IMMIGRACIÓ I COMERÇ

Els EUA i Mèxic arriben a un pacte migratori i Trump retira l'amenaça d'aranzels

Mèxic reforçarà el desplegament per frenar migrants centreamericans i acceptarà tots els que sol·licitin asil als EUA

Trump suspèn «indefinidament» l'aplicació de taxes al seu tercer soci comercial, que va amenaçar d'imposar des de dilluns

zentauroepp43133005 topshot   migrant caravan demonstrators climb the us mexico 180508110330

zentauroepp43133005 topshot migrant caravan demonstrators climb the us mexico 180508110330 / SANDY HUFFAKER

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Vuit dies després que Donald Trump llancés una amenaça d’imposar a partir de dilluns aranzels a totes les importacions des de Mèxic si el veí del sud no frenava l’arribada de migrants centreamericans als Estats Units, els dos països van assolir aquest divendres un acord i el mandatari nord-americà va suspendre “indefinidament” la imposició de les taxes comercials.

El pacte va ser anunciat gairebé alhora a Twitter per Trump i pelcanceller mexicà Marcelo Ebrard, que ha participat entres dies de frenètiques negociacions a Washington.

Dos eixos

Poc després l’acord va ser detallat en un comunicat conjunt en el qual es van explicar els punts fonamentals. Un d’ells és que Mèxic es compromet a incrementar “significativament” els seus esforços per reduir la migració irregular, incloent el desplegament de la Guàrdia Nacional a tot el país, amb prioritat a la frontera sud amb Guatemala, on ja es va anunciar un desplegament de fins a 6.000 efectius dijous. En la versió del comunicat del Departament d’Estat de Washington es parla de “passos sense precedents”, termes que no apareixen en la versió en espanyol publicada pel govern mexicà.

Un altre element clau de l’acord és l’ampliació immediata d’un programa nord-americà batejat pels EUA com a “Protocols de Protecció de Migrants”, que els mexicans prefereixen citar com a “secció 235 (b)(2)(C), segons el qual es torna a Mèxic els qui entren als EUA i sol·liciten asil perquè esperin allà la resolució dels seus casos. Fins ara 10.000 persones han sigut enviades a Mèxic sota aquest programa segons xifres d’aquest divendres. A partir d’ara poden ser tots els sol·licitants d’asil als EUA.

Segons els termes de l’acord, Mèxic oferirà a aquests migrants i les seves famílies“oportunitats laborals i accés a la salut i educació”mentre siguin al seu territori i els EUA es comprometen a “accelerar les resolucions de sol·licituds d’asil” i a realitzar el més ràpid possible els procediments.

Tot i que la declaració conjunta no marca metes específiques ni dona excessius detalls, les dues parts es comprometen a negociar i anunciar en 90 dies “mesures addicionals” si les adoptades en l’acord d’aquest divendres no donen els resultats “esperats”.

El text facilitat pels dos governs tanca amb un compromís per enfortir i ampliar la cooperació bilateralper fomentar el desenvolupament tant a Mèxic com a Amèrica Central amb la idea d’atacar algunes de les causes subjacents que mouen els migrants de Guatemala, Hondures i el Salvador a abandonar els seus països. Trump va tallar l’ajut econòmic a aquestes tres nacions i el document només esmenta el Pla de Desenvolupament Integral llançat per Mèxic i els seus veïns del sud.

El que no es pacta

El que ha quedat fora de l’acord és un objectiu buscat per l’Administració nord-americana, que pretenia convertir Mèxic en el que denomina “tercer país segur”, amb el qual els EUA podrien rebutjar sol·licitants d’asil i remetre’ls a Mèxic. És un acord que Washington només manté amb el Canadà i en una roda de premsa a Washington Ebard s’ha felicitat per haver aconseguit excloure’l d’aquest pacte. “Tenien propostes i mesures més dràstiques al principi (de les negociacions) i hem assolit un punt mitjà”, ha recordat el canceller.

Una altra de les idees que estudiaven els EUA segons informacions de premsa i que no ha aconseguit era canviar lleis d’asil perquè el migrant només el pogués sol·licitar al primer país que trepitjava després d’abandonar el seu, la qual cosa en el cas dels guatemalencs que van rumb als EUA limitaria les seves opcions a Mèxic i en el d’hondurenys i salvadorencs a Guatemala.

Fre a la guerra comercial

El pacte frena també l’obertura d’una altra guerra aranzelària de Trump, aquesta vegada amb el seu tercer soci comercial. Era una possibilitat que desencadenava pànic entre nombrosos sectors de l’economia nord-americana fortament dependents de la relació. També havia començat a posarTrump en un compromís no només amb líders empresarials sinó també amb alguns polítics republicans, que amenaçaven de revoltar-se al Congrés, on encara s’ha de ratificar el reformat acord de lliure comerç amb Mèxic i el Canadà.

Precisament el fre d’aquesta guerra és el que més va celebrar amb un tuit el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, que va mantenir l’acte previst per aquest dissabte a Tijuana, convocat abans del pacte per defensar la “dignitat” i la “sobirania” mexicana.

L’estratègia de Trump ha provocat reaccions enfrontades. Republicans com el senador Marco Rubio l’han felicitat per utilitzar els aranzels com a eina de pressió.

Els crítics, en canvi, el qüestionen durament per utilitzar les amenaces amb un important soci i es denuncia que Trump crea crisi per després projectar la imatge que les resol. "Les amenaces i les enrabiades no són la manera de negociar la política exterior", ha dit la presidenta de la Cambra Baixa, la demòcrata Nancy Pelosi.

Anunci qüestionable

Notícies relacionades

Aquest dissabte el mateix Trump ha tornat a Twitter per celebrar com un gran triomf el pacte i denunciar alguns mitjans de comunicació per la cobertura que n’han fet. També a la xarxa social ha assegurat a crits (amb majúscules) que Mèxic "ha acceptat començar a comprar immediatament grans quantitats de productes agrícoles".

No hi ha cap informació oficial, no obstant, que parli d’un nou acord comercial en aquest terreny. No es fa esment a noves compres en el document conjunt sobre el pacte migratori. Mèxic, que el 2018 va importar productes agrícoles nord-americans per valor de 20.000 milions de dòlars, ja és el segon destí més gran d’aquestes exportacions dels EUA, només per darrere del Canadà. I el missatge de Trump té un clar destinatari: els "grans patriotes grangers" nord-americans a qui fa referència, que estan patint ja les conseqüències de la guerra comercial oberta per Trump amb la Xina i que viuen en alguns delsestats  que seran clau per al president si vol ser reelegit el 2020.