Perfil | Sergio Moro, l'heroi amb els peus de fang

El setembre del 2017 es va estrenar la pel·lícula de Marcelo Antunez 'Policia Federal. La ley es igual para todos'. El film explica en part la història de Sergio Moro, el jutge provincial que el juliol d’aquell mateix any havia condemnat a vuit anys de presó Luiz Inácio Lula da Silva per haver rebut un apartament de part d’un empresari. Moro va ser present a la gala d’estrena i va ser tractat com una celebritat més de la ficció. El seu rostre adust i la sobreactuada convicció dels seus principis l’havien convertit en estendard de l’ascendent ultradreta del Brasil. Encara faltava més d’un any per al triomf electoral de Jair Bolsonaro.

Mai va ocultar el seu arrelam conservador.  Declarat admirador del president nord-americà, Donald Trump, i del seu llunyà antecessor Theodore Roosevelt, recordat per la seva exaltació del "gran garrot (‘big stick’)", Moro va adquirir una sobtada rellevància en el marc de les investigacions del 'cas Lava Jato' que van despullar les maneres fosques de finançament de la política a través de l’obra pública i, en particular, la petroliera estatal Petrobras.  Poc i res se sabia d’ell abans. El seu nom, no obstant, ja havia aparegut en les filtracions de Wikileaks del 2009 com a participant d’una jornada d’entrenament en contraterrorisme que es va realitzar als Estats Units.

Notícies relacionades

Una investigació periodística revela un muntatge per inculpar Lula

Trump ataca posicions d’Estat Islàmic a Nigèria per la "matança de cristians"

Moro no tardaria a assolir els primers plans a mesura que es debilitava el Govern de Dilma Rousseff. La corrupció a Petrobras va minar la credibilitat dels partits tradicionals i dels poderosos empresaris. El jutge va estar en la primera línia del combat exemplar. La pel·lícula d’Antunez el presenta com un rastrejador implacable. Però, des que l’exagent de la CIA Edward Snowden va revelar que l’NSA s’havia infiltrat en la xarxa informàtica Petrobras, se sap que la causa Lava Jato no hauria pogut començar sense els milions de correus i trucades relacionades amb el funcionament de la petroliera en poder de la intel·ligència nord-americana.

Premi de Bolsonaro

Moro va tenir des del principi un blanc selectiu: Lula. "¿L’apartament és seu?", va voler saber quan es van veure cara a cara. L’expresident ho va negar. "¿Segur?", va insistir l’interrogador. "Segur", va repetir l’interrogat. "¿Llavors no és seu?", va tornar a preguntar Moro, i es va trobar amb la mateixa resposta.  "¿Ni una miqueta?", va continuar el magistrat, sense sort. "¿O sigui que vostè nega que sigui seu?", es va obstinar. "Ho nego", va dir de Lula. "¿I quan el va comprar?", es va obstinar. "Mai", li va contestar. "¿I quant li va costar?", va perseverar. Amb els mesos, va dictar sentència. Bolsonaro el va premiar amb el Ministeri de Justícia. Moro esperava tenir un lloc en el Tribunal Suprem. Tot sembla indicar que ha començat el seu eclipsi.