El reformista d'una monarquia mil·lenària

Akihito tenia pressa. En la seva primera roda de premsa com a emperador va demanar al periodista que li dirigia la primera pregunta que s’assegués i aquest va balbotejar atordit que el protocol ordenava el contrari. No va ser l’única vegada que Akihito va xocar contra les rovellades estructures palatines. La humanització de l’emperador havia sigut imposada pels Estats Units després de la derrota japonesa a la segona guerra mundial, però la tasca va ser àrdua durant el regnat del seu pare Hirohito. Akihito ha empès el Tron del Crisantem cap a la modernitat i aquella commoció nacional a l’escoltar Hirohito admetent que no descendia dels déus només és un eco llunyà.

Akihito ha sigut tot el normal que permetien els rigors del càrrec. Com a emperador emèrit serà alliberat d’honrar les visites de dignataris estrangers i les reunions governamentals i podrà disfrutar a la seva nova residència del Palau Togu de Akasaka del plebeu dret a la jubilació que havia exigit fa dos anys trencant dos segles de tradició. Els museus, els concerts i l’estudi ocuparan el seu temps després d’haver visitat una seixantena de països durant el seu regnat.

L’“emperador del poble”es va esforçar per acostar-se a la gent, ja fos amb un llenguatge menys enravenat o reduint la distància quilomètrica que imposava la tradició. No cal recordar que en els desastres naturals, com el tsunami del 2011, ell i a l’emperadriu Michiko es van agenollar descalços sobre cartrons en un poliesportiu per reconfortar les víctimes. Potser aquestes imatges integren la normalitat d’altres monarquies, però fa unes quantes dècades el poble japonès no podia mirar als ulls a l’emperador. En el seu afany per dessacralitzar la monarquia més antiga del món també ha ordenat la seva incineració en lloc del preceptiu enterrament i va ser el primer emperador a casar-se amb una plebea. Ha defensat els leprosos als quals el Japó va sotmetre a l’aïllament en una illa fins al 1996 i ha demanat al seu poble que aculli els immigrants que necessita el país per mitigar la declinant demografia.

Al continent també enyoraran una figura compromesa amb la pau des que als11 anys va veure la capital arrasada pelsbombardejos nord-americans. En el seu regnat s’ha esforçat per cicatritzar les ferides causades per les campanyes bèl·liques empreses pel seu pare. El 1992 es va convertir en el primer emperador japonès que trepitjava la Xina i va pronunciar un discurs sense mitges tintes. “En la llarga història de les nostres relacions hi ha hagut un període desgraciat en el qual el meu país va infligir un gran sofriment al poble xinès i això em provoca una profunda tristesa”, va dir. També va mostrar els seu respecte als morts de tots els bàndols en les seves visites a Peleliu i Saipan en contrast amb l’omissió a les víctimes enemigues en la premsa nacional.

Defensor de la pau

No és una actitud fàcil. Els relativistes i els negacionistes no ocupen els vorals socials com a Alemanya, sinó que estan integrats en universitats, mitjans de comunicació i govern. La cohabitació entre Akihito i el primer Shinzo Abe ha grinyolat en diverses ocasions. En l’aniversari de la rendició japonesa va contrastar el “profund penediment” expressat pel primer amb la visita del segon al polèmic temple de Yasukuni on descansen les ànimes dels criminals de guerra entre tots els soldats caiguts.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La llei atorga a l’emperador un paper simbòlic i cerimonial, aliè a les qüestions polítiques, però les seves paraules i els seus actes han sigut interpretats sovint com una subtil crítica a la pulsió militarista d’Abe i el seu afany per jubilar l’exemplar constitució pacifista. Akihito al desembre va remarcar amb orgull que és el primer emperador japonès en la història moderna el regnat del qual es va desenvolupar en pau.

La seva defensa de la pau, la proximitat amb el poble i l’afinitat amb els febles i víctimes de desastres naturals són el millor llegat d’Akihito, opina Sadaaki Numata, antic ambaixador japonès i exportaveu del Ministeri d’Exteriors. Les seves visites a Iwo Jima, Saipan, Peleliu o Okinawa, afegeix, apuntalen la seva actitud. “Independentment de la reacció dels nacionalistes, és cert que aquestes demostracions del seu paper d’emperador de pau han sigut calorosament acceptades per la majoria del poble”,assenyala Numata.