13 d’ag 2020

Anar al contingut

CIMERA DEL G20

Trump i Xi Jinping es donen una altra treva en la guerra comercial

Els EUA congelen les noves pujades aranzelàries i la Xina comprarà més productes agrícoles als nord-americans

El G20 continua sense aconseguir unanimitat a favor de l'acord climàtic de París

Rosa Maria Sánchez

Nova puntada de peu a la pilota cap endavant. El president dels EUA, Donald Trump, i el de la Xina, Xi Jinping, han acordat a Osaka (Japó), en una reunió al marge del G20, donar-se una nova treva en la guerra comercial que enfronta les dues potències des de fa un any.

La reunió que han mantingut els dos líders a Osaka no ha servit per anunciar la pau, en forma d’acord comercial. Tampoc s’ho esperava ningú. Però almenys no s’ha saldat amb una recrudescència de la guerra. El que s’ha acordat és una treva per un espai de temps encara sense precisar i dos compromisos inicials: EUA no imposarà nous aranzels a les importacions i la Xina augmentarà les seves compres de productes agrícoles d’Estats Units.

S’aixeca el veto a Huawei

A més, la Casa Blanca permetrà a les empreses nord-americanes vendre productes al fabricant xinès Huawei, segons ha anunciat el president nord-americà, Donald Trump, en una roda de premsa poc després de reunir-se amb Xi Jinping en una trobada que va qualificar d’“excel·lent”.

Mentrestant, “treballarem amb la Xina per veure si podem arribar a un acord”, va afirmar. “Si podem arribar a un acord serà un esdeveniment històric”, va avançar.

Ambició escassa

L’‘alto el foc’ acordat entre les dues potències, poc abans que s’acabés la cimera dels països més rics del món i les principals economies emergents, tanca amb esperança la reunió del G20  que els mandataris han celebrat durant dos dies a la ciutat portuària d’Osaka, al Japó.

La cimera s’ha saldat amb un comunicat poc ambiciós en què amb prou feines es constata una “intensificació” de les tensions comercials i geopolítiques al món, sense arribar a establir una condemna explícita del proteccionisme, cosa que hagués impedit la firma de Trump del text final.

El document reitera el compromís d’avançar en la reforma de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) com a àrbitre del comerç internacional.

Acord climàtic a 19

Tampoc s’ha aconseguit avançar en més recolzament dels líders mundials a l’Acord de París contra el canvi climàtic. Igual que a la cimera argentina de Buenos Aires, el comunicat del G20 d’Osaka només ha concitat 19 firmes per al seu capítol sobre el clima, tornant a quedar-se fora els EUA.

Com va passar llavors, el comunicat del Japó reafirma la “irreversibilitat dels Acords de París” i recull el compromís a la “plena implementació” de les mesures nacionals contra el canvi climàtic (amb l’excepció dels Estats Units), que seran actualitzades el 2020. 

Com a novetat respecte a Buenos Aires, el document afegeix una referència al “fort compromís” dels Estats Units per a la protecció mediambiental. Després de remarcar que “els EUA reiteren la seva decisió de retirar-se dels Acords de París” s’afegeix (com a novetat respecte al comunicat argentí) que això és així “perquè suposen un desavantatge per als treballadors i contribuents nord-americans”.

Amb tot, el primer ministre nipó, Shinzo Abe, en la seva qualitat d’amfitrió de la cimera, va optar per destacar que els líders del G20 “van aconseguir trobar un terreny comú” davant la crisi climàtica, malgrat les divergències entre els seus membres.

“Al final s’ha aconseguit no fer un pas enrere en la lluita contra l’amenaça més gran del planeta, l’emergència climàtica”, és la lectura en positiu que va aconseguir presentar el president espanyol, Pedro Sánchez, a la roda de premsa oferta a la clausura de la cimera.

Almenys, les negociacions d’última hora al Japó han servit per evitar que altres països s’afegissin al bloc dels EUA. Existien dubtes sobre si el Brasil, l’Aràbia o Turquia podrien acabar retirant-se de l’Acord de París.

“S’ha evitat retrocedir, però nosaltres hem d’anar molt més lluny”, ha dit el president francès, Emmanuel Macron, en relació amb els signants del compromís climàtic.

Tres punts per a l’esperança

Fent balanç de les dues jornades (28 i 29 de juny) amb desenes i desenes de reunions formals i informals que han mantingut la trentena de mandataris del món reunits al Japó, es podria dir que l’escassa ambició del comunicat oficial s’ha vist compensada per tres qüestions.

D’un costat, s’ha mantingut sa i estalvi l’amenaçat multilateralisme (com a sinònim de cooperació internacional) que representa l’organització del G20 des de l’esclat de la crisi financera del 2008.

En segon lloc, per la treva en la guerra comercial amb què s’ha saldat la ‘cimera dins de la cimera’ entre els presidents dels EUA i la Xina.

I en tercer lloc, per l’anunci d’un acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur després de 20 anys de negociacions, que, en paraules del president de la Comissió Europea, Jean Claude Jucnker, crea “el bloc comercial més gran del món” (amb transaccions per més de 780 milions d’euros i un estalvi d’uns 4.000 milions en aranzels per a la Unió Europea). Aquest acord, segons Pedro Sánchez, “llança un missatge a favor del multilateralisme en un moment de tensions comercials”.