La justícia espanyola demana 150 anys per a un excoronel per la matança de jesuïtes al Salvador

La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana 150 anys de presó per a l’excoronel i exviceministre de Defensa salvadorenc Inocente Montano, entregat el 2017 a Espanya pels Estats Units, per participar “activament en la decisió i el disseny” de l’assassinat de cinc jesuïtes espanyols el 1989. L’excoronel, reclamat per l’Audiència Nacional des de 2011, serà el primer militar salvadorenc que respondrà davant de la Justícia espanyola per l’assassinat d’aquests cinc jesuïtes, entre ells el biscaí Ignacio Ellacuría, llavors rector de la Universitat Centreamericana (UCA) i ideòleg de la Teologia de l’Alliberament.

En el seu escrit de qualificació, a què ha tingut accés Efe, la Fiscalia també acusa René Yusshy Mendoza Vallecillos, que va ser tinent de l’exèrcit de la República del Salvador i destinat a l’escola militar Capitán General Gerardo Barrios i membre del batalló Atlácatl, executor dels assassinats. Per a aquest acusat malgrat la Fiscalia només demana una pena d’un any per cada un dels cinc assassinats, a l’aplicar-li l’eximent incomplet de por insuperable i dos atenuants per confessió i per haver-se ofert a reparar el mal, en correspondència a la seva “molt activa” col·laboració amb la Justícia.

Tots dos, segons l’escrit d’acusació, “van participar en la decisió, disseny o execució” de l’assassinat, el 16 de novembre de 1989, dels jesuïtes espanyols Ignacio Ellacuría, Ignacio Martín Baró, Segudo Montes Mozo, Amando López Quintana i Juan Ramón Moreno Pardo, així com dels salvadorencs Joaquín López (sacerdot), l’empleada domèstica de la Universitat Julia Elba i la seva filla menor Celina Mariceth Ramos.

“Els processats, juntament amb terceres persones no investigades en el present procediment, van constituir dins de l’Estat del Salvador, una estructura paral·lela, al marge de la legalitat, que va alterar greument la pau pública, provocant un estat de terror en la població a través d’execucions de civils, desaparicions forçades...”, destaca la Fiscalia.

Panorama polític

Segons el seu relat, l’any 1989, quan es va produir el crim, “va ser el punt clau de la dècada de guerra civil al Salvador” a l’alterar els resultats de les eleccions “de forma irrevocable el panorama polític del país”. “La competència entre els partits de la dreta (Partit Republicà Nacional Arena) i del centredreta (Partit Demòcrata Cristiano) es lliurava amb el teló de fons d’una intensificació de l’activitat militar per les dues parts”.

Tot això, coincidint amb la pujada al poder militar de la "Tandona", "una promoció de l’escola Militar del Salvador, i associació de 20 oficials que ocupaven totes les posicions claus de l’exèrcit i govern salvadorencs”.

D’altra banda, el Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN) havia passat de ser un petit grup de guerrilles a penes armades a un dels moviments rebels d’esquerres. En aquest marc, “els jesuïtes, especialment Ignacio Ellacuría, havien assumit el lideratge” per negociar una sortida dialogada al conflicte armat. “Ellacuría, a qui ja es coneixia per haver actuat com a mediador experimentat en l’alliberament de la filla d’un expresident que havien segrestat, era l’únic mitjancer que parlava amb totes les parts: des de l’FMLN passant per Arena fins a l’ambaixada dels EUA. Actuava de pont entre el president Cristian i els rebels”.

Això els va convertir en “objectiu dels militants de l’extrema dreta; fet que evidencien els aproximadament 250 incidents d’amenaces, atemptats, expulsions i assassinats que es van dur a terme al Salvador culpant a l’Església” de formar part “d’una conspiració comunista internacional al servei del Kremlin”. “Com que alguns dels seus estudiants havien sigut essencials en el naixement de la rebel·lió armada, als jesuïtes se’ls considerava responsables de l’aparició de la dissidència”, explica la Fiscalia.

Ordres d’extradició

De fet, a Ellacuría se’l va acusar en repetides ocasions de ser “un dels principals consellers i estrategs de l’FMLN”. Havia sigut amenaçat amb pintades al cotxe. En aquest context, el 15 de novembre, “l’Alt Cap i altres líders militars veterans, la majoria dels quals pertanyien a la Tandona”, van decidir procedir amb les execucions dels jesuïtes. “L’ordre directa del coronel Guillermo Benavides –únic condemnat al Salvador per aquests fets– va ser el resultat d’aquest procés de presa de decisions en què es van implicar diverses institucions de l’exèrcit”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’Audiència Nacional va processar una vintena d’exmilitars, però les autoritats salvadorenques van ignorar les ordres d’extradició, per la qual cosa fins ara Montano és l’únic que ha sigut posat a disposició de la Justícia espanyola.

El ja septuagenari Montano, que va comparèixer davant del jutge a Espanya en cadira de rodes, va romandre dos anys detingut als EUA fins a la seva entrega el 29 de novembre de 2017 i des d’aleshores és a presó a l’espera de judici, la data del qual encara no ha sigut assenyalada.