Macron i Le Pen precipiten la desfeta dels partits tradicionals

El resultat de les eleccions europees a França consolida el nou mapa polític que va dibuixar la inesperada victòria d’Emmanuel Macron a les presidencials del 2017 al capdavant d’una formació amb només tres anys de vida.

El primer test del president en les urnes des que va arribar al poder ha confirmat la desfeta dels partits tradicionals i ha reforçat la ultradretana Marine Le Pen com la seva única rival en una futura carrera cap a l’Elisi.

Davant la tradicional divisió entre esquerra i dreta s’obre pas una polarització entre progressistes i nacionalistes que Macron i Le Pen han alimentat durant la campanya. Una estratègia que ha donat els seus fruits perquè, al plantejar els comicis com un duel personal, la resta de l’arc polític s’ha desdibuixat i només els ecologistes han ocupat el buit del votant jove, com ha passat a la resta d’Europa.

El 25% dels electors entre 18 i 34 anys s’ha decantat pel partit de Yannick Jadot Europa-Ecologia Els Verds, dinàmica que coincideix amb una mobilització més gran, uns 13 punts més respecte al 2014.

Divisió sobre ecologia

És d’esperar, per tant, que la divisió entorn de l’ecologia sigui a mitjà termini un nou terreny d’enfrontament, perquè el 14% dels electors de Jadot van votar Macron en la primera volta de les presidencials.

Mentrestant, els dos partits que durant més de 50 anys han alternat en el poder –Partit Socialista i Els Republicans– no arriben al 15% dels vots, mentre que La República en Marxa (LREM) i Reagrupament Nacional (antic Front Nacional) es reparteixen gairebé a parts iguals deu milions de vots, sumen el 45% dels sufragis i dominen el paisatge polític.

Després d’haver atret l’electorat socialdemòcrata fa dos anys, el president francès aconsegueix ara el 'sorpasso' a la dreta moderada liderada per Laurent Wauquiez, que, amb un programa escorat en excés a la dreta, pot tenir els dies comptats.

Crisi a la dreta

Colpejats per la derrota de François Fillon el 2017 i contenint l’hemorràgia dels qui s’han passat a les files del president, Els Republicans, hereus de la dreta gaullista, han encaixat un seriós revés a l’aconseguir només un 8,4% dels vots, el pitjor resultat de la història de la dreta.

Únicament els van votar el 32% dels electors que ho van fer per Fillon a les presidencials; el 27% va optar per LREM i el 18% pel partit de Le Pen. En dos anys, Els Republicans s’han deixat pel camí més de 5 milions de vots, entre ells els dels jubilats, que se n’han anat en un 32% a Macron i en un 21% a Le Pen. El declivi del Partit Socialista (6,2%) i la caiguda vertiginosa de La França Insubmisa (6,3%) de Jean-Luc Mélenchon també deixen l’esquerra desarborada.

En aquest escenari, Marine Le Pen –que es reforça a l’oest del país i fora de les àrees desindustrialitzades en les quals té el seu principal calador de vots– se situa ja a la rampa de llançament cap a l’Elisi, apel·lant a construir l’"alternativa" a Macron i donant-se suport en un nou cara a cara entre "mundialistes i nacionals".

Per a Jean Yves Camus, especialista en extrema dreta, seria un error interpretar el vot del RN com un brot populista, perquè el partit manté un recolzament superior al 15% des de fa 30 anys.

“Els electors s’afegeixen a una visió del món. La del rebuig de les elits, la mundialització, el multiculturalisme, la immigració i els valors liberals tant dels socialdemòcrates com de la dreta liberal”, resumeix.

Nou impuls al mandat

Tot i així, res indica que la victòria de l’extrema dreta sigui possible en les presidencials del 2022, perquè, a diferència de les europees, es tracta d’un escrutini a dues voltes en el qual tradicionalment els electors utilitzen el seu vot per frenar el pas a Le Pen.

Mentrestant, per a Macron, sense res a la seva esquerra i amb poc a la seva dreta, l’horitzó sembla espaiós per donar-li un impuls al mandat i passar la pàgina de la llarga crisi dels ‘armilles grogues’.

La hipòtesi d’una remodelació governamental ha desaparegut, el primer ministre, Édouard Philippe, es consolida al seu lloc almenys fins a les municipals del 2020 i el Govern se sent legitimat per seguir endavant amb les reformes, moltes d’elles potencialment conflictives, com la de les prestacions d’atur o la de les pensions.