Els suïcidis creixen entre els veterans de guerra dels Estats Units

Després de 18 anys de guerra ininterromputs, el període més llarg de conflictes encavalcats en la història del país, l’Administració de Donald Trump té plans per reduir a la mínima expressió la presència militar nord-americana a l’Afganistan i Síria. Igual com el seu predecessor, el republicà va prometre acabar amb les costoses intervencions a l’estranger, una promesa que està complint a mitges, ja que manté 5.200 soldats a l’Iraq i ha posat en el punt de mira la Veneçuela de Maduro. De moment, no són més que amenaces perquè la societat nord-americana està saturada de conflictes i lliura una altra guerra a casa. Més difusa i silenciosa. De ferides invisibles i petites esqueles als diaris locals. Una guerra que causa més víctimes anuals que tots els fronts de batalla junts.

Cada dia se suïciden als Estats Units 20 veterans de l’Exèrcit, uns 7.300 cada any, una xifra lleugerament superior a tots els soldats caiguts en les guerres que van començar en el 2001 després dels atemptats terroristes del’11-S. La incidència és més gran entre els joves d’entre 18 i 34 anys, segons l’últim estudi del Departament de Veterans, tot i que el problema afecta els dos gèneres i tots els grups d’edat. De fet, al comparar-se amb la resta de la societat, les veteranes es treuen la vida 1,8 vegades més que les dones civils, mentre que entre els homes la ràtio és de 1,4 a favor dels que van servir a l’Exèrcit. En gairebé el 70% de les ocasions utilitzen una arma de foc. “És molt alarmant. Ara se li està fent atenció, però és un problema que arrosseguem des del principi del conflicte”, diu Lindsay Rodman, portaveu de Veterans d’Amèrica de l’Iraq i l’Afganistan (IAVA), una organització amb uns 400.000 membres. 

Des que va començar l’anomenada “guerra contra el terror” el 2001, el nombre de suïcidis ha augmentat un 35%. “Crec que té a veure amb les complexitats de l’Afganistan i l’Iraq. Molts dels que van servir es qüestionaven per què érem allà i això acaba tenint un cost quan et demanen que facis certes coses”, diu Rodman. “A més, el combat és sempre traumàtic, independentment de les causes, i alguna gent torna afectada”.

Els costos de la guerra

Les guerres del Pentàgon de les últimes dues dècades han sigut molt més devastadores per als països on es van lliurar que per als EUA. La Universitat de Brown va fer els càlculs en el seu projecte ‘Cost de la Guerra’. Gairebé mig milió d’afganesos, iraquians i pakistanesos han mort en els conflictes, inclosos més de 240.000 civils. Els EUA han perdut uns 7.000 militars i un nombre una mica superior de contractistes. La factura per als seus contribuents s’ha acostat als 6 bilions de dòlars. A això cal sumar-hi les seqüeles que han deixat els conflictes en una part dels veterans que van participar-hi, exemplificades pels milers de suïcidis anuals. 

Els estudis dels últims anys han aclarit part del fenomen, però continua sent un trencaclosques complex en el qual intervenen multitud de factors. El risc és més gran quan s’ha servit en zones de guerra i s’arrosseguen algunes de les seves seqüeles, coml’estrès posttraumàtic (PTSD) o el traumatisme cerebral, però un nombre significatiu dels veterans que es treuen la vida mai han estat al front de batalla. “Dificultats financeres, problemes legals, problemes de parella... Són moltes les situacions que generen estrès i poden derivar en crisis mentals”,assegura la portaveu d’IAVA. 

La transició a la vida civil pot ser extremadament complexa. Jason Secrest és major a la Guàrdia Nacional, el cos de reservistes de l’Exèrcit. Va passar un any a l’Iraq durant els anys més crus de la guerra en missions de reconeixement; un altre a l’Afganistan formant les forces de seguretat locals; i un tercer alSinaí  com a part de la força multinacional encarregada de preservar la pau entre Israel i Egipte. “A la guerra veus coses que la gent no hauria de veure. Veus els teus amics morts i ferits, mates gent, voles edificis i al tornar a casa has de fer vida normal, passes de seguida d’un extrem a l’altre”, diu Secrest en un local de la Legió Americana a Washington, l’organització de veterans més antiga del país. Acaba de complir un segle. 

Reinserció civil

La seva generació ha sigut més afortunada que la que va combatre al Vietnam. Ningú escup pel carrer als veterans d’avui ni els anomenen “assassins de nens”.Sobre el paper la societat nord-americana està abocada amb els seus “herois de guerra”,però a la pràctica la reinserció civil continua sent difícil. L’atur entre els veterans és baixíssim. Està per sota del 4%. Però una enquesta entre aquells que van servir en les guerres posteriors a l’11-S, gairebé tres milions de nord-americans, afirma que el 37% té llocs de treball per sota del seu potencial. “Les empreses han d’estar disposades a dedicar-los un temps extra per formar-los perquè no venen de l’educació tradicional i no sempre succeeix”, diu Rodman des d’IAVA. A d’altres els preocupa que puguin ser mentalment inestables. 

Desenes de milers de veterans acaben vivint al carrer. Hi ha prop de 40.000 sense sostre, una xifra que ha baixat en els últims anys per l’abundància d’ocupació. “Se senten tan aïllats que no volen estar amb una altra gent o no se senten capacitats per tenir una feina. Opten per sortir de la societat. Són sobretot els veterans més grans”, diu Secrest. Actualment hi ha uns 18 milions de veterans als EUA.

El major de la Guàrdia Nacional mai ha passat per aquest tràngol. Tampoc ha intentat suïcidar-se. Treballa d’agent immobiliari, però sap el que és bregar amb les seqüeles psicològiques de la guerra. Pren antidepressius i ha sigut diagnosticat amb PTSD lleu. “De vegades torno a lluitar antigues batalles al meu cap. Certes olors o coses que veig a la tele reactiven els flashbacks”, diu Secrest, que reconeix que a molts veterans els costa buscar ajuda. “Hi continua havent un estigma entorn delsproblemes mentals, a molts els fa vergonya buscar ajuda”. Un estudi de la Rand Corporation assegura que el 20% dels militars que van servir a l’Iraq i l’Afganistan, un total proper als tres milions, té depressió, PTSD o traumatisme cerebral. Entre tots els veterans, el 25% té algun tipus d’invalidesa, el 41% en el cas dels que van servir en les Guerres del Golf en els noranta. 

Tractament psicològic

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

L’Administració Trump ha reconegut la magnitud de la crisi que envolta els veterans. El 2018 va firmar un decret perquè tots ells puguin rebre tractament psicològic durant el primer any de la tornada a casa, quan més elevat és el risc de suïcidi. Però els problemes i les dificultats burocràtiques per navegar el sistema abunden a la vasta xarxad’hospitals públics del Departament de Veterans, de la qual depenen uns nou milions d’exmilitars. Entre finals del 2017 i finals del 2018, 19 veterans es van suïcidar als aparcaments d’aquests hospitals en actes que s’interpreten com gestos desesperats de protesta pels serveis rebuts. Hi ha qui es dispara dins del cotxe amb l’uniforme posat. D’altres es calen foc o s’emboteixen de medicaments.

“El Govern podria i hauria de fer més”, diu Rodman des d’IAVA. “Els problemes psicològics són molt complexos, però el fet que la situació no estigui millorant i, segons alguns paràmetres, hagi empitjorat, demostra que no s’està fent prou”.