L'Estat marroquí crida a files 10.000 joves

L’Exèrcit  no sempre crida dues vegades. El servei militar obligatori semblava haver quedat relegat al passat. Però el Marroc tornarà a cridar milers de joves entre 19 i 25 anys. El retorn del que normalment es coneix com la mili es produeix sense un debat social previ i, per tant, no exempt de controvèrsia.  Arriba per decisió del Consell de Ministres marroquí el dia de la Revolució del Rei i del Poble, l’agost del 2018, i fa només unes setmanes van començar a arribar les cartes a les bústies cridant a files. 

L’Ousama té 19 anys i és de la ciutat d’Agadir, al sud del Marroc. Ha sigut un dels primers “convidats” pel ministeri de l’Interior a ingressar a les files de l’Exèrcit. No es mostra disgustat però tampoc expressa cap il·lusió per desconeixement d’una nova experiència que durarà entre dotze o divuit mesos de la seva vida.  “La meva mare té por, però entenc que la mili m’obligarà a sermés independent”, va assegurar a El PERIÓDICO. 

Per la seva banda, elFaisal, de Marràqueix, aturat, té clar que el seu pas per la mili serà “inútil” i representa “una pèrdua de temps”. Segons ell, el servei militar no serà una experiència que li permetrà canviar la seva vida o de què podrà treure profit. “El meu pare va passar per l’Exèrcit i ni tan sols li va quedar una jubilació”, va manifestar a aquest diari. Ell és dels que prefereix pagar la multa econòmica, sempre que pugui, o pagar amb la presó abans que ingressar a les files de l’armada. 

Per a les dones dones el servei militar serà voluntari. És una opció que li va resultar útil a la Mounia, de 22 anys, que després de diversos intents fallits d’integrar-se als cossos i forces de seguretat va veure la mili com una oportunitat. “És l’ocasió perfecta per viure l’experiència que somiava i, a més, tinc el recolzament dels meus pares. Ho entenc com una manera d’adquirir disciplina i esperit ciutadà”.

Una decisió polèmica 

La discussió és intensa entre partidaris i detractors. Les dues visions sobre l’obligatorietat de passar per l’exèrcit s’enfronten al carrer i a les xarxes socials. La favorable considera que la institució militar aconseguirà treure molts joves del carrer i les hores improductives als cafès ja que no estudien i tampoc treballen. “Alguna cosa hauran de fer, ¿no?”, assenyalen els que creuen en la via de la mili per enfortir l’esperit nacional, però també els permetrà rebre una formació professional i noves oportunitats d’integració social. 

Els opositors, no obstant, consideren que es tracta d’una fórmula “per domesticar” la joventut i “allunyar-los” de la política. En comptes de la mili, proposen una refundació de l’escola i una obertura als espais culturals i les sales de cine i teatre, ara en cert declivi. Algunes organitzacions de drets humans van dirigir crítiques contra la llei argumentant que és “incompatible amb la llibertat de pensament i consciència”, perquè l’objecció de consciència no està contemplada.

Joventut perduda

De moment, l’Estat ha allistat al voltant de 10.000 joves que començaran a fer el soldat a partir del setembrevinent. El seu servei a la pàtria es compensarà amb un sou mensual, uniformes i cobertura mèdica. Durant el temps de la mili, entre un any i 18 mesos –la mateixa durada recollida a l’antigallei de 1965– tenen la missió principal de protegir i preservar els “secrets de la defensa nacional”. 

El periodista marroquí del diari ‘Al Khabar El Youm’ va explicar que molts joves, a causa de la falta de recursos i perspectives de futur, recorren a la delinqüència, la violència al carrer o els grups de violència política. En aquest sentit, l’Exèrcit es converteix en el nou “paraigua” de vida que amb el temps els podriaproporcionar un ofici.O no. El cert és que les protestes i les mobilitzacions socials s’estenen al Marroc produïdes pelsíndexs d’atur, marginalització i pobresa. 

Segons un estudi del Consell Econòmic, Social i Ambiental del maig passat, la majoria dels joves marroquins d’entre 15 i 30 anys –la qual cosa representa un terç de la població– noes beneficia del creixement econòmic que ha experimentat el Marroc els últims deu anys. El periodista va afegir, citant l’informe, que “l’atur juvenil se situa per sobre del 20%, i el 50% dels joves treballen en llocs de treball precaris i reben uns sous baixos”. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears