Assange, condemnat a gairebé un any de presó per haver violat la llibertat condicional

Julian Assange ha començat a complir la condemna de 50 setmanes de presó, gairebé la pena màxima d’un any a què podia ser sentenciat segons la justícia britànica, per haver violat els termes de la llibertat condicional que li van ser imposats fa set anys.

El 2012 el cofundador de Wikileaks va optar per demanar asil a l’Ambaixada de l’Equador, on va passar set anys, per evitar ser extradit a Suècia, després d’haver sigut acusat de diversos delictes sexuals, que sempre ha negat. Assange, de 47 anys, havia esgotat aleshores tots els recursos en els tribunals britànics per evitar la seva entrega. L’11 d’abril, quan el Govern de Quito li va retirar la concessió d’asil, els agents de Scotland Yard van poder entrar a l’ambaixada i detenir-lo. El temps que l’australià ha passat a la presó des d’aquesta data li serà reduït de la sentència, la meitat de la qual la complirà a la presó, mentre que la resta podrà complir-la sota el règim de llibertat vigilada.

Circumstàncies aterridores

Assange va saludar amb el puny en alt unes quantes dotzenes de simpatitzants congregats a l’entrada del Tribunal de la Corona de Southwark a Londres, on va tenir lloc l’audiència. La sala del judici era atapeïda de periodistes. L’advocat d’Assange, Mark Summers, va intentar exculpar el seu client, del qual va llegir una carta en què demanava "perdó" a tots els que considerin que no els ha "tractat amb respecte", però, com a justificació, va afirmar haver-se trobat "lluitant amb circumstàncies aterridores" quan va decidir sol·licitar asil a la seu diplomàtica. "Vaig fer el que en aquell moment creia que era el millor o potser l’única cosa que podia fer", va afegir el periodista en la seva missiva.

Segons el seu advocat, Assange estava desesperat i temia ser segrestat i traslladat per força als Estats Units, per haver revelat secrets diplomàtics d’aquell país. Pensava que, si era extradit a Suècia, acabaria potser en la base naval de Guantánamo. "Hi havia un risc greu de maltractaments, incloses la tortura i la mort", i això "no eren imaginacions seves; hi havia un temor raonable que passés". Per a Summers, el fet que Assange triés continuar confinat a les habitacions de l’ambaixada equatoriana, sense gairebé espai, patint depressió i dolors per diversos problemes mèdics, en lloc de passar 12 mesos en una presó britànica, mostrava fins a quin punt tenia por.

Ningú per sobre de la llei

No obstant, la jutge Deborah Taylor va rebutjar tots els atenuants presentats per la defensa. "És difícil imaginar un exemple més greu que aquesta ofensa", va assenyalar. "Vostè va explotar la seva posició privilegiada per burlar-se de la llei i fer publicitat internacionalment del seu menyspreu per les lleis d’aquest país". La magistrada li va recordar que, tot i que al principi de la investigació havia cooperat, no era ell qui havia "de decidir la naturalesa de la seva cooperació amb la investigació sueca".

També el va acusar de provar de retardar i torpedinar tot el procés quedant-se a l’ambaixada. Una estada, va recordar la jutge, que ha costat als contribuents britànics 16 milions de lliures (18,6 milions d’euros) en vigilància policial. "És fonamental que ningú estigui per sobre o per sota de l’abast de la llei", va remarcar. 

Extradició als Estats Units

Kristinn Hrafnsson, editora en cap de Wikileaks, va qualificar la condemna d’"ultratge" i "de naturalesa venjativa", a la sortida del tribunal. "No ens dona gaire fe en la justícia del Regne Unit, de cara a la batalla que tenim pendent", va considerar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Els problemes legals d’Assange són lluny d’haver conclòs. Els Estats Units han cursat a les autoritats britàniques una petició d’extradició de l’australià, per un delicte de pirateria informàtica. Segons sembla, Assange va ajudar la que va ser analista dels serveis d’intel·ligència americans, Chelsea Manning, a obtenir les claus d’accés a milers de documents secrets de Defensa, que van ser filtrats per Wikileaks.

El procés d’extradició per aquest càrrec, pel qual podria ser condemnat a un màxim de cinc anys de presó als Estats Units, comença demà al tribunal londinenc de Westminster i pot durar diversos mesos. Els advocats d’Assange ja van anunciar que lluitaran contra l’extradició. "Demà començarà la principal i la més important de les lluites", va assenyalar Hrafnsson. "Pot ser una qüestió de vida o mort per a Assange". Les autoritats a Suècia estudien, a més, la possibilitat de reobrir el cas d’agressions sexuals contra l’exhacker que va abandonar fa dos anys.