La crisi veneçolana

La gesta de preparar pa amb tomàquet a Veneçuela

Cada vegada són menys els catalans a Veneçuela, i el centre desafia la crisi com pot

zentauroepp48009575 internacional  venezuela messi190504202028

zentauroepp48009575 internacional venezuela messi190504202028

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

La televisió va informar triomfalment que van arribar al port de Sucre 10 tones de blat. Va ser un anunci a to amb els rigors d’un país on la producció de pa ha caigut un 50%. L’escassetat ha convertit elpa amb tomàquet en una extravagància ocasional. Asseguda a la terrassa del Centre Català de Caracas, Montserrat Ranera explica com fa malabarismes per portar un plat a la seva taula. Pot haver-hi pa i tomàquet, però faltar-hi l’oli. I què dir de la truita: obtenir tots els ingredients reclama paciència i astúcia. Ella va arribar al país durant la dècada dels 80 i té una empresa de disseny gràfic. “Mai saps quins productes aconseguiràs, quant pujarà el preu del dòlar, si tindrem llum o aigua. Tot és una loteria”. Els problemes superen les preferències gastronòmiques. “Cada vegada som menys, cinc o sis, els que parlem aquí català: o es van morir o van fer les maletes. Però hi va haver un temps en què vam ser fins a 4.000”, diu Oriol Umbert, al capdavant de la Penya del Barça.

El centre és imponent i està considerat com el més gran del món: compta amb pistes de futbol, tennis, una piscina i un gran parc, entre altres instal·lacions. Enclavat en una elevació de la Cota Mil, des de la terrassa es té una panoràmica privilegiada d’una ciutat en què es respira la tensió i, en els instants de perill, el gas lacrimogen. Però no s’ha de mirar tan lluny per palpar la tensió. El centre és a prop de la casa de Leopoldo López, el cap de l’oposició, que va eludir l’arrest domiciliari i es va refugiar a la residència de l’ambaixador espanyol. Pel barri de Palos Grandes, al municipi de Cachao, pul·lulen els vehicles del servei nacional d’intel·ligència (Sebin).

La realitat és prepotent, i el centre, assenyala el seu president, Juan Soler, de vegades no pot escapar als seus assots. “Des del desembre només vam tenir aigua en dues ocasions”, explica aquest fill de catalans. El predi s’ha de proveir amb camions.

Reserven forces per a la Champions

El Barcelona juga aquest dissabte amb el Celta de Vigo, però la penya es reserva les forces per al partit de la Champions contra el Liverpool. Umbert preveu que l’activitat es pot suspendre per una mobilització o una altra cosa imprevista. La crisi canvia costums, mirades, diagnòstics. Soler recorda el que va passar temps enrere. Per les càmeres de seguretat es van adonar que part del personal buscava a les escombraries a la recerca de sobres del menjar. Va ser una constatació estremidora. Des d’aleshores se’ls dona un paquet d’aliments.

Notícies relacionades

“Cada dia s’ha de renovar el xip”, diu Umbert. Un dia, camí del centre, un policia li va ordenar que aturés el cotxe. El va advertir que tenia un llum trencat. Umbert li va explicar que no obtenia el recanvi. Per evitar la multa, l’uniformat li va demanar que li comprés uns refrescos i unes galetetes. “Molt probablement aquest senyor no tenia res per menjar”, l’excusa. “Potser va ser el seu sopar”, diu Soler. “Sí, un xoc de sucre”, diu Ranera.

La primera autoritat del centre va ser fa 74 anys Carles Pi i Sunyer, ministre de Treball del Govern espanyol, conseller de la Generalitat, alcalde de Barcelona i president del Consell Nacional de Catalunya a l’exili. “La junta de l’anterior centre va abandonar el país. ¿Per què t’has quedat quan tens on anar?, em pregunten. És que soc més veneçolana que l’arepa i catalanista”, diu la Monserrat, i els altres assenteixen.

Temes:

Veneçuela