MOVIMENT CÍVIC AL MAGRIB

L'esperança algeriana

Milers de persones es mobilitzen per engrossir les protestes amb què busquen un tomb polític i social

El Hirak és la mobilització popular més gran des de la independència del país, fa més de mig segle

L'esperança algeriana

Anis Belghoul

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Mesa
Beatriz Mesa

Periodista

ver +

Lacòlera algerianadesprés d’anys derepressióicorrupció institucionales concentra cada divendres a la Grande Poste d’Alger, la capital. Des de fa tres mesos no hi ha una paraula més escoltada al país: hirak.  És el nom en àrab del termemoviment, i serveix per categoritzarla mobilització popular més gran al país magribídes de la seva independència, el 1962.  

El Hirak és molt més que unaprotesta massiva i sistematitzada. S’ha convertit en un moviment que pretén desembocar en el naixement d’una nova societat. Al cor de la capital es percep una nova il·lusió, efímera o no, que ha permès a la població expressar el seucansament davant de la falta de llibertats,reconciliar-se amb ella mateixa i fins i tot, en certa manera, redescobrir-se després de dècadesd’aïllament i desconnexióamb la resta del món. 

 

“¿Aniràs al Hirak?”, “¡Ens veiem al Hirak!”, s’escolta constantment. Els algerians beuen de l’energia sorgida del carrer com uninstrument de poder i d’expressió lliure. El carrer ha sigut l’espai reservat durant mig segle a lesforces de seguretat. Però les coses han canviat. Ara és el lloc a què els ciutadans s’aferren a la desesperada com avia de resistència i d’esperança.

El carrer i la seva massiva mobilització han desbancat de la poltrona presidencial l’ancià Abdelaziz Bouteflika, qui malgrat estar molt debilitat per la malaltia, es disposava a presentar la seva candidatura per cinquena vegada. La protesta ha aconseguit tambédesmantellar el clan presidenciali fins i tot el seu partit, elFront d’Alliberament Nacional(FLN), que va governar Algèria els últims 50 anys i ha permès la detenció d’alguns homes de negocis i figures polítiques acusades decorrupció. 

Rols

“Aquest partit s’ha de tancar en un museu. Va complir el seu rold’alliberament d’Algèriaen el moment de lacolonitzaciói des d’aleshores la seva funció en la vida política es va acabar”, va assegurar Djalal Mokrani, activista i administrador del col·lectiu Reunió de la Joventut d’Algèria (RJA).

Les seves proclames apunten amb contundència contra la màfia que va liderar el país amb l’anuència de la burgesia industrial i amb tota una xarxa clientelista que “va gangrenar” institucions, “va despolititzar” la gran majoria de la població algeriana i la va confinar a una cultura de dependència, segons Mokrani.

Per al periodista algerià Mahrez Rabia, és el resultat d’unEstat rendistaassentat en elrecurs petrolífer: “Ens han educat per ser un poble assistit. Comprant la pau social van pensar que es perpetuarien”, denuncia a EL PERIÓDICO.  “No podem abandonar el carrer perquè en experiències anteriors ha costat morts, detencions i repressió. Aquesta vegada ens pertany”, insisteix Mokrani. 

Frenar la mobilització 

El desafiament es manté malgratl’absència d’un lideratge del moviment,tot i que es perceben alguns senyals dedebilitamentdavant de les amenaces del nou cap de l’Estat, el general Ahmed Gaïd Salah. L’home fort del país combina eldit amenaçadoramb la coordinació d’estratègies per contenir les protestes i fer-lesdesaparèixer de la via pública. La principal és la convocatòriad’eleccions presidencials per al pròxim 4 de juliol. Si es confirmen, es preveu unboicot massiui, per tant, unfracàs de l’oficialismea les urnes. 

“No es poden convocar uns comicissense transició”, va manifestar Mohcine Belabbas, secretari de la formació política de l’eterna oposició, l’Agrupació per la Cultura i la Democràcia. Belabbas no oculta la profunda inquietud que li produeix la falta de voluntat de l’Exèrcit de transitar cap a un Estat civil en el qual “els militars no disposin de cap control sobre els assumptes polítics”. 

Aquest líder social proposa com a únic camí cap a larefundació del país,la immediatadimissió de l’actual cap d’Estat,la dissolució de les dues cambres i la creació d’unainstància de transiciópilotada exclusivament per actors de la societat civil. Aquestes reivindicacions polítiques són compartides per gran part d’una ciutadania irada com mai abans. 

Corrupció

Una llista negra amb noms i cognoms de presumptes sospitosos de participar en assumptes tèrbols circula a les xarxes socials. Més enllà d’assenyalar corruptes, és una manerad’enviar senyals a la població sublevadaper evidenciar que s’obrentemps de canvi. L’últim arrest ha sigut el de la secretària general del Partit dels Treballadors (PT), Louisa Hanoune, a qui relacionen amb el germà de l’expresident de la República, Sadi Bouteflika, i dels exdirectors dels serveis secrets, els generals Mohamed Mediane i Atmán Tartag. Tots ells van ingressar a la presó acusats de “complot contra l’Estat”. 

No obstant, la majoria de la població qualifica aquestes detencionsd’“estratègia” de l’elit militarperdesinflar la mobilitzaciói salvar la imatge de l’Exèrcit. “Ens creuen estúpids. Cap dels detinguts ha pogut actuar sol. Han comptat amb la complicitat d’altres estaments”, denuncia Selma, criada al si d’una família militar. Ella creu que “estan caient caps de turc” per decisió de l’actual cap d’Estat, Ahmed Gaid Saleh, qui està resolent “ajustaments de compte personals” sota el pretext de donar resposta a la reivindicació popular.

Notícies relacionades

Cada setmana les protestes assoleixen un grau de vertigen més gran i insten el poder a donar respostes que vagin més enllà del gest de cara a la galeria o de paraules volàtils. Mentrestant, el carrer continuarà sent dels joves, els mateixos que des del passat 16 de febrer, quan va esclatar la mobilització popular, no van tornar a pronunciar la paraula harraga.  Defineix el que crema la frontera en una embarcació il·legal buscant complir el seu somni, a Europa. De moment, han decidit que es queden a Algèria. 

 

Temes:

Algèria Magrib