat una dura clatellada per a les seves finances. Es tracta d’una institució que treballa amb un pressupost reduït, i les aportacions de Moscou ascendien a un 10% d’aquest pressupost. Amb la restitució dels seus drets, Rússia podrà influir en el nomenament dels jutges del TEDH i participar en missions d’observació electoral organitzades pel consell, que segur que portarà decisions judicials i valoracions més favorables als seus postulats.

Tal com descriu Andréi Kortúnov, director del Consell Rus d’Assumptes Internacionals en un recent article per a la Fundació Carnegie, el debat al Consell d’Europa reflecteix una enverinada pugna al continent europeu entre les veus “pragmàtiques” i les “escèptiques” sobre què fer amb Rússia. Els primers creuen que el règim de Putin és “estable” però que les creixents despeses que suposen les guerres a Síria i Ucraïna obligaran Moscou eventualment a “buscar compromisos”. Els segons pensen que el sistema polític rus “és incapaç de transformar-se”, i que l’únic que aconseguirà l’establiment de ponts és “legitimar”Putin i el seu entorn davant de la ciutadania russa.