Sud-àfrica: llums i ombres de 25 anys de vot negre

Sud-àfrica commemora aquest dissabte 25 anys de les primeres eleccions en què tots els seus habitants van poder votar sense distinció de raça. Ho fa amb les ferides de gairebé mig segle d’apartheid encara obertes, però també conscient de la injustícia que es va deixar enrere i del molt que s’ha aconseguit des d’aleshores.

"Va ser molt important perquè era la primera vegada que se’ns permetia elegir el nostre govern", explica a EL PERIÓDICO Beauty Modise, una empleada de la llar negra de Johannesburg que està a punt de jubilar-se. Modise, que el 27 d’abril de 1994 tenia prop de 40 anys, va ser una de les milions de persones que van formar llarguíssimes cues davant les escoles habilitades com centres electorals al llarg i ample d’un país que es va abocar a aquells comicis. "Vam haver d’esperar moltíssim, però no ens importava. Havíem esperat tants anys...", rememora Modise, que reconeix el nerviosisme que li produïa la idea fins feia poc tan llunyana d’expressar la seva voluntat en una urna.

La gran novetat d’aquella votació inèdita a Sud-àfrica que enterrava definitivament el sistema de segregació racial de l’‘apartheid’ i consolidava l’èxit de la transició estava en els 'townships' i els bantustants. Construïts al costat de les ciutats on només podia viure la població blanca, els 'townships' eren assentaments urbans que existeixen encara avui i van ser construïts pel règim nacionalista afrikàner per allotjar els treballadors negres que treballaven als nuclis urbans. Els bantustans eren les reserves rurals on l’‘apartheid’ va confinar, segregant-la segons el seu grup ètnic, la població negra que no necessitava a les ciutats.

"Tothom volia votar"

Fins a llavors condemnats a ser ciutadans de segona sense dret a vot ni llibertat de moviment, els habitants de 'townships' i els bantustants van sortir a votar en massa. Els qui ho van viure recorden la intensitat d’aquell dia crucial en la història de Sud-àfrica. "Tothom volia votar", diu un treballador d’una gasolinera que va estrenar el seu dret a vot a Soweto, el 'township' més gran del país, que avui és part de Johannesburg. "Hi havia senyores grans, joves, discapacitats que van arribar recolzats en altres persones per votar", explica amb el mateix entusiasme que va sentir en aquells moments.

Tot i que era per als seus habitants una cosa tan habitual com ho és avui a Espanya o el Regne Unit, les de 1994 també van ser unes eleccions inoblidables a les zones de població blanca. Ann Klemptner és administrativa i viu i treballa a Parkview, un barri residencial de llarga tradició burgesa i parla anglesa en Johannesburg. "Hi havia més gent que mai, i per primera vegada anàvem a les escoles amb persones d’altres races", diu Klemptner, amb referència als treballadors que vivien a les cases dels seus amos i votaven al barri. "La gent estava il·lusionada, però també teníem por davant del que podia fer el Congrés Nacional Africà (CNA) una vegada en el poder", afirma.

El CNA va guanyar per una àmplia majoria absoluta aquells comicis. El seu líder, Nelson Mandela, es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica. Mandela va administrar la seva popularitat amb una magnanimitat gairebé inconcebible. Va evitar prendre el camí de la revenja que havien seguit abans molts governs postcolonials a l’Àfrica. 25 anys després d’aquella votació, Sud-àfrica continua sent la democràcia més vibrant del continent i la seva economia més sòlida. No obstant, molts sud-africans es mostren desencisats amb un CNA que ha guanyat totes les eleccions per majoria absoluta malgrat totes les llacunes de la seva gestió.

Dèficits generalitzats i pobresa

"Estic molt decebuda amb allò que el CNA ha fet amb aquest país", assenyala Klemptner, que parla dels dèficits generalitzats d’infraestructura i la pobresa en què viuen molts sud-africans. De semblant opinió és Beauty Modise, que ja no té el vot tan clar com el 1994 i dubte a qui fer la seva confiança en les generals del 8 de maig.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Un quart de segle després del final del domini blanc, les estadístiques mostren que els sud-africans blancs guanyen 5 vegades més que els seus compatriotes negres. L’estancament de l’economia durant l’última dècada dificulta l’accés de més sud-africans negres a la classe mitjana. El CNA tampoc ha aconseguit millorar el ruïnós estat de l’educació pública en els antics 'townships' i bantustans, fet que condemna a l’atur i la precarietat a centenars de milers de joves cada any.

D’altra banda, els sud-africans de color no han d’enfrontar-se avui amb cap barrera legal per prosperar i decidir sobre les seves vides. I ningú en el discurs públic del país austral no gosa posar en dubte el dret a vot de Beauty Modise o es planteja que s’ha de restringir la seva llibertat de viure on vulgui.