Almenys 95 morts en una matança ètnica a Mali

Almenys 19 persones han sigut assassinades i unes altres 19 desaparegudes en un atac armat al poblat de Sonankoubou, un llogaret dogon al centre de Mali, segons ha confirmat el Govern a l’informar d’una de les matances més grans dels últims mesos al país. 

Segons un comunicat oficial, la matança es va cometre dilluns a la matinada a Sobame D, pertanyent a la comumna de Sangha, a la regió central de Mopti.  Diferents fonts van assenyalar que un grup d’homes armats va arribar a al poblat, i el va envoltar per complet, abans de calar foc a les vivendes amb els seus habitants a dins. Els que intentaven fugir els atacants els van abatre a trets.

El Govern utilitza l’expressió "presumptes terroristes" per referir-se a l’autoria, però la utilitza per qualificar l’atrocitat de l’acció, que tots els experts de Mali tracten d’atac per motivacions ètniques. 

Anterior matança

La matança d’aquest dilluns recorda la que al març va tenir lloc al poblat d’Ogossagou, també al centre de Mali, i que es va saldar amb 157 morts. En aquell cas es va tractar d’un poblat d’ètnia peul i l’autoria es va atribuir als caçadors donzos, d’ètnia dogon i oposats als peuls pel control de les terres.

Per aquesta raó, les primeres hipòtesis de l’atac d’avui indiquen que es podria haver tractat d’una venjança per aquell atac dels peuls contra els dogon, en aquesta regió del centre malià on la tensió ètnica és palpable i creixent.

Segons un recent informe de l’ONU, aquesta violència interètnica va deixar entre el gener i el maig una xifra de 250 morts, tot això sense comptar la violència que al seu torn perpetren els grups gihadistes.

Pista gihadista descartada

Et pot interesar

En la matança d’avui els observadors descarten la pista gihadista perquè aquests últims solen atacar símbols de l’Estat (Policia, Exèrcit o funcionaris) i no tant poblats de la societat civil, però de moment no hi ha cap reivindicació dels fets.

La passada setmana el Consell de Ministres malià va prorrogar fins al maig del 2020 (ja és la segona pròrroga) el mandat dels diputats del Parlament, al constatar la impossibilitat de celebrar eleccions "regulars i transparents" per la inestabilitat que fueteja el país.